Resultats de la cerca

El nom deriva del jaciment francès de Saint-Acheul Somme És caracteritzada per un tipus de destral, de talla bifacial, més ben treballada que les de l’Abbevillià S'estengué per bona part d’Europa, del Pròxim Orient, de l’Índia i de l’Àfrica

El jaciment de Bac-son, al Tonquín, li dóna el nom És una indústria d’esberles tallades, palets de riera retocats, destrals polides i ceràmica, a vegades amb decoració impresa

Propi de l’alt Egipte, és conegut essencialment per les necròpolis De la seva cultura material hom coneix les destrals de sílex, les puntes de fletxa, els punyals de bona talla de sílex i ceràmiques roges amb la part alta negra com les badarianes i d’altres amb escenes pintades Socialment sembla que cada poblat era un clan totèmic, i alguns són predecessors dels posteriors nomoí de l’Egipte clàssic

Correspon a un moment molt humit, almenys en la seva fase típica, d’hàbitats a l’aire lliure i en coves La indústria lítica es caracteritza per les peces de petites dimensions micròlits i els palets de talla grollera Hi ha molins, boles de pedra perforades que devien formar part de pals de cavar, paletes, elements d’adorn de closca d’ou d’estruç, petxines perforades i espàtules d’os Les destrals de pedra polida hi són escasses En el Wiltonià apareixen les primeres ceràmiques de la regió, aportades per elements estrangers, que foren abundants a partir de l’edat del ferro, que en…

Començà vers el 1600 aC i el moment final és molt incert, puix que, llevat la franja nord, on hi ha vestigis de cultura indoeuropea, a la resta del país no hi ha indicis de cap altra civilització fins a l’època ibèrica, entorn de l’any 500 aC És de característiques semblants a la cultura d’El Argar , amb la qual fou confosa durant molt de temps Les diferències amb aquesta depenen sobretot dels ritus sepulcrals no hi ha enterraments al subsol de les cases, de la menor riquesa dels instruments de metall, derivada segurament de la manca de jaciments metallífers al País Valencià i de les…

És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre…

Aquest esquema, creat a la primeria del segle XIX, fou desglossat en una primera fase dita Eneolític o Calcolític per a indicar la primera etapa de l’ús del metall, el coure, abans que fos descoberta la lliga del bronze Els arqueòlegs dels països mediterranis continuen en general acceptant aquest matís i emprant el nom d’Eneolític El concepte d’edat del bronze com un graó dins el procés de la civilització no és vàlid, puix que els països creadors de les grans cultures històriques del Pròxim Orient no empraren el ferro d’una manera general fins després de 1500-1400 aC El terme, però, continua…

És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en palets…