Resultats de la cerca

El nom, d’origen popular, puix que la forma del monument correspon a una mena de taula de peu central, únic, molt alt, ha estat adoptat científicament La pedra de suport té alçades que normalment oscillen entre 2 i 3 metres, però pot arribar a 3,70 sa Torreta, Maó o a 4,20 Trepucó, Maó La pedra horitzontal pot arribar a 4 per 1,50 m, com a Talatí de Dalt Maó o a 3,80 per 1,20, com a Torralba Alaior, bé que normalment són una mica més petites Totes dues lloses són ben treballades, llises, amb els caires vius Les taules són voltades d’un recinte gairebé sempre en forma de ferradura, construït…

Al període acheulià eren fets sense preparació i retocats després per obtenir la forma desitjada Al clactonià hom feia una preparació prèvia i després feia saltar el nucli originari

No és fàcil de poder conèixer quan l’home començà a manifestar les seves possibilitats artístiques, però des de les primeres fases del Paleolític superior n'hi ha testimoniatges clars, alguns d’una gran qualitat Durant el període aurinyacià aparegueren les primeres escultures, petites figuretes de pedra, d’os i d’ivori representant figures femenines les anomenades Venus , com les de Willendorf o de Lespugue o d’animals Un altre aspecte són les plaquetes gravades o pintades, generalment amb figures d’animals, com les de la cova del Parpalló, de Gandia, o bé instruments d’os decorats amb…

El nom naveta vol ésser un diminutiu de nau , ja que hom digué que la planta recorda la forma d’un vaixell rectangular o trapezoidal, amb un dels extrems arrodonit Construïda amb grans blocs de pedra, amb la tècnica dita ciclòpia o megalítica , té gairebé sempre caràcter monumental i és, juntament amb el talaiot, la construcció típica, representativa, d’una suposada civilització indígena balear, especialment de Menorca, on hi ha els exemplars més famosos, com la  naveta des Tudons de Ciutadella i les dues navetes de Rafal Rubí d’Alaior, per bé que en realitat corresponen probablement a dues…

D’origen itàlic, que ja es troba a la cultura de Polada de l’edat del bronze, s’estengué vers Catalunya, on apareix sovint en megàlits tardans i en coves de les comarques del Solsonès, de l’Alt Urgell i del Pallars

Els micròlits presenten, de vegades, formes geomètriques trapezis, triangles, etc

El terme, molt emprat durant el segle XIX, ha decaigut, car l’edat de la pedra no correspon a un mode únic de vida Ha estat substituït generalment pels termes de Paleolític edat de la pedra tallada, d’economia de caçadors i recollectors, i Neolític edat de la pedra polida amb economia agropecuària, amb un període entremig, el Mesolític o Epipaleolític

Té una clara personalitat diferenciada respecte a les contemporànies de les terres més properes i presenta una unitat evident, malgrat que entre les dues illes hi ha matisos diferencials clars, sobretot en l’arquitectura Les grans construccions són precisament l’aspecte més conegut i famós talaiots, navetes, taules el primer llibre d’arqueologia prehistòrica dels Països Catalans fou el que Ramis i Ramis dedicà als monuments talaiòtics de Menorca 1818 Les investigacions ja no s’interromperen, però no es començà a excavar sistemàticament fins vers el 1915, amb les campanyes de l’Institut d’…