Resultats de la cerca

Fou professor a les universitats de Chicago, Califòrnia i Berkeley Interessat en les qüestions de folklore, llenguatge i religió dels pobles primitius, s’especialitzà en l’estudi dels indis ojibwes i winnebagos Escriví, entre altres obres The Winnebago Tribe 1915-16, Primitive Man as Philosopher 1927, The Method and Theory of Ethnology 1933 i The World of Primitive Man 1953

Fou deixebla de FBoas i de RBenedict, amb la qual esdevingué un dels principals representants del corrent antropològic anomenat cultura i personalitat Féu nombrosos treballs de camp a Oceania, especialment a Samoa, Nova Guinea i Bali també estudià els indis dels EUA Professora a la Universitat de Colúmbia, el 1971 rebé el premi Kalinga pels seus treballs etnològics Del 1926 a la seva mort ocupà diversos càrrecs a l’American Museum of Natural History de Nova York Destacà també com a activista en matèries com ara el feminisme, els drets civils, la moral sexual, el pacifisme i l’ecologisme…

Deixeble i nebot de Durkheim, és considerat el veritable fundador de l’etnologia a França, com a introductor a l’escola sociològica francesa d’una concepció alhora funcionalista i estructuralista, caracteritzada pel que anomenà “fenomen social total”, que no considera les diverses manifestacions socials separadament i des d’una perspectiva única econòmica, jurídica, religiosa, etc, sinó com a parts d’un tot indivisible Director des del 1898 de L’Anné sociologique , fou catedràtic d’història de les religions a L’École pratique d’hautes études 1901-31, i posteriorment professor al Collège de…

Estudià ciències, psicologia i economia a Àustria i a Alemanya i emigrà a Anglaterra Considerat com el fundador de l’etnologia de camp moderna, ha estat un dels capdavanters de l’antropologia econòmica i l’introductor de la teoria funcionalisme Les seves enquestes de camp 1914-19 a les illes Trobriand Nova Guinea, entre els indígenes, són la base de les seves teories Entre la seva producció es destaquen The Family among the Australian Aborigines 1913, Argonauts of the Western Pacific 1922, Crime and Custom in Savage Society 1926, Sex and Repression in Savage Society 1927, The Sexual Life of…

Professor a les universitats de Yale i Pittsburgh, fundà la revista Ethnology 1962 En lloc dels habituals estudis etnològics monogràfics, defensà i practicà els estudis comparatius de la cultura dels diversos pobles i societats, als quals féu objecte d’un tractament estadístic Producte d’aquesta metodologia és Ethnographic Atlas 1967, considerada la seva aportació més rellevant, concebut i dirigit per ell Exposà també els seus punts de vista en Our Primitive Contemporaries 1934, On Social Structure 1949, Outline of World Cultures 1949 i altres treballs

Pioner del corrent evolucionista, estudià especialment la família, el matrimoni, la propietat i l’estat i establí tres etapes culturals en la història de la humanitat salvatgisme, barbàrie i civilització, idees que exposà en Ancient Society 1877 Fou també un dels primers etnòlegs que practicaren la recerca de camp, especialment entre els indis iroquesos The League of the Iroquois , 1851, i destacà també el rigor científic del seu estudi dels sistemes de parentiu

Nebot de Pío Baroja, fou director del museu del Pueblo Español de Madrid 1944-54 i autor de nombrosos estudis d’etnologia, història i lingüística, i, especialment, dels costums i folklore bascs En el camp de la teoria de l’etnologia, el seu llibre bàsic és Análisis de la cultura 1949, resultat d’un curs professat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona En el camp de la història antiga destaquen Los pueblos de España 1946 i Los pueblos del norte de la Península Ibérica 1943 Treballà problemes de l’escriptura i la llengua ibèriques Epigrafía y Numismática dins la Historia de España…

Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…

Professor a les universitats d’Oslo 1953-61 i 1973-86 i Bergen 1961-72, i professor visitant en nombroses universitats dels EUA, s’especialitzà en l’estudi de la identitat ètnica a partir, sobretot, del treball de camp que dugué a terme entre els paixtus La seva recerca, d’acusat caràcter formalista, se centra en la noció de frontera entre identitats i grups, que no concep de manera rígida sinó dinàmica i canviant, a partir de la concurrència de factors diversos El contacte entre grups activa processos d’inclusió i exclusió essencials en la seva teoria de l’adscripció ètnica i també d’…

Coronel d’enginyers a Algèria, es dedicà a l’estudi de la música àrab Fou president de la Société Historique Algérienne 1956-62 Publicà treballs en la Revue Africaine i Annales de l’Institut d’Études Orientales de la Faculté des Lettres d’Alger S'establí el 1964 a Perpinyà, on féu recerques sobre Joseph Bodin de Boismortier Com a compositor escriví un centenar d’obres, inspirades en temes nord-africans, com Soir sur la baie d’Alger i Carnet de Médéa , i hispànics, com Trois esquisses d’Andalousie Seduït per la música catalana, el 1968 escriví Trois aquarelles de la Costa Brava Riells de Mar…