Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
micronesi | micronèsia
Etnologia
Habitant dels arxipèlags i les illes que constitueixen la gran regió d’Oceania dita Micronèsia.
De la mateixa raça que els polinesis, els micronesis, pel fet que es troben molt barrejats amb altres grups racials, especialment mongols i melanesis, són d’alçada més petita, de pell més fosca i de braquicefàlia menys forta tenen els cabells llisos o bé ondats i, molt sovint, el plec palpebral propi dels mongols La població micronèsia uns 200 000 individus al s XIX baixà notablement en entrar en contacte amb els colonitzadors blancs, per les malalties que aquests introduïren a les illes al començament del s XX els micronesis no eren més de 80 000 llur població actual ultrapassa els 100 000 h…
mohawk
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família lingüística iroquesa, parlada pels mohawk
.
matança del porc
Etnologia
Zootècnia
Acció de matar el porc, d’esquarterar-lo i de fer les operacions destinades a l’elaboració i l’aprofitament de la carn i altres parts de l’animal, que tradicionalment tenia lloc en una època determinada de l’any (en alguns llocs dels Països Catalans per Sant Martí, l’onze de novembre) i que anava acompanyada de celebracions populars (un sopar i un ball), de caràcter familiar o col·lectiu, segons les comarques.
maori
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup oceànic de la família austronèsica.
D’estructura fonètica i morfològica molt simplificada, es caracteritza per la manca de consonants sonores i l’extrema simplificació de la flexió verbal En la seva escriptura, creada pels missioners, són impresos abundants llibres i revistes Existeix una literatura moderna pròpia escrita en maori, que ha assimilat la civilització europea i és conreada per joves poetes i escriptors
maori
Etnologia
Individu de raça polinèsida que habita al N de l’illa del Nord (Nova Zelanda).
Segons la tradició, els maoris arribaren a l’illa des de Tahití, al segle X, guiats pel navegant Kupe però, de fet, sembla que hi són només des del segle XIV Es dividien en hapus o clans de vincle patrilineal Coneixien el teler vertical i l’agricultura conreaven sobretot les patates dolces, base de llur alimentació El poble creia en diversos déus, els més importants dels quals eren Tanemahuta, guardià dels boscs, dels arbres i dels ocells, i Tangaroa, senyor de les mars, protector de la mar i dels peixos La classe alta creia, a més, en Io, que invocava en ocasió de naixements i…
manxú
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent a la branca meridional dels tungús que habita principalment a la part sud-oriental de la península de Manxúria.
N'hi ha algun grup en territori soviètic, a la conca de l’Amur Originàriament els manxús eren un poble caçador i guerrer A partir del s XVIII s’integrà a la cultura xinesa la darrera dinastia imperial fou manxú
sami

Sami amb un trineu
© Staffan Widstrand/imagebank.sweden.se
Etnologia
Individu de raça molt discutida i de llengua finoúgrica, que viu a l’extrem septentrional d’Europa per sobre del cercle polar àrtic i que, a causa de les seves característiques físiques, constitueix un problema antropològic no resolt satisfactòriament.
La denominació ‘lapó’ tendeix a ser substituïda per ‘sami’, que és com aquest poble s’autodenomina El mot ‘lapó’ prové de lapp ‘pedac’ en diverses llengües escandinaves, i alludeix de manera originàriament despectiva a la indumentària tradicional d’aquest poble Han estat considerats per alguns antropòlegs com a pertanyents a una branca isolada de la raça àlpida, i per d’altres com una raça absolutament diferent de qualsevol altra d’Europa, amb trets preeuròpids, anomenada raça lapònida Són braquicèfals, amb la cara ampla i els pòmuls prominents, el nas curt i arremangat, els ulls d’ametlla,…
kazakh
Etnologia
Individu d’un poble de raça turànida (amb fort mestissatge mongòlid) del grup dels kirguisos.
En nombre probablement superior als deu milions, els kazakhs habiten principalment al Kazakhstan més de cinc milions, al Xinjiang Uighur mig milió i als nuclis industrials de Sibèria Dedicats antigament a la ramaderia nòmada cavalls, ovelles i camells, s’han tornat sedentaris i han establert centres per a l’alimentació del bestiar Bé que, en llur majoria, havien acceptat el 1730 el vassallatge de Rússia, la dominació no hi fou efectiva fins el 1873
jívaro
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de llengua independent, que habita al vessant oriental dels Andes, entre els rius Pastaza i Amaçones, en un ampli territori que correspon en part al Perú i en part a l’Equador.
Els jívaros es divideixen en quatre tribus i en diverses subtribus, que habiten aïllades les unes de les altres al mig de la selva Són agricultors i caçadors i construeixen grans cases comunals — jivaría —, on habiten unes quantes famílies Els diversos grups mantenen una forta rivalitat, que determina lluites ferotges Quan un guerrer mata un enemic, li talla el cap i el sotmet a una sèrie de manipulacions el cou amb herbes, l’asseca sobre un foc fumejant fins que és reduït a la mida d’una taronja Aquest trofeu, anomenat chancha , és el tresor més apreciat per un guerrer jívaro , que el porta…
javanès | javanesa
Etnologia
Individu d’un conjunt d’ètnies de raça indonèsia.
Pel seu nombre uns 78 milions d’individus el 1995 és el grup de població més important de Java La seva cultura es destaca per l’alt nivell assolit en les realitzacions artístiques De religió musulmana, les seves creences són impregnades, tanmateix, d’elements animistes L’organització social és diversa mentre que les comunitats camperoles es regeixen per un sistema relativament igualitari basat en el parentiu, a les ciutats i a les corts es dóna una estratificació molt rígida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina