Resultats de la cerca

Membre del CIAM i redactor en cap de Casabella 1947-49, és un dels exponents més representatius de l’anomenada “segona generació” d’arquitectes Com a dissenyador, féu alguns dissenys famosos, com la màquina de cosir Borletti 1956, l’aparell de televisió Doney Brion Vega 1962, la ràdio i el telèfon Siemens 1966 i la butaca Fourline, i obtingué alguns premis a les triennals de Milà Com a arquitecte dugué a terme importants estudis teòrics per a la industrialització de la construcció i sobre nous materials, que es reflecteixen en la fàbrica de ceràmica i el complex per als…

S'originà al s XVIII, en el procés de trencament de les relacions feudals al camp i d’industrialització que originà l’emigració cap a la ciutat Uns altres factors densificadors de les ciutats han estat les dificultats materials d’expansió de l’àrea urbana físiques, com muntanyes, mar, llacs, o politicomilitars, com és ara les muralles, freqüents, encara, al s XIX, la propietat privada del sòl, bé escàs, monopolitzable, la disminució de la mortalitat, i, finalment, l’endarreriment tècnic de la indústria de la construcció, que dificulta la producció d’habitatges En l’anàlisi de l’espai urbà…

Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1915 Fou deixeble de Francesc d’A Galí i de Jean Forestier Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior dels Bells Oficis i des del 1917 director dels jardins públics de Barcelona Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat-Jardí 1920 Collaborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i vers el 1925 introduí a Catalunya el jardí de paisatge plaça de Francesc Macià, de Barcelona…