Resultats de la cerca

Entre les seves obres —on abunden els habitatges— cal destacar el centre esportiu de Salsomaggiore i, en especial, l’Istituto Marchiondi Spagliardi Milà-Baggio, 1953-57, considerat el millor exemple de brutalisme a Itàlia Com a urbanista féu, juntament amb PPorcinai, els plans de zones verdes als barris de Milà 1948-52, així com el Studio Verde, en collaboració, pla del desenvolupament paisatgístic de la Llombardia 1963-64 Professor d’arquitectura, des del primer moment publicà nombrosos estudis sobre l’ensenyament d’aquesta matèria, sobre l’arquitectura de la postguerra a Itàlia i sobre…

Membre del CIAM i redactor en cap de Casabella 1947-49, és un dels exponents més representatius de l’anomenada “segona generació” d’arquitectes Com a dissenyador, féu alguns dissenys famosos, com la màquina de cosir Borletti 1956, l’aparell de televisió Doney Brion Vega 1962, la ràdio i el telèfon Siemens 1966 i la butaca Fourline, i obtingué alguns premis a les triennals de Milà Com a arquitecte dugué a terme importants estudis teòrics per a la industrialització de la construcció i sobre nous materials, que es reflecteixen en la fàbrica de ceràmica i el complex per als…

Després de graduar-se a l’Institut Politècnic de Milà 1952, del 1953 al 1968 collaborà amb L Meneghetti i G Stoppino i el 1974 fundà el despatx d’arquitectura Gregotti Associati, del qual fou president També fou professor de composició arquitectònica a la Universitat de Venècia i a les facultats d’arquitectura de Milà i Palerm El 1964 guanyà el Gran Premi de la Triennal de Milà i del 1974 al 1976 fou director de la secció d’arquitectura i arts visuals de la Biennal de Venècia Entre les seves realitzacions, que s’inscriuen dins els corrents tendents a la…

Oposat als corrents del Novecento italià, es plantejà audaços problemes d’espai i de llum Una de les seves obres, els magatzems Rinascente, a Roma 1958-61, fou molt discutida Entre les seves construccions per a museus, en les quals ha sobresortit també com a decorador, cal destacar el Palazzo Bianco , a Gènova 1951, i el projecte d’un museu d’art egipci, al Caire Participà en diversos projectes urbanístics En el camp del disseny s’especialitzà en el moble, sobretot en el moble metàllic

Centrà la seva activitat a Llombardia Villa Reale a Monza 1777 i especialment a Milà, on reformà al Palazzo Reale en estil neoclàssic 1769-78, i projectà el Palazzo Belgioioso 1777, una de les seves obres més belles, el Teatro alla Scala 1776-78 i altres palaus Urbanitzà la Piazza del l’Arcivescovado 1780, projectà la Via Santa Radegonda 1783 i els jardins públics construïts a Milà entre el 1782 i el 1787

Titulada a l’ETSAB 1979, del 1982 al 1990 compartí estudi amb Enric Miralles i Moya , i l’any següent s’establí amb el seu propi nom Entre els seus projectes cal esmentar la remodelació de la fàbrica La Llauna de Badalona per a un centre d’ensenyament secundari amb E Miralles, premi FAD d’interiorisme 1987, el parc del cementiri d’Igualada premi de la Triennal de Milà 1991 i premi FAD d’arquitectura 1992, les installacions de tir olímpic de Barcelona premi Ciutat de Barcelona 1992, el Centre Social de la Mina a Sant Adrià de Besòs 1994, l’Escola-Llar de Morella Premio Nacional d’…

Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la ronda del…

Entesa habitualment com a ciència de la planificació urbana, hom tendeix actualment a parlar d' urbanística com a disciplina científica i d' urbanisme com a pràctica d’aquesta disciplina L’urbanisme és el punt de convergència de diverses disciplines, com la història, la geografia, la sociologia, l’economia, la jurisprudència i l’arquitectura, interessades en l’estudi de la ciutat i el territori i en la intervenció en ells Iniciat amb la vida sedentària, l’urbanisme més arcaic apareix en les anomenades cultures del poblat , retrobables tant en el Neolític europeu a Xipre, Sardenya, Portugal,…