Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
tibetà | tibetana
Nens tibetans
© X. Pintanel
Etnologia
Individu d’un poble de raça mongòlida, amb notables diferències ètniques segons les regions, que habita a l’actual regió autònoma del Tibet (Xina) i en bona part de les províncies xineses de Sikang, Tsinghai i Sinkiang al Ladakh i el Sikkim (Índia), al Nepal septentrional i al Bhutan.
La població és estimada en uns set milions d’individus Dels autòctons del Tibet actualment sota administració xinesa, que és on són més nombrosos i on hom considera que presenten els trets més singulars, n'hi ha un gran nombre en exili voluntari, principalment a l’Índia, al Nepal i a alguns estats europeus Són considerats també tibetans els xerpes , els baltis , els ladakh del Caixmir i els bhòties Tant llur vida quotidiana com l’organització social és impregnada per l’espiritualitat del lamaisme , influència reflectida en la teocràcia com a sistema polític que subsistí fins al seu…
indi | índia
Dones joves quítxues amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Individu dels diversos pobles de l’Amèrica precolombina i dels grups actuals de llurs descendents no barrejats amb els colonitzadors.
El nom d' indi , aplicat originàriament per error dels descobridors, que cregueren haver arribat a l’Índia, és rebutjat avui pels antropòlegs, els quals prefereixen utilitzar el d'amerindi Tanmateix, el terme s’ha mantingut i àdhuc s’ha difós extraordinàriament, gràcies al cinema i a les novelles sobre el far west
quítxua
Dones joves quítxues peruanes amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Història
Individu de diversos pobles (arauac, carib, pano, aimara, etc.), sotmesos als inques i obligats a parlar el quítxua com a llengua oficial de l’imperi.
Sotmesos després als castellans i concentrats en encomiendas , foren obligats a aprendre el castellà i a convertir-se al catolicisme Actualment, constitueixen una població de 5 a 7 milions d’individus que viuen, en grups aïllats i tancats, als altiplans dels Andes des de Colòmbia fins a Bolívia i Xile Practiquen una agricultura senzilla amb aixada i rec Conreen diverses varietats de blat de moro i es dediquen a certs tipus d’artesania cordes, teixits de cotó i llana, etc que venen als mercats
aimara
Dona de l’ètnia aimara, Bolívia
© X. Pintanel
Etnologia
Individu d’un grup ètnic que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bolívia i el Perú.
El territori on habiten els aimares arriba a l’W fins a l’extrem de la zona del llac, i a l’E té un límit donat pels pics nevats de la Cordillera Real La població total aimara és aproximadament d’uns 600000 individus, la major part dels quals estan incorporats a Bolívia Un 70% dels aimares viuen en altituds entre els 1830 i els 4270 m En temps prehispànics estigueren sota la dominació incaica Els castellans iniciaren la conquesta d’aquesta regió el 1535 sota la direcció d’Almagro la zona fou inclosa dins el virregnat del Perú 1542 Durant aquest període, els aimares foren intensivament…
maia
Relleu que representa Jaguar el Gran, rei-sacerdot maia, a l’antiga ciutat maia de Yaxchilán, construïda a l’època clàssica (segles IV-X)
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica Central, creador de la principal cultura precolombina, estès pel sud de Mèxic (estats de Yucatán, Campeche, Tabasco, una part de Chiapas i territori de Quintana Roo) i per Guatemala, Belize, l’occident d’Hondures i El Salvador.
Aquest vast territori és constituït per tres regions molt diferents les altes serres, cobertes de bosc i ben regades, de l’occident de Guatemala la regió central el Petén, coberta de bosc tropical, molt calorosa i humida i el nord del Yucatán, regió baixa, molt pobra d’aigua i de vegetació A diferència de les altres grans cultures de l’Amèrica precolombina asteca i inca, els maies mai no formaren cap estat homogeni, ans només ciutats estat, unides de vegades per llaços polítics, religiosos o culturals Hom no pot parlar, doncs, d’un desenvolupament històric coherent Amb l’arribada dels primers…
quipu
Representació d’un quipu segons un gravat de l’època colonial
© X. Pintanel
Etnologia
Objecte d’ús mnemotècnic emprat al Perú precolombí; consistia en un conjunt de cordetes nuades, de llargades i colors diferents.
El color, el gruix i els intervals entre els nusos i llur nombre i posició formaven tot un sistema de símbols, gràcies als quals hom podia fer tota mena de càlculs, i, segons sembla, fins i tot podia transmetre determinats fets i dades Les cordetes penjaven d’una corda principal, i per llegir el quipu hom posava aquesta corda en posició horitzontal i les altres cordetes en posició vertical, i formant grups segons les dades que contenia el quipu
mochica
Ceràmica mochica , cultura precolombina del nord de l’àrea andina (300 aC-500 dC)
© X. Pintanel
Etnologia
Individu pertanyent a la cultura precolombina del nord de l’àrea andina (300 aC — 500 dC), que s’estenia per les valls costaneres de Moche, Pacasmayo, Chicama, Virú, Santa, Casma i Nepeña.
La majoria de les dades que hom té d’aquesta cultura provenen de la ceràmica, que ha estat trobada en grans quantitats a l’interior de les tombes, al costat dels cadàvers Són vasos fets amb motlle, de pasta i parets molt fines, amb una gran varietat de formes, que inclouen des dels vasos retrat, gràcies als quals hom coneix el tipus físic dels mochica , fins a complicades escenes de la vida quotidiana, que permeten de conèixer els vegetals que conreaven, els animals que pescaven o caçaven, els oficis, les cases, els costums, les malalties, la religió amb els seus déus, els seus temples i els…
àvar | àvara
Etnologia
Individu d’un poble del Caucas (uns 600.000 h el 1990), que viu en la seva major part al Daguestan (Rússia) i també al nord-oest de l’Azerbaidjan.
Els àvars reberen la influència musulmana sobretot d’ençà de la constitució de llur antic kanat segle X
quiché
Etnologia
Història
Individu d’un poble amerindi, que viu al centre de Guatemala.
A l’època precolombina s X-XVI desenvolupà una cultura, parallela a la dels maies, amb capital a Utatlán Els seus orígens i la seva història foren recollits en llengua quiché en el famós llibre maia Popol Vuh literatura maia
itzà
Observatori El Caracol, a la ciutat de Chichén Itzá, fundada pels itzà cap a l’any 530
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu d’una tribu indígena de l’Amèrica Central, de la família lingüística maia, que actualment habita a les regions cobertes de selva tropical de l’estat de Tabasco i al territori de Quintana Roo (Mèxic).
Segons les tradicions indígenes, els itzà foren una branca del poble tolteca que al s X sortí del Tula vall de Mèxic i s’establí a la regió septentrional de la península del Yucatán, on fundà la ciutat de Chichén Itzá Amb posterioritat a la conquesta castellana els itzà es desplaçaren més cap al sud