Resultats de la cerca

Té tres nivells el del fons correspon al Paleolític final o a l’Epipaleolític el del mig, al ple Epipaleolític o Mesolític el de damunt és ja d’època neolítica, amb ceràmica que no correspon al tipus de ceràmica impresa normal a les altres coves del Neolític antic del territori valencià Hi han estat trobades plaques pintades i gravades amb ratlles d’estil esquemàtic, abstracte És una de les coves valencianes més importants per a estudiar la transició del Paleolític a les cultures agrícoles inicials

El nom deriva del jaciment de la Bauma de las Fadas, prop de la localitat de Chastèlperron Châtelperron, al Perigord, on hi ha la zona més densa de la indústria lítica que l’identifica Conserva tradicions del Paleolític mitjà, però amb instruments nous sobre fulles de sílex puntes, burins, gratadors, perforadors, etc L’antiguitat s’estima entre uns 42000 a uns 32000 anys Identificada per Henri Breuil el 1906, fou inicialment inclosa en l’ Aurinyacià , però la freqüent associació d’aquest utillatge a restes fòssils neandertals  ha fet que sigui considerada a part per la majoria d’especialistes…

Dins la prehistòria catalana, l’edat dels metalls es pot dividir en dues grans etapes La primera, fins a la introducció del ferro, ocupa tot el segon millenni aC i l’inici del primer, i es pot identificar per l’ús del coure, primer, i tot seguit del bronze Correspon a la fase eneolítica equivalent a la civilització megalítica, entre poc abans del 2000 i el 1500 aC i l’edat del bronze, particularment destacada al País Valencià cultura del bronze valencià A Menorca, la fase del bronze antic, amb covetes sepulcrals artificials, correspon a la primera etapa del coneixement del coure…

Comprèn diverses cultures a Creta donà lloc a la cultura minoica, al Peloponès i a la Grècia continental correspon a la cultura helladicomicènica cultura hellàdica, art micènic, i a les illes, a la cultura ciclàdica

Comprèn els inicis del coneixement de l’ús dels metalls i tota l’edat del bronze Es divideix en tres etapes hellàdic antic ~ 2500-~1900 aC, hellàdic mitjà ~1900-~1600 aC i hellàdic recent ~ 1600-~1100 aC Aquesta darrera correspon a l’època micènica

El nom deriva del de Sango, a Uganda, a la riba oest del llac Victòria Correspon al Paleolític mitjà, situat en una fase seca, entre els pluvials Kamjerià i Gamblià Ha estat definida per les indústries lítiques, i respecte a l’extensió i la cronologia resten molts punts a discutir

Correspon a una fase avançada de l’edat de pedra de l’Àfrica meridional, amb indústries lítiques de fulles que van prenent caràcter microlític Durant les fases més modernes l’àrea s’estengué, i fou utilitzada la ceràmica Continuà, sembla, fins a l’arribada del ferro Té relació amb gravats rupestres de la mateixa àrea

El terme, molt emprat durant el segle XIX, ha decaigut, car l’edat de la pedra no correspon a un mode únic de vida Ha estat substituït generalment pels termes de Paleolític edat de la pedra tallada, d’economia de caçadors i recollectors, i Neolític edat de la pedra polida amb economia agropecuària, amb un període entremig, el Mesolític o Epipaleolític

Ha substituït el terme Chellià , emprat pels prehistoriadors de la primera meitat del segle XX Correspon al començament del Plistocè, durant un període interglacial més aviat càlid Pot ésser datat pels volts de fa mig milió d’anys La indústria abbevilliana és la més antiga coneguda fins ara a Europa, i es caracteritza per un tipus de bifaç tallat per percussió sobre una pedra que servia d’enclusa A força de millennis aquest instrument s’anà afinant fins a arribar al bifaç acheulià, molt més ben treballat

Correspon a un moment molt humit, almenys en la seva fase típica, d’hàbitats a l’aire lliure i en coves La indústria lítica es caracteritza per les peces de petites dimensions micròlits i els palets de talla grollera Hi ha molins, boles de pedra perforades que devien formar part de pals de cavar, paletes, elements d’adorn de closca d’ou d’estruç, petxines perforades i espàtules d’os Les destrals de pedra polida hi són escasses En el Wiltonià apareixen les primeres ceràmiques de la regió, aportades per elements estrangers, que foren abundants a partir de l’edat del ferro, que en…