Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
yaqui
Etnologia
Individu d’una tribu índia del grup cahita, pertanyent a la família utoasteca, l’hàbitat del qual és el riu Yaqui (estat de Sonora, Mèxic).
Gràcies a llur situació perifèrica dins l’entrellat colonial, gaudiren d’una certa autonomia durant el s XVIII En entrar-hi les missions jesuítiques, hi hagué diverses rebellions 1737 i 1740-45 malgrat la derrota soferta, continuaren la resistència durant la guerra d’independència declararen la Confederació Índia de Sonora l’any 1832 tornaren a rebellar-se, com també l’any 1875, en voler hom expropiar-los de llurs terres la intranquillitat durà fins l’any 1901 Lluitaren també contra Porfirio Díaz el president Cárdenas intentà de millorar llur situació
yao
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de Tanzània, a Moçambic (entre els rius Rowuma i Lugenda) i al S de Malawi.
En contacte amb tribus de l’interior i amb els àrabs de la costa s XVIII, establiren un comerç d’esclaus, que els colonitzadors suprimiren encetat el s XIX Conreadors de cotó, blat de moro i melca, a Malawi han iniciat el conreu del tabac Habiten en pobles de 75 o 100 persones, sota l’autoritat d’un cap —normalment el primogènit de la germana més gran en línia materna—, que n'és el responsable moral i material Actualment els yaos —entre 750 000 i un milió— són pràcticament islamitzats
yàmana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Amerindi de la Terra del Foc, pràcticament extingit (al segle XIX els yàmanes eren uns 2 500 o 3 000).
Parlaven una llengua pròpia Poble nòmada i caçador, la família monògama era la base social de llur organització política
yaka
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita a l’W del Congo i al NE d’Angola, des de la vall del Kwango fins a l’alta vall del Lukula.
Organitzats en matriarcat, són agricultors i excellents escultors de la fusta Sota els luwes —casta dominant de família lunda immigrada— construïren un regne lunda entre Kwango i Kwilu s XV, i saquejaren i envaïren el Congo 1569, però en foren expulsats amb l’ajuda dels portuguesos
xosa
Etnologia
Individu d’un grup de tribus pertanyents al grup meridional dels nguni.
De llengua bantú, els xoses 3 907 000 l’any 1970 habiten entre les conques del Kei i del Great Fish, fins a la costa de l’oceà Índic, al districte de Transkei, a la província del Cap República de Sud-àfrica Les tribus més importants són els gcaleka, ngqita, ndlamba, dushane, qayi i gqunkhwebe en part d’origen hotentot Poble agricultor i ramader, s’organitza en clans patrilineals, units per llurs caps a la tribu, dirigida pel cap del clan principal Practiquen la poligàmia, i els nois són circumcidats en arribar a la pubertat A partir del 1960 molts homes emigraren com a treballadors vers les…
xoixon
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, de llengua xoixon, que habitava al SE de Califòrnia, a l’E de Nevada i al NW d’Utah.
N'hi havia dos grups els de l’W, nòmades i sense organització, caçadors i recollectors, i els del N i la vall del Wind, dedicats a la cacera de búfals i a la guerra Actualment en resten uns 7 500 en reserves
xíl·luk
Etnologia
Individu d’un poble nilòtic que habita a la banda esquerra del Nil Blanc i, en part, a la dreta, prop de la confluència amb el Subat, a la província del Nil Superior (República del Sudan).
Els xílluks uns 110 000 l’any 1970 són uns dels representants més purs de la raça nilòtida Refractaris a qualsevol influència estrangera, han conservat costums molt arcaics, com la nuesa masculina, l’avulsió ritual de les dents incisives inferiors, l’armament típic nilòtic clava, llança i escut oval de pell, etc Habiten en cabanes cilíndriques de sostre cònic L’economia es basa en l’agricultura i en la cria de bestiar, sobretot de bovins S'organitzen en clans exogàmics, per descendència patrilineal, amb reminiscències totèmiques Es distingeixen de la resta dels nilòtics per la presència d’un…
xerpa
Etnologia
Individu d’un poble del Nepal que habita a les zones altes de l’Himàlaia (entre 2 000 i 4 000 m d’altitud).
Provinents del Tibet oriental, els xerpes han representat fins avui una forma arcaica del lamaisme Coneguts mundialment per llur participació en expedicions i estudis d’alta muntanya, l’any 2000 eren uns 50 000, tres quartes parts dels quals habitaven al Nepal, i la resta a l’Índia el Bhutan i la Xina
xan
Etnologia
Individu d’un poble del grup tai originari de Nanzhao (Yunnan), que s’establí al NE de Birmània després que Khublai Kan n’hagué destruït el regne (1253).
S'organitzaren en 32 petits estats semiindependents presidits per una jerarquia de cinc prínceps sawbwa , amb atributs quasi divins Dominaren tot el N de Birmània i establiren llur capital a Ava Al segle XVI, davant el nou estat Taungngū o Toungoo, conservaren una certa independència, que es convertí en una feble autonomia quan els britànics ocuparen el país 1885 Amb la promesa de la independència s’uniren al nou estat de Birmània 1947, però hom els privà del dret a l’autodeterminació i els estats xan constituïren l’estat Xan dins la Unió de Birmània 1948
wòlof
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental, de raça sudànida, que habita al Senegal (més de 3 milions el 1990) i a Gàmbia (uns 100 000).
La societat wòlof és ben estratificada, amb aristocràcia descendents de famílies reials, la massa, dedicada a l’agricultura, les castes baixes, dedicades a arts i oficis teixidors, argenters, sastres, comerciants, mestres, etc, i els esclaus o llurs descendents, sense organització social ni drets polítics Des d’antic practiquen l’islam, la qual cosa no obsta perquè mantinguin una doble descendència, materna i paterna La població agrícola —la majoria— habita en comunitats rurals que no sobrepassen el centenar de membres Tenen un sistema de numeració quinari
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina