Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
densificació urbana
Urbanisme
Procés de concentració de la població dins una àrea urbana.
S'originà al s XVIII, en el procés de trencament de les relacions feudals al camp i d’industrialització que originà l’emigració cap a la ciutat Uns altres factors densificadors de les ciutats han estat les dificultats materials d’expansió de l’àrea urbana físiques, com muntanyes, mar, llacs, o politicomilitars, com és ara les muralles, freqüents, encara, al s XIX, la propietat privada del sòl, bé escàs, monopolitzable, la disminució de la mortalitat, i, finalment, l’endarreriment tècnic de la indústria de la construcció, que dificulta la producció d’habitatges En l’anàlisi de l’…
renovació urbana
Urbanisme
Modificació de l’estatus de la trama urbanística de determinades àrees urbanes: desaparició o modificació d’infraestructures obsoletes (muralles, enllaços ferroviaris, etc), destrucció d’edificis antics per causes catastròfiques (guerra, terratrèmols) i per decisions de planificació.
Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona
Urbanisme
Consorci públic integrat per l’Ajuntament de Barcelona, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR) i la Diputació de Barcelona.
Creat l’any 2000, el seu director és el biòleg Salvador Rueda i Palenzuela, principal introductor dels criteris de l’ecologia urbana i del medi ambient urbà a la planificació estratègica i urbanística La principal finalitat és la formulació d’instruments que permetin repensar les ciutats i el seu entorn amb relació a la sostenibilitat econòmica, social i ecològica, i territorial, desenvolupant eines, models i indicadors urbans Per mitjà de sistemes d’informació i modelització desenvolupen projectes de planificació estratègica en diferents àmbits urbanisme, mobilitat, vectors…
Salvador Rueda Palenzuela
Urbanisme
Ecologia
Biòleg, especialitzat en ecologia urbana.
Llicenciat en ciències biològiques 1976 i psicologia 1980 per la Universitat de Barcelona Fou fundador i director 2000-20 de l’Agència Local d’Ecologia Urbana de Barcelona BCNecologia A través dels treballs realitzats a BCNecologia desenvolupà diversos projectes d’urbanisme, espai públic, mobilitat, edificació i energia, i biodiversitat fins a convertir l’Agència en un referent en l’àmbit internacional És president de la Fundació Ecologia Urbana i Territorial És autor de diverses publicacions i articles cientificotècnics i de divulgació sobre medi ambient urbà Entre…
zona
Urbanisme
Àrea urbana en què hom limita els usos i les densitats permeses.
La planificació urbanística, a partir dels anys seixanta, ha tendit a definir les zones primerament per l’ús prioritari o exclusiu que hom els dóna ús residencial, industrial, etc, o altres de més específics, com l’hospitalari, el portuari, etc i, en segon lloc, per la intensitat màxima que hom permet, la qual és determinada per la grandària de la unitat base com és ara la petita indústria o la gran indústria o, en el cas de la residència, pel tipus arquitectònic i la densitat que li correspon com l’eixample intensiu, l’eixample semiintensiu, la ciutat jardí intensiva, la ciutat jardí…
barri
Urbanisme
Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran, una vila, una ciutat.
El barri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon alhora, com gairebé tots els conceptes urbanístics, a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social, part de la comunitat urbana, i també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d’aquella subcomunitat urbana Qualitativament, la combinació d’un focus o més d’atracció centrípeta amb alguna barrera o franja de poc interès ciutadà delimita físicament un barri dins els seus límits correntment —però no necessàriament— en resulta una…
Claude Parent
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i teòric francès.
Després d’estudiar matemàtiques, dibuix, escultura i, finalment, arquitectura, féu pràctiques, l’any 1954, al taller de Le Corbusier, que abandonà per cercar uns plantejaments menys cartesians S'associà, aleshores, amb André Bloc — Café du Rond Point als Champs-Elysées París, 1957, Estudi d’André Bloc Antíbol, 1959, Maison de l’Iran Ciutat Universitària de París, 1961-68— i amb Paul Virilio —església de Sainte Bernardette du Baulay Nevers, 1964-66, declarat monument nacional el 1990— i fou un dels fundadors del grup Architecture principe Multiplicà els projectes d’estructures urbanes amb…
vila
Urbanisme
Història
Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
Del segle IX al XII, el mot indicava una agrupació rural de masos i terres, generalment de gran extensió, que es coneixien ben sovint pel nom del seu senyor o propietari, anteposant-li o no el genèric vila Del segle XIII al XVIII, indicà ja una agrupació urbana, amb algun carrer, en lloc privilegiat o bé gaudint d’una organització administrativa, amb categoria inferior a la de ciutat En l’ús corrent en el territori d’una parròquia rural o terme també s’aplicava a la pobla , al lloc on, encara que sense privilegi, s’havia constituït o nascut una concentració urbana…
ciutat

Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Urbanisme
Lloc d’assentament humà i de construcció estable, les dimensions del qual són en funció de nombroses i diferents consideracions.
Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d’una sèrie de factors, com el nombre d’habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d’aquesta població Això planteja la qüestió de l’oposició ciutat-camp, tan estudiada durant molts anys la ciutat ha estat considerada tradicionalment com a negació del camp, com el conjunt de tot…