Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Aterià
Prehistòria
Indústria prehistòrica del nord d’Àfrica, estesa per tot el Magrib i bona part del Sàhara, que començà al Paleolític mitjà i es prolongà durant un llarg període, no ben definit, del Paleolític superior.
El nom deriva del jaciment del Bir-el-Ater sud de Tunísia Tipològicament s’assembla al Mosterià, però té tipus propis, sobretot la punta amb peduncle
Ertebol·lià
Prehistòria
Cultura de la primeria del Neolític a Dinamarca.
El tipus de vida que reflecteix, però, és encara paleolític En són jaciments característics els El nom deriva d’un d’aquests jaciments, el d’Ertebölle, el qual hom prengué com a prototip
cultura de Castelluccio
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’edat del bronze que ocupà la meitat oriental de Sicília.
El nom deriva del poble del mateix nom, prop de Noto Hom en coneix poblats de cabanes de planta ellíptica i sepulcres dins covetes artificials, amb els cadàvers arrupits N'és molt típica la ceràmica pintada
Acheulià
Acheulià, destrals de talla bifacial
© Fototeca.cat
Prehistòria
Cultura del Paleolític inferior, que segueix l’Abbevil·lià.
El nom deriva del jaciment francès de Saint-Acheul Somme És caracteritzada per un tipus de destral, de talla bifacial, més ben treballada que les de l’Abbevillià S'estengué per bona part d’Europa, del Pròxim Orient, de l’Índia i de l’Àfrica
Sangoà
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’Àfrica centreoccidental que s’estengué també cap a la banda oriental.
El nom deriva del de Sango, a Uganda, a la riba oest del llac Victòria Correspon al Paleolític mitjà, situat en una fase seca, entre els pluvials Kamjerià i Gamblià Ha estat definida per les indústries lítiques, i respecte a l’extensió i la cronologia resten molts punts a discutir
Maglemosià
Prehistòria
Cultura mesolítica de les planes de l’Europa septentrional, datada del 6800 al 5000 aC, aproximadament.
El nom deriva de l’estació de Maglemose, a Dinamarca S'estengué des del SE de la Gran Bretanya fins a Estònia i Letònia, incloent zones de Dinamarca, Suècia, Alemanya i Polònia Els jaciments s’establiren sovint en zones pantanoses Era una cultura de pastors i de caçadors que fabricaven instruments d’os, de banya de ren i de sílex, generalment microlítics
Clactonià
Prehistòria
Indústria prehistòrica del Paleolític inferior.
La denominació deriva del jaciment anglès de Clacton-on-Sea, al sud de la desembocadura del Tàmesi Breuil la definí i la inclogué dins les grans etapes tècniques del Paleolític inferior, i la suposà típica de períodes glacials, durant els quals el fred no permetia de tallar el sílex en forma bifacial, cosa que ara hom tendeix a no acceptar Les peces típiques són resquills amb pla de percussió llis i bulb pronunciat Ha estat estudiada sobretot a França i a les illes Britàniques Fins ara és desconeguda als Països Catalans
cultura de Brandenburg
Prehistòria
Cultura local de Hallstatt al nord d’Alemanya (I mil·lenni aC) Deriva de la cultura de Lautitz.
Azilià
Prehistòria
Indústria de l’època mesolítica, que es produí sobretot a França, amb extensions cap a Anglaterra, Alemanya i el nord de la península Ibèrica.
El nom deriva del jaciment occità de Mas d’Azil Es caracteritza per la tendència microlítica de les peces de sílex, l’ús sovintejat d’os i de banya sobretot els arpons de banya de cérvol amples i plans, amb una o dues rengleres de dents i un forat a la base També són molt característics els palets o còdols pintats amb motius geomètrics Als Països Catalans han aparegut indicis d’Azilià a Serinyà Pla de l’Estany i potser a la balma de Sant Gregori de Falset Priorat segons Lluís Pericot també cal considerar Azilià un dels nivells de la cova de La Cocina a Dosaigües Foia de Bunyol
Châtelperronià
Prehistòria
Cultura del Paleolític superior, que correspon a la primera fase del Perigordià o Gravetià.
El nom deriva del jaciment de la Bauma de las Fadas, prop de la localitat de Chastèlperron Châtelperron, al Perigord, on hi ha la zona més densa de la indústria lítica que l’identifica Conserva tradicions del Paleolític mitjà, però amb instruments nous sobre fulles de sílex puntes, burins, gratadors, perforadors, etc L’antiguitat s’estima entre uns 42000 a uns 32000 anys Identificada per Henri Breuil el 1906, fou inicialment inclosa en l’ Aurinyacià , però la freqüent associació d’aquest utillatge a restes fòssils neandertals ha fet que sigui considerada a part per la majoria d’especialistes…