Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
tòpic
Lògica
Literatura
Argument general que s’aplica a tots els casos anàlegs; lloc comú.
general
Lògica
Dit del terme que hom aplica a tots els individus d’una classe.
Sovint hom l’identifica amb l'universal, tant en el sentit de concepte abstracte com en el de distributiu Alguns autors, però, només consideren vàlida tal identificació en el primer cas i oposen el concepte particular només a l’universal distributiu i no al general o abstracte El concepte americà , per exemple, és menys general que el d' home i més particular que aquest
algorisme
Lògica
Matemàtiques
Procediment de càlcul que amb un conjunt ordenat i finit d’instruccions, de símbols i regles o d’operacions, permet trobar la solució d’un problema pas a pas o de forma recursiva.
S’aplica en tots els casos en què l’ús d’una estratègia ordenada i iterativa facilita l’obtenció de solucions Destaquen els algorismes típicament numèrics com el de calcular arrels quadrades o cúbiques, o l’algorisme d’Euclides, per a calcular el màxim comú divisor de dos nombres enters, però també són molt importants avui els algorismes subjacents a molts programes informàtics vàlids per a càlculs matemàtics, així com per a moltes altres aplicacions optimització, jocs, organització, etc Rep el nom del matemàtic persa Muḥammad ibn Mūsà al-Ḫwārizmī
paradoxa
Lògica
Matemàtiques
Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.
Sovint identificable amb l'antinòmia i àdhuc amb l'aporia, la paradoxa, que té un significat més ampli que l’una i l’altra, sol ésser tipificada en l’afirmació del mentider, quan diu “ara dic mentida” si és veritat que diu mentida, és que menteix, però està dient la veritat, o sia que no està mentint i, si no és veritat que diu mentida, menteix, però no és veritat que digui mentida Les paradoxes d’aquesta mena, consistents en una autoreferència i que solen ésser típiques en les anomenades paradoxes semàntiques o lingüístiques, han estat estudiades des de sempre i hom només ha pogut trobar-ne…
uigur
Etnologia
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Apareixen documentats a mitjan segle VIII a Mongòlia, on formaren un estat independent, bé que tot reconeixent la sobirania del govern xinès, amb capital a la vall de l’Orkhon, prop de la futura Karakorum En aquesta època adoptaren el maniqueisme i l’alfabet sogdià Cap al 840, arran de la invasió dels kirguisos, es desplaçaren a l’occident i formaren un imperi al Turquestan que es mantingué fins al segle XIII Un altre grup es dispersà per la Xina i es feu budista o nestorià Més tard foren vassalls dels karakitai, dels mongols i dels calmucs Actualment el nom s’aplica, en record d’aquest…
intensional
Lògica
Relatiu a les propietats definitòries d’un concepte, més que no pas als objectes a què aquest s’aplica.
extensional
Lògica
Lingüística i sociolingüística
Relatiu als objectes a què un signe s’aplica, més que no pas a les propietats que el defineixen.
connectiva
Lògica
En lògica formal, partícules que relacionen unes proposicions amb unes altres i fan possible el càlcul proposicional.
D’entre les considerades principals, n'hi ha cinc de binàries , que relacionen dues proposicions p, q Cadascuna d’elles requereix una combinació específica dels valors de veritat de p i q perquè la proposició resultant del càlcul sigui veritable Comprenen la conjunció p∧q , la disjunció p∨q , el condicional p→q , el bidireccional p↔Q i la disjunció exclusiva p↮q> r> Cadascuna d’elles requereix una combinació específica dels valors de ceritat de p i q perquè la proposició resultant del càlcul sigui veritable Així, la conjunció serà veritable si i només si p i q ho són o presenten el…
gitano | gitana
Etnologia
Individu d’una de les tribus del NW de l’Índia, amb una llengua pròpia, que vers l’any 900 dC iniciaren un èxode cap a Occident (als Balcans, hom en troba al segle XIV).
Adoptaven superficialment la religió dels països on residien eren excellents músics, dansarins i cantadors, i es dedicaven a la metallisteria o al bescanvi de bestiar, principalment de cavalls Les dones exercien la quiromància i la mendicitat Cap al principi del segle XV, en una nova diàspora, molts s’encaminaren a l’Europa central i occidental, pretextant, en molts casos, que complien una penitència per tal d’obtenir lletres de trànsit que els legalitzessin els viatges Hom els anomenava sarraïns, moros, nubis, etíops, tàrtars o indis i atribuïa títols nobiliaris altisonants als caps ducs i…
Josep Maria Batista i Roca
Josep Maria Batista i Roca
© Fototeca.cat
Etnologia
Excursionisme
Historiografia
Política
Historiador, etnòleg i polític.
Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…
, , ,