Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
indústria
Prehistòria
Conjunt d’utensilis realitzats per grups humans prehistòrics amb una mateixa tècnica.
Mosterià
La indústria mosteriana era tallada principalment en nuclis de sílex i, menys sovint, en calcàries o quars. Hi ha una remarcable uniformitat en el temps i l’espai, si bé es pot distingir una certa varietat regional.
Biopunt, a partir de fonts diverses
Prehistòria
Època prehistòrica corresponent al Paleolític mitjà.
La indústria del Mosterià fou fabricada per l’home de Neandertal, des del 100000 o abans fins al 40000 aC L’extensió és bàsicament europea, bé que també n'hi ha jaciments a l’Àsia occidental i indústries contemporànies emparentades al nord de l’Àfrica Aterià Els instruments de sílex són més complexos i més diversificats que els del Paleolític inferior, la qual cosa demostra un avançament tècnic notable, amb peces com les puntes triangulars, gratadors, etc Geològicament, el Mosterià correspon al darrer interglacial i a la primera fase de la glaciació del Würm Les condicions climàtiques fredes…
Clactonià
Prehistòria
Indústria prehistòrica del Paleolític inferior.
La denominació deriva del jaciment anglès de Clacton-on-Sea, al sud de la desembocadura del Tàmesi Breuil la definí i la inclogué dins les grans etapes tècniques del Paleolític inferior, i la suposà típica de períodes glacials, durant els quals el fred no permetia de tallar el sílex en forma bifacial, cosa que ara hom tendeix a no acceptar Les peces típiques són resquills amb pla de percussió llis i bulb pronunciat Ha estat estudiada sobretot a França i a les illes Britàniques Fins ara és desconeguda als Països Catalans
Leval·loisià
Prehistòria
Indústria lítica del Paleolític mitjà que pren el nom de la localitat francesa de Levallois-Perret (París).
Es caracteritza per l’obtenció d’estelles procedents de nuclis especialment preparats Aquesta tècnica perdurà en altres etapes del Paleolític, i pot ésser associada a d’altres indústries, com la del Mosterià
Epigravetià
Prehistòria
Indústria lítica de làmines que continuà les tradicions tècniques gravetianes a la darrera fase del Paleolític superior.
Fou important sobretot als territoris on les indústries magdalenianes no foren gaire extenses o on tampoc no tingueren força l’Azilià o el Tardenoisià durant el període Epipaleolític o Mesolític, és a dir, en la majoria del territori dels Països Catalans continentals, i sobretot al País Valencià i a la part sud de Catalunya
Capsià
Prehistòria
Cultura prehistòrica del nord d’Àfrica.
El terme deriva de Capsa , nom romà de Gafsa, ciutat de l’oest de Tunis, centre de la regió on es troba aquesta indústria Succeí l’ Aterià i visqué durant el Paleolític superior i el Mesolític El jaciment característic és la Rammadīya , amuntegaments de cendra, instruments de sílex i closques de cargol, que constituïen l’aliment principal La indústria de pedra va esdevenint microlítica, sobretot a la fase avançada Capsià II A Kenya s’ha descobert una indústria lítica semblant Capsià de Kenya però amb jaciments d’altres tipus Vers el 1920 Hugo Obermaier i Pere Bosch i Gimpera pensaren que…
cova de Bambata
Jaciment arqueològic
Cova
Prehistòria
Cova de Zimbàbue que ha donat una estratigrafia important per a fixar la successió dels períodes prehistòrics de la zona.
La indústria més antiga és la protostillbayana, segueix la stillbayana Stillbayà, que hom anomenà també cultura de Bambata , i la més recent és la wiltoniana
Ayampitià
Prehistòria
Cultura paleolítica de l’Argentina que té aquest nom pel jaciment d’Ayampitín, on es troba estratificada sobre la cultura anomenada ongamiriana.
És una fina indústria de puntes lanceolades, de fulla de llorer, i triangulars amb peduncle Han estat trobades també restes d’aquesta cultura a Bolívia
Bacsonià
Prehistòria
Etapa inicial del Neolític a la Indoxina.
El jaciment de Bac-son, al Tonquín, li dóna el nom És una indústria d’esberles tallades, palets de riera retocats, destrals polides i ceràmica, a vegades amb decoració impresa