Resultats de la cerca

Es formà a la Universitat de València, i s’especialitzà en Paleolític i art rupestre Efectuà diverses excavacions al País Valencià, a Astúries, etc Fou collaborador del servei de prehistòria de València SIP i director del servei d’arqueologia d’Astúries 1955-62 Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca 1962, publicà El solutrense en España 1953, Gravetiense y epigravetiense en la España mediterránea 1954, El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica nueva secuencia cronológico-cultural 1964, Guía de las cuevas prehistóricas asturianas 1976,…

Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en filologia clàssica, especialment grega Traduí els Himnes homèrics , que Maragall utilitzà per a la seva versió poètica Pensionat per a ampliar estudis a Alemanya, fou deixeble de Meyer i d’Ulrich von Wilamowitz-Möllendorf, que el dirigí cap a la prehistòria, en la qual es formà amb Schmidt i Gustav Kossinna Tornà, doncs, amb una formació de prehistoriador europeu, la qual cosa suposà un esdeveniment totalment nou aleshores a la península Ibèrica Amb aquesta base i amb una extraordinària capacitat de treball renovà la…

S’especialitzà en les fases finals de la prehistòria, l’edat del ferro i el món protohistòric peninsular Fill del naturalista Salvador Maluquer , nasqué en el si d’una família culta i intellectual, amb profundes arrels a les terres lleidatanes, i més concretament a Artesa de Segre, el seu lloc de referència obligada Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB, entre els anys 1933 i 1937 la branca d’història, en concret del món antic, la compartí amb Salvador Espriu i Mercè Muntañola, sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera, de qui fou el darrer dels deixebles directes, i…

Format a la Universitat de Barcelona llicenciat el 1953 i doctorat el 1956, estudià també a l’Institut de Paléontologie Humaine de París 1950-51 Del 1961 al 1980 fou director del Museu d’Arqueologia de Barcelona , on havia treballat des del 1947, de les excavacions d’Empúries i de la revista Ampurias , càrrecs des dels quals promogué la creació de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, que dirigí fins el 1980 Fou professor agregat de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-80 Des del 1981 fou catedràtic de la…

Mentre la recerca de la ciutat de Tartessos , empresa per l’arqueologia moderna, no ha donat resultat, les investigacions han permès de conèixer molts dels aspectes materials de la cultura tartèssia, que ha estat una de les novetats de l’arqueologia peninsular d’ençà de 1950-60 A la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva apareix, entre els segles VIII-V aC, una cultura amb poblats com el del Carambolo prop de Sevilla, que utilitza ceràmiques de vernís vermell de tradició fenícia, amb una orfebreria d’or molt rica tresors d’Aliseda, a la província de Càceres, del Carambolo, que els…

Graduat en arquitectura a la Universitat de Michigan 1933, estudià també arqueologia, i aquest any fou contractat pel fundador i director de l’Oriental Institute of Chicago, James Henry Breasted S’especialitzà en les fases preneolítica i neolítica del Pròxim Orient, on excavà, entre d’altres, a la vall de l’Amuq N de Síria i, sobretot, a l’important poblat de Jarmo Kurdistan iranià, i posteriorment a Cayönü Turquia És l’autor de la teoria de les zones nuclears per a explicar l’aparició i el desenvolupament de l’economia de producció agricultura i ramaderia El tret més innovador…

Fou la primera de les mostres d’aquest art científicament publicada per Joan Cabré, el 1903, el qual les arrencà del lloc Ara són conservades, en part, al Museu d’Arqueologia de Barcelona Hi ha poques figures, totes d’animals tres cérvols i alguna altra de poc clara El barranc rep el nom de l’antic castell de Calapatar , esmentat el 1205 dins el terme de Calaceit

Deixeble d’Obermaier i de Bosch i Gimpera, en 1939-56, com a comissari general d’excavacions, fou cap de l’arqueologia oficial espanyola La seva nova nomenclatura de la prehistòria peninsular tingué molt de ressò Catedràtic de les universitats de Saragossa, València i Madrid, publicà Esquema paleontológico de la península hispánica 1941 i 1946 i treballs monogràfics, alguns sobre la cultura talaiòtica a les Illes Balears

Hom sosté que els beribraces eren celtes que arribaren a la península Ibèrica als voltants del segle X aC camp d’urnes i que s’establiren de bell antuvi a l’Ebre, des d’on foren desplaçats cap al sud per la pressió d’altres pobles indoeuropeus celta Hom els vol trobar parentiu amb els bèbrices del nord del Pirineu, els bibroci de Bretanya i els bibraige irlandesos L’arqueologia, però, no ha comprovat fins ara llur existència

Autodidacte, amb coneixements sòlids de geologia, s’interessà per l’arqueologia i defensà l’existència de l’home quaternari, contra l’opinió de tots els savis contemporanis Aconseguí de descobrir, prop d’Abbeville, una mandíbula humana de tipus molt primitiu i diversos instruments de sílex 1844 més endavant descobrí altres materials lítics dins nivells geològics indiscutiblement quaternaris Publicà diverses obres, entre les quals destaquen De la création essai sur l’origine et la progression des êtres 1838-41 i Antiquités celtiques et antédiluviennes 1857