Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
cultura del bronze valencià
Prehistòria
Nom donat des del 1962 a la cultura que ocupà gairebé tot el País Valencià durant l’edat del bronze.
Començà vers el 1600 aC i el moment final és molt incert, puix que, llevat la franja nord, on hi ha vestigis de cultura indoeuropea, a la resta del país no hi ha indicis de cap altra civilització fins a l’època ibèrica, entorn de l’any 500 aC És de característiques semblants a la cultura d’El Argar , amb la qual fou confosa durant molt de temps Les diferències amb aquesta depenen sobretot dels ritus sepulcrals no hi ha enterraments al subsol de les cases, de la menor riquesa dels instruments de metall, derivada segurament de la manca de jaciments metallífers al País Valencià i de…
Domènec Fletcher i Valls
Prehistòria
Prehistoriador.
Professor de prehistòria i arqueologia de la Universitat de València des del 1933, del 1950 al 1982 fou director del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, dirigí o participà en moltes excavacions organitzades per l’esmentat servei, corresponents a diversos períodes des del Paleolític fins als romans Publicà nombrosos treballs, sovint en collaboració amb membres del mateix servei amb Enric Pla i Ballester i J Alcàcer i Grau, sobretot o amb altres investigadors, monografies sobre jaciments i…
Julià San Valero i Aparisi
Prehistòria
Prehistoriador i antropòleg
Llicenciat el 1934 per la Universitat de València en dret i en filosofia i lletres, es doctorà el 1946 en filosofia i lletres amb la tesi El Neolítico europeo y sus relaciones Fou catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València S’especialitzà en el Neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual publicà diversos treballs La península hispánica en el mundo neolítico 1948, El neolítico hispánico 1954, La cueva de la Sarsa Bocairente-Valencia 1950, Origen de la agricultura 1955, Los orígenes de la agricultura valenciana 1964 Publicà també diverses memòries d’…
Francesc Jordà i Cerdà
Prehistòria
Prehistoriador.
Es formà a la Universitat de València, i s’especialitzà en Paleolític i art rupestre Efectuà diverses excavacions al País Valencià, a Astúries, etc Fou collaborador del servei de prehistòria de València SIP i director del servei d’arqueologia d’Astúries 1955-62 Catedràtic d’arqueologia de la Universitat de Salamanca 1962, publicà El solutrense en España 1953, Gravetiense y epigravetiense en la España mediterránea 1954, El arte rupestre paleolítico de la región cantábrica nueva secuencia cronológico-cultural 1964, Guía de las cuevas prehistóricas asturianas 1976, Asturias…
Enric Pla i Ballester
Arqueologia
Prehistòria
Prehistoriador i arqueòleg.
Sotsdirector del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València 1950-82, que dirigí en 1982-88 Estudià dret i es formà com a prehistoriador al costat del seu oncle Isidre Ballester, fundador de la institució citada Especialista del País Valencià, hi realitzà nombroses excavacions en jaciments del Paleolític fins a l’època romana Bona part de la seva abundant obra escrita són memòries d’excavacions, com Cova de les Meravelles, Gandía 1946, La coveta del Barranc de Castellet de Carricola 1951, La covacha de Ribera Cullera 1958, Los Villares Caudete de las Fuentes, Valencia 1980…
cova de La Cocina
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Dosaigües (Foia de Bunyol), prop de l’indret on hi ha les pintures rupestres del mateix terme, amb jaciment prehistòric, excavada parcialment per Lluís Pericot i el Servei d’Investigació Prehistòrica de València i no descrita detalladament.
Té tres nivells el del fons correspon al Paleolític final o a l’Epipaleolític el del mig, al ple Epipaleolític o Mesolític el de damunt és ja d’època neolítica, amb ceràmica que no correspon al tipus de ceràmica impresa normal a les altres coves del Neolític antic del territori valencià Hi han estat trobades plaques pintades i gravades amb ratlles d’estil esquemàtic, abstracte És una de les coves valencianes més importants per a estudiar la transició del Paleolític a les cultures agrícoles inicials
camp d’urnes
Prehistòria
Tipus de necròpolis característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa i que s’estengué per la major part de Catalunya i una llenca al nord del País Valencià.
Els camps d’urnes coneguts també amb el nom alemany urnenfelder , corresponen a la cultura de Hallstatt, i tenen com a època de plenitud els segles IX-VI aC són cementiris d’incineració amb les cendres del mort posades dins de gerres o urnes, sovint voltades d’ofrenes, en clots fets un prop de l’altre, sense elements constructius a les tombes i sense cap signe exterior sobre la terra L’origen fou al sud d’Alemanya i s’estengueren cap a França i Itàlia seguint les immigracions dels grups indoeuropeus sovint identificats amb els celtes o preceltes, bé que d’altres els han lligats també amb els…
edat dels metalls
Prehistòria
Una de les grans divisions de la prehistòria, que inclou les edats del bronze i del ferro i que hom utilitza, sobretot, en contraposició amb l’edat de la pedra.
Dins la prehistòria catalana, l’edat dels metalls es pot dividir en dues grans etapes La primera, fins a la introducció del ferro, ocupa tot el segon millenni aC i l’inici del primer, i es pot identificar per l’ús del coure, primer, i tot seguit del bronze Correspon a la fase eneolítica equivalent a la civilització megalítica, entre poc abans del 2000 i el 1500 aC i l’edat del bronze, particularment destacada al País Valencià cultura del bronze valencià A Menorca, la fase del bronze antic, amb covetes sepulcrals artificials, correspon a la primera etapa del…
cova del Parpalló
Cova
Prehistòria
Cova del terme de Gandia (Safor), prop de la Drova, que fou intensament habitada durant el Paleolític superior i que contenia un important jaciment prehistòric.
Fou excavada 1929-31 per Lluís Pericot, i els materials es conserven al Museu de Prehistòria de la Diputació de València Els estrats tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix a dalt, Aurinyacià superior, Solutrià dividit en Solutrià inferior o Protosolutrià, mitjà o normal i superior, Solutreoaurinyacià final i Magdalenià I, II, III i IV Destaca la descoberta d’un nou tipus de punta solutriana, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals bòvids, cèrvids, cavalls, o bé temes geomètrics, abstractes, concretades sobretot als nivells solutrians L’excavació marcà…
bicha
Prehistòria
Nom d’origen popular castellà amb el qual hom designa una sèrie d’animals de l’escultura ibèrica, sovint fantàstics.
Una de les més famoses és la bicha de Balazote N'hi ha des del sud del País Valencià fins a l’Andalusia central La majoria són del s IV aC