Resultats de la cerca

El violer blanc , o violer vermell Mincana , és una herba perenne, de 20 a 80 cm d’alçària, tomentosa i blanquinosa, amb fulles enteres i amb flors purpúries, vermelloses o blanques, que creix en roquissars litorals i que també és plantada en jardins El violer marí Msinuata és una herba biennal, de 15 a 60 cm d’alçària, amb fulles sinuades i amb flors de color purpuri clar, que es fa en terrenys arenosos del litoral

Són plantes que floreixen durant la tardor i l’hivern hom les conrea per l’elegància del fullatge i la vistositat de llurs flors, sense peduncle, que cal muntar sobre una tija Es reprodueixen per esqueix o capficant-les i llurs llavors fan peus aptes per a empeltar De les tres espècies més conreades, la C japonica , originària del Japó, és la més estesa té el port piramidal i una alçada de 4 a 6 m fa flors grans, inodores, vermelles, roses o blanques les fulles són ovals o ellíptiques, lluents comprèn nombroses varietats La C reticulata , oriünda de la Xina, és un arbust de 2 a 3 m d’alçària…

Té forma piramidal, branques verticillades i fulles linears Ateny una alçària de 50 m És plantat com a arbre ornamental en jardins

És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure’s i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i, així i tot, amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes…

Les lígules són de diferent color en les varietats purpurea purpúries, marmorata amb taques brunes i sanguinea vermelles Ateny una alçària de 30 a 100 cm, però només de 15 a 20 cm en la varietat nana És plantada per llavor Serveix per a guarnir platabandes, vorades i tests La floració és estiuenca

Comprèn una trentena d’espècies, pròpies de les regions temperades paleàrtiques, moltes de les quals són conreades en jardineria El narcís de muntanya Npseudo-narcissus , de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cintiformes glaucescents i de flors úniques, de color groc i amb la corona en forma de trompeta, creix en prats de muntanya

L’alçària varia des de 20 cm en les culti-vars nanes, les més apreciades en jardineria, fins a 100 cm en les culti-vars altes Planta rústica, serveix per a fer platabandes i vorades i també és apta per a ésser plantada en tests La sembra s’escau a la primavera, i la florida, del juliol al setembre

L’alçària és de 85 cm en la varietat robusta , de 40 cm en la pumila i de 25 cm en la pomponica Planta rústica, té un bon ús en la confecció de massissos Requereix temperatures altes i regades abundants, sobretot al ple de l’estiu La sembra, en planter o directament, s’escau a la primavera, i floreix durant l’estiu i al començament de la tardor

De tija verda, prima, glabra, que ateny una alçària de 100 a 180 cm, de fulles verdes, grosses, d’uns 50 cm de llargària i uns 25 cm d’amplària, i de flors agrupades en espiga terminal laxa, de color vermell o rosa, menys les de la varietat coccinea , que són escarlates clapades de groc En jardineria hom en conrea només varietats híbrides, per la coloració del fullatge i per la grandor, l’abundància i l’esclat de les flors

És de fulles caduques palmaticompostes, amb folíols serrats, en nombre de 5 a 7 Les flors, blanques, però lleugerament tenyides de groc i vermell, són dipositades en vistoses panícules piramidals Els fruits, anomenats castanyes d’Índia , globosos, coriacis, espinosos, s’obren per tres valves i contenen 1 o 2 llavors semblants a les castanyes La fusta, blanca i tova, és poc apreciada i únicament serveix per a llenya i per a fer caixes Fulla de castanyer d’Índia © Xevi Varela Natural de la península Balcànica, sol ésser plantat com a arbre ornamental i d’ombra, en parcs i passeigs