Resultats de la cerca

Formà part de la comuna, i fou exiliat el 1871 Fou un dels fundadors del “Parnasse contemporain” 1866 Amic del poeta occità A Forès, ambdós emprengueren la lluita contra el felibritge conservador, en defensa d’un occitanisme republicà, anticlerical i socialista, el portaveu del qual fou La Lauseta 1877-79 Deixeble de P J Proudhon, publicà Le Fédéralisme 1878

Tècnic publicitari, cofundador del grup Estudi 1939, collaborà a Poesia  i Ariel Publicà els llibres de poesia Poemes 1947, Testimoni del silenci 1952 i Seguint el temps 1956 i fou premiat als Jocs Florals de Perpinyà 1950 i Tolosa 1952 Escrigué també les novelles Diari del captaire 1955, en què donà una visió personal de París, i la psicològica La columna trencada 1958 S’allunyà un temps de l’activitat literària, però hi retornà amb les novelles juvenils Això va passar a Gualba 1976 i Històries de la terra de tot temps 1983

Membre del partit liberal-burgès moderat, es dedicà a la sàtira, especialment contra l’Església i l’absolutisme Fou desterrat al Tirol 1851-55 Escriví Tyroské elegie 1861, Křest svateho Vladimira ‘Crucifixió de sant Vladimir’, 1876 i epigrames contra la monarquia, l’Església i la policia

Graduat per la Universitat Reformada de Pápai 1950, fou editor i redactor de revistes i publicacions literàries Del 1968 al 1988 fou dramaturg i guionista dels estudis estatals MAFILM El seu primer volum, Felröppen a madár ‘L’ocell alça el vol’, 1954 presentà ja els dos trets fonamentals de la seva poesia sensibilitat davant les injustícies que des del punt de vista polític es traduí en una crítica a la falta de llibertats de l’Hongria comunista, cosa que li valgué represàlies i una segura tècnica de la rima Publicà els reculls Második születésem ‘El meu segon naixement’, 1967, Párbeszéd…

Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló  i germà del poeta Miquel Ferrà Paisatgista suau, delicat i amable, inserit dins les visions equilibrades del Noucentisme Pintà sovint els paisatges de Valldemossa i Galilea En una sèrie d’aquarelles reconstruí les muralles de Palma Exposà a Palma, Barcelona, Girona, París i Maó Publicà crítiques d’art a Correo de Mallorca , El Día , La Nostra Terra , etc, signades sovint amb el pseudònim  Aidon Identificat amb el Noucentisme, intentà de definir una estètica equidistant de l’academicisme i l’avantguardisme Publicà Guía de Mallorca 1929, Chopin i…

Collaborà en la revista Sobremennik ‘El Contemporani’, dirigida per Černyševskij El 1860 anà a l’estranger, on es familiaritzà amb els moviments revolucionaris De concepcions liberals, evolucionà vers les idees democraticorevolucionàries del socialisme utòpic en defensa dels camperols oprimits Estudiava la història de la literatura com una mostra del procés històric en què el poble participa com més va més Els assaigs sobre Gončarov, Ostrovskij i Turgen'ev resten com a mostres clàssiques de la crítica literària russa Fou un dels qui marcaren el principi de les idees revolucionàries i…

Des del 1841 participà activament en la lluita contra els ocupants turcs Publicà articles en diaris i revistes, alguns creats per ell mateix És autor del primer poema revolucionari en la literatura búlgara Gorski p'tnik ‘El caminant dels boscs’, 1857, poema èpic d’exaltació del moviment d’alliberament nacional, molt popular i d’una gran repercussió en la literatura búlgara

Una paràlisi infantil el deixà coix de per vida Després dels estudis universitaris a Edimburg començà com a advocat amb càrrecs de l’administració local que li feren conèixer molt bé el tarannà escocès Començà la seva tasca literària com a compilador de balades escoceses i conreant la poesia romàntica narrativa The Lady of the Lake , 1810, bé que la seva producció no pogué competir amb la de Byron en el favor del públic Quant a la novella, gènere que començà amb Waverley 1814, fou el responsable de la novella històrica en l’època victoriana, i es caracteritza per l’atmosfera de llegenda i…

Fou el creador líric formalment i temàticament més original de les lletres hongareses de principis del s XX Sojornà a París, on el coneixement de l’obra dels simbolistes francesos del vuit-cents li confirmà la validesa de les seves idees artístiques inicials Utilitzà com a eina poètica preferentment el símbol, però, contràriament als models francesos, se'n serví també per a revelar les connexions més profundes de la realitat i per a expressar una posició política radical, professada al llarg de tota la seva vida Escriví poemes dedicats a problemes socials, però també a l’amor, a Déu, a la…

El 1908 emigrà a París per raons polítiques hi escriví Stikhi ‘Versos’, 1910 Participà en la revolució del 1917 i durant la guerra d’Espanya fou corresponsal de guerra Lluitador per la pau i la democràcia, fou criticat al seu país per les seves obres polèmiques No obstant la seva extensa obra testimonial de la realitat soviètica i mundial, plasmada en relats, novelles i articles periodístics, és principalment un poeta Neobyčajnyje pokhoždenija Khulio Khurenito ‘Les extraordinàries aventures de Julio Jurenito’, 1922 Trest D E ili Istorija gibeli Jevropy ‘El trust DE o la Història…