Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Pennsilvània, on obtingué el títol el 1924 Després d’haver viatjat uns quants anys per Europa exercí la docència a la Universitat de Yale 1947-57 i a la de Pennsilvània d’ençà del 1957 Fou per a aquestes institucions que realitzà les seves primeres construccions d’importància el museu d’art de la Universitat de Yale, a New Haven 1951-53 i l’Alfred Newton Richard Medical Research Building per a la de Pennsilvània, a Filadèlfia 1957-61 Durant la dècada dels seixanta mantingué una profusa activitat constructiva, no solament als EUA diverses fàbriques Olivetti la seu…

Oposat als corrents del Novecento italià, es plantejà audaços problemes d’espai i de llum Una de les seves obres, els magatzems Rinascente, a Roma 1958-61, fou molt discutida Entre les seves construccions per a museus, en les quals ha sobresortit també com a decorador, cal destacar el Palazzo Bianco , a Gènova 1951, i el projecte d’un museu d’art egipci, al Caire Participà en diversos projectes urbanístics En el camp del disseny s’especialitzà en el moble, sobretot en el moble metàllic

El seu estil es mou dintre un ampli eclecticisme, que rep influències tant dels revivals gòtics com dels edificis barrocs anglesos d’influència palladiana, com també de les construccions tradicionals del país Creà un prototip d’edifici administratiu i d’habitatges que foren molt imitats L’Old Swan House, a Chelsea 1876, i la seva pròpia casa 1875 són considerats els seus edificis més significatius d’habitatges Per mitjà dels àlbums de dibuixos, aquest tipus de construcció obtingué una gran influència, en especial als EUA La realització de Bedford Park, a l’W de Londres 1877-80,…

Fou arquitecte diocesà 1919, director de construccions escolars des del 1921, professor de l’Escola d’Arts i Oficis 1925-30, delegat de belles arts a les Balears 1931 i arquitecte municipal de Palma des del 1933 Bon coneixedor de l’arquitectura catalana antiga, hi dedicà alguns treballs Relacionat amb els arquitectes i els intellectuals de la segona generació noucentista de Barcelona, la seva obra restà influïda per les formes tradicionals convent de ses Saleses, desaparegut, casa Alzamora, residència Marivent, sovint tenyides d’italianisme clínica Munar —actual Hostal Arxiduc—,…

La planificació urbanística, a partir dels anys seixanta, ha tendit a definir les zones primerament per l’ús prioritari o exclusiu que hom els dóna ús residencial, industrial, etc, o altres de més específics, com l’hospitalari, el portuari, etc i, en segon lloc, per la intensitat màxima que hom permet, la qual és determinada per la grandària de la unitat base com és ara la petita indústria o la gran indústria o, en el cas de la residència, pel tipus arquitectònic i la densitat que li correspon com l’eixample intensiu, l’eixample semiintensiu, la ciutat jardí intensiva, la ciutat jardí…

Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…