Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
claveller
Claveller
Midori (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’aspecte piramidal, fulles d’uns 10 cm, lanceolades i lluents, puntejades per glàndules aromàtiques i flors abundants, petites i oloroses, de calze allargat i vermellós, pètals petits i amb un gran nombre d’estams daurats, agrupades en cimes terminals.
És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure’s i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i, així i tot, amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes Mascarenyes i…
hemerocal·lis
Hemerocal·lis
Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia de la família de les liliàcies
, de flors d’un groc vermellós, d’origen asiàtic i cultivada en jardineria.
clavell muntanyenc
Clavell muntanyenc
Tommy Andriollo (CC BY-SA)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges glabres, que arriben a fer fins a 50 cm de llargària, i fulles linears acuminades.
Fa glomèruls terminals de flors pentàmeres, purpurines, amb el calicle tan llarg com la meitat del calze i amb els pètals dentats Creix als pasturatges pirinencs i a l’Europa mitjana
gessamí blau
Gessamí blau
Ahodges7 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta enfiladissa de fulles simples, de la família de les plumbaginàcies, amb flors de color blau cel, conreada sovint als jardins mediterranis.
Procedeix del sud d’Àfrica
moc de gall
Moc de gall
Wildfeuer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, de 60 a 100 cm d’alçària, de fulles simples alternes i de flors petites, vermelles, groguenques o blanquinoses, disposades en llargues panícules penjants.
De procedència asiàtica, és plantada en parterres, platabandes i tests
galzeran
Galzeran
Luis Nunes Alberto (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta arbustiva, de la família de les liliàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, amb fil·locladis ovals punxeguts, amb flors trímeres menudes i amb baies rodones i vermelles.
Creix especialment en alzinars
clavell d’agost
Clavell d’agost
Vinayaraj (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, oriünda de Mèxic, de 60 a 90 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes amb els folíols serrats i flors de color groc o ataronjat i d’olor penetrant, agrupades en capítols globulars el peduncle dels quals és inflat vers la part alta.
Els clavells d’agost són molt decoratius i tenen molta anomenada en jardineria Floreixen del juliol al setembre
magraner nan
Magraner nan
Leonora (Ellie) Enking (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Jardineria
Petit arbre espinós, de la família de les punicàcies, amb moltes branques, amb fulles, flors i fruits més petits que l’espècie tipus, varietat de conreu nana del magraner molt emprada en jardineria.
Té un creixement lent i és molt ornamental durant tot l’any, tant per les fulles de color verd brillant, que a la tardor es posen grogues, com per les flors vermelles i els fruits de color vermell ataronjat
lis
Lis
2014 Wynn Anderson (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de fulles dístiques laciniades que apareixen després de la flor, que és única, de color vermell i amb tres tèpals interns aixecats i uns altres tres d’externs penjants.
Prové de l’Amèrica Central
acant
Acant carnera (Acanthus mollis)
Patafisik (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les acantàcies, en forma de roseta de fulles grans i oblongues, profundament lobulades.
En indrets frescos de la conca mediterrània, hom cultiva l’ A mollis carnera A la regió de la Mediterrània oriental s’hi fa espontàniament l’ A spinosus