Resultats de la cerca

Les primeres zonificacions sorgiren a la fi del s XIX i al començament del XX com a ordenances municipals de policia urbana, per a evitar les incompatibilitats entre diversos usos i certs conflictes socials El moviment racionalista recollí l’herència de la zonificació i la introduí en la seva proposta de ciutat funcional La zonificació funcional en espais especialitzats a les ciutats ha estat sotmesa a crítica des de mitjan de la dècada dels vuitanta En aquest sentit, el planejament racionalista i funcional ha experimentat un autèntic retrocés enfront del planejament historicista, el qual fa…

La planificació urbanística, a partir dels anys seixanta, ha tendit a definir les zones primerament per l’ús prioritari o exclusiu que hom els dóna ús residencial, industrial, etc, o altres de més específics, com l’hospitalari, el portuari, etc i, en segon lloc, per la intensitat màxima que hom permet, la qual és determinada per la grandària de la unitat base com és ara la petita indústria o la gran indústria o, en el cas de la residència, pel tipus arquitectònic i la densitat que li correspon com l’eixample intensiu, l’eixample semiintensiu, la ciutat jardí intensiva, la ciutat jardí…

Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…