Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
punta

Puntes de sageta paleolítiques, procedents de la Patagònia
© Fototeca.cat
Abbevil·lià
Prehistòria
Cultura prehistòrica del Paleolític inferior que pren el nom de la ciutat francesa d’Abbeville.
Ha substituït el terme Chellià , emprat pels prehistoriadors de la primera meitat del segle XX Correspon al començament del Plistocè, durant un període interglacial més aviat càlid Pot ésser datat pels volts de fa mig milió d’anys La indústria abbevilliana és la més antiga coneguda fins ara a Europa, i es caracteritza per un tipus de bifaç tallat per percussió sobre una pedra que servia d’enclusa A força de millennis aquest instrument s’anà afinant fins a arribar al bifaç acheulià, molt més ben treballat
eòlit
Prehistòria
Suposat instrument de pedra de les primeres fases de la humanitat.
Considerats anteriors a les indústries ja clarament documentades del Paleolític inferior, hom dubta si els eòlits són realment pedres treballades per l’home o fenòmens naturals
bifaç

Instruments de sílex bifacials
© Fototeca.cat / J. Gumí
Prehistòria
Instrument de pedra, generalment de sílex, característic del Paleolític inferior, tallat i treballat per ambdues cares.
Hom l’obtenia a partir d’un nòdul de sílex picant-lo per dos cantons i esberlant-lo El nucli que en restava prenia, per la part superior, forma punxeguda, amb la vora tallant, i, per la part inferior, era arrodonit, apte per a agafar-lo amb la mà És el tipus de la “destral” o “cop de puny” coup-de-poing —noms que convé de substituir pel de bifaç — típic de l'Abbevillià i de l'Acheulià Les indústries de bifaços coexistiren o alternaren amb les indústries d’esberles Clactonià i les dels còdols treballats, també del Paleolític inferior, i anaren desapareixent durant el Paleolític mitjà
resquill
Prehistòria
Instrument paleolític de pedra (generalment sílex) que hom obtenia picant un nòdul fins que se’n desprenia un fragment.
Al període acheulià eren fets sense preparació i retocats després per obtenir la forma desitjada Al clactonià hom feia una preparació prèvia i després feia saltar el nucli originari
bastó
Prehistòria
Instrument prehistòric d’os o de banya, amb un forat o dos cap a un dels extrems, sovint decorat amb incisions representant motius geomètrics o animals.
És exclusiu del Paleolític superior, sobretot del Magdalenià Hom no sap si servia de propulsor, de percutor o per a altres feines però tanmateix no sembla pas que tingués el valor simbòlic que el nom actual deixa entendre