Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
la Creu d’en Cobertella
Prehistòria
Monument megalític del terme de Roses (Alt Empordà), del tipus de sepulcre de corredor.
És el més gran dels coneguts a Catalunya la llosa de coberta fa 5,75 per 4,15 metres Malgrat la seva importància, les troballes arqueològiques han estat molt escasses, perquè fou emprat com a cabana fins a època recent
megàlit

Dolmen de la Cova d’en Daina, prop del nucli de Romanyà (Santa Cristina d’Aro)
© JoMV
Prehistòria
Monument construït amb pedres grans.
Els megàlits més corrents són els funeraris, sepulcres collectius, que poden ésser de diversos tipus dolmen, galeria coberta, sepulcre de corredor, sepulcre de falsa cúpula i que generalment són coberts per un túmul entre els no funeraris es destaquen els menhirs Foren construïts durant el final del Neolític i les primeres edats dels metalls, a una bona part d’Europa i en algunes altres zones A l’Europa central són molt notables els conjunts de Stonehenge Anglaterra i Carnac Bretanya Bé que sovint hom anomena també megàlits altres monuments, molt diferents, de Menorca, Sardenya i Malta, de…
Vil·lanovià
Prehistòria
Cultura italiana de l’edat del ferro, localitzada a l’Emília i la Toscana, que rep el nom de la necròpolis de Villanova, situada als ravals de Bolonya, i que es divideix en tres fases: Bennacci I, II i III, nom d’una important necròpolis.
És la cultura de l’edat del ferro més antiga d’Itàlia apareix vers l’any 900 aC, portada per elements indoeuropeus del centre d’Europa, i acaba cap a l’any 700 aC, amb l’arribada d’immigrants orientals, que a la Toscana són coneguts amb el nom d’etruscs A l’Emília, aquesta cultura es mantingué més temps, però fou també etrusquitzada Es caracteritza bàsicament per les seves necròpolis d’incineració, formades per urnes bicòniques amb una sola nansa, cobertes amb tapadores còniques, també amb una nansa, que contenen les cendres del difunt i que, en general, són de ceràmica, bé que…
Capocorb Vell
Jaciment arqueològic
Poblat prehistòric
Prehistòria
Poblat prehistòric de la cultura dels talaiots, un dels més grans i més ben coneguts de Mallorca, situat a l’antiga possessió de Capocorb.
Fou excavat parcialment per l’Institut d’Estudis Catalans 1918-20 sota la direcció de Josep Colomines el 1959 hi fou elevat un obelisc a la seva memòria Els materials són al Museu d’Arqueologia de Barcelona El sector de ruïnes més destacades ocupa uns 7000 m 2 , que corresponen a la part sud del poblat Es conserva una bona part del recinte emmurallat, amb dos talaiots adossats i un grup d’habitacions, així com altres talaiots solts Sembla que fou habitat des de les primeres fases de la cultura talaiòtica fins als segles IV-III aC Bartomeu Font i Obrador hi ha fet noves excavacions
cultura d’El Argar
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’edat del bronze, vigent vers 1500-1000 aC.
Nom derivat del poblat d’El Argar, al terme d’Antas província d’Almeria Pere Bosch i Gimpera, que creà aquesta denominació vers el 1920, creia que des d’un focus original al sud-est peninsular s’havia estès per gairebé tot el territori hispànic, hipòtesi que fou unànimement acceptada Els estudis de Miquel Tarradell, a partir del 1949, demostraren que es limita a una zona que comprèn aproximadament les províncies de Granada, Almeria, Múrcia i Albacete, i entra fins a l’extrem sud del País Valencià jaciments del Cabezo Redondo de Villena, de Sant Antoni d’Oriola i de Callosa de Segura En són…
cultura ciclàdica
Prehistòria
Cultura prehistòrica de les illes Cíclades, que es desenvolupà des de la meitat del tercer mil·lenni fins vers l’any 1000 aC, en temps de les invasions dòries.
És important com a pont entre el món asiàtic del Pròxim Orient, sobretot Anatòlia, i el mediterrani Creta, la península grega i extensions cap a la Mediterrània central i occidental Cronològicament és l’equivalent de la cultura minoica a Creta i de la cultura hellàdica al continent grec A les Cíclades, els precedents neolítics no són gaire clars, i l’època de la florida correspon als temps de l’Eneolític i de l’edat del bronze Les possibilitats del comerç marítim, en el qual tingué un paper important l’obsidiana de l’illa de Melos com a matèria d’exportació per a fabricar instruments de pedra…
Las Cogotas
Prehistòria
Jaciment prehistòric pertanyent a la cultura dels castres, a Cardeñosa (Àvila).
Format per dos recintes adossats, l’envolta una grossa muralla de pedra seca Al seu davant presenta camps plens de pedres irregulars per tal de dificultar l’avançada de la cavalleria enemiga Desenvolupà dues fases culturals diferenciades, l’una, pròpia del bronze final, i l’altra, de l’edat del ferro Hom n'ha situat l’inici al començament del primer millenni aC, però aquestes dates estan en una fase de revisió perquè diversos indicis fan pensar que començà vers el 1200 aC A la darrera fase, que s’estén fins al s IV aC, pertany una important necròpoli d’incineració on han estat descobertes més…
Mosterià

La indústria mosteriana era tallada principalment en nuclis de sílex i, menys sovint, en calcàries o quars. Hi ha una remarcable uniformitat en el temps i l’espai, si bé es pot distingir una certa varietat regional.
Biopunt, a partir de fonts diverses
Prehistòria
Època prehistòrica corresponent al Paleolític mitjà.
La indústria del Mosterià fou fabricada per l’home de Neandertal, des del 100000 o abans fins al 40000 aC L’extensió és bàsicament europea, bé que també n'hi ha jaciments a l’Àsia occidental i indústries contemporànies emparentades al nord de l’Àfrica Aterià Els instruments de sílex són més complexos i més diversificats que els del Paleolític inferior, la qual cosa demostra un avançament tècnic notable, amb peces com les puntes triangulars, gratadors, etc Geològicament, el Mosterià correspon al darrer interglacial i a la primera fase de la glaciació del Würm Les condicions climàtiques fredes…
Magdalenià
Pintures rupestres del Magdalenià a les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Prehistòria
Darrer període del Paleolític superior.
El nom deriva de la cova de La Magdalena , i la majoria de jaciments coneguts se situen a França i al litoral cantàbric de la península Ibèrica Es desenvolupà durant un període climàtic fred, corresponent a la darrera glaciació, dins el Plistocè, quan el ren era un animal corrent de la fauna i una de les bases de l’alimentació Molts dels instruments eren fabricats amb ossos i banya de ren, i una de les característiques tecnològiques d’aquest període és l’ús abundant d’aquests materials per a fabricar instruments diversos, entre els quals els més típics són els arpons Els…
camp d’urnes
Prehistòria
Tipus de necròpolis característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa i que s’estengué per la major part de Catalunya i una llenca al nord del País Valencià.
Els camps d’urnes coneguts també amb el nom alemany urnenfelder , corresponen a la cultura de Hallstatt, i tenen com a època de plenitud els segles IX-VI aC són cementiris d’incineració amb les cendres del mort posades dins de gerres o urnes, sovint voltades d’ofrenes, en clots fets un prop de l’altre, sense elements constructius a les tombes i sense cap signe exterior sobre la terra L’origen fou al sud d’Alemanya i s’estengueren cap a França i Itàlia seguint les immigracions dels grups indoeuropeus sovint identificats amb els celtes o preceltes, bé que d’altres els han lligats…