Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
centre comercial
Centre comercial
© Fototeca.cat-Corel
Urbanisme
Sector comercial, planificat i edificat de soca-rel, on a l’entorn de galeries comercials, hom disposa un cert nombre de locals de serveis (bars, restaurants, sucursals bancàries) i algunes sales d’espectacles.
Els primers centres comercials es constituïren als EUA en 1946-48
barri dels negocis
Urbanisme
Barri on es concentren els afers comercials.
No és un barri en el sentit sociològic, puix que gairebé no té població domiciliada Generalment situat al cor de la ciutat, o prop del vell centre històric, reuneix els centres terciaris o d’intercanvi bancs i assegurances, oficines centrals d’empreses industrials o de serveis i el de decisió comercial, econòmica i fins i tot política govern local i delegacions del govern estatal Es caracteritza per un alt índex de volum edificat i de collaboracions terciàries
renovació
Urbanisme
Transformació d’àrees cèntriques deteriorades o en decadència (residencials o no) en zones civicoculturals i comercials.
carrer
Urbanisme
Espai urbà flanquejat d’edificis o solars destinat al trànsit públic, per a permetre l’accés als diferents indrets d’un poble o ciutat i la comunicació entre ells.
Quan els carrers són indiferentment per a vehicles i vianants, solen tenir reservats per a aquests últims dues voravies en posició lateral i separades i elevades, respecte a la via rodada, mitjançant una vorera Tant la via com la voravia requereixen paviments adequats Generalment, també les façanes de les edificacions s’arrengleren a ambdues bandes, parallelament a l’eix del carrer Els carrers poden ésser també destinats exclusivament als vianants En època medieval, els gremis se solien agrupar en carrers, que sovint prenien el nom de l’ofici carrer de l’Argenteria, carrer de Carders, etc…
ciutat de pont
Urbanisme
Ciutat sorgida per tal de controlar el pas d’un riu, i sovint amb caràcter de fortificació, per oposar-se al pas de l’enemic, quan els ponts són de pas obligat en les rutes de penetració al país (Avinyó, Orleans, Tours).
El cas més freqüent és el de riberes dissimètriques en què l’una és més alta que l’altra Varsòvia, Kíev, i aleshores la ciutat com a baluard defensiu s’installa a la part aturonada i desborda amb el creixement la vora contrària, on s’installen els barris industrials i els suburbis, mentre que les funcions administratives i comercials són reservades al nucli inicial Lió, Praga, Budapest Si el riu és fronterer, les ciutats s’hi installen amb aquesta funció, i normalment una d’elles, en una banda, té una funció principal, i a l’altre cap de pont n'hi ha una altra de funció…
urbanisme
Projecte de ciutat ideal de Sforzinda, al segle XV
© Fototeca.cat
Urbanisme
Ciència i tècnica de l’ordenació de les ciutats i el territori.
Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…