Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
indonesi | indonèsia
Etnologia
Individu d’una raça asiàtica, anomenada també protomalaia, que s’estén per una part de la península d’Indoxina, l’arxipèlag de les Filipines i les illes i arxipèlags de la República d’Indonèsia.
Bé que la majoria dels antropòlegs inclouen la raça indonèsia en el tronc de les races grogues, de fet és una raça primitiva, en la qual es barregen les característiques dels blancs, dels negres i dels grocs, la qual cosa els situa molt prop del tronc comú de la humanitat Els indonesis són de petita alçada 1,52 a 1,55 m, de pell d’un groc rogenc, cap mesocèfal, cara ampla i rodona, pòmuls molt prominents, nas curt i ample, llavis gruixuts, ulls rectes, no tenen el plec mongòlic, i llurs cabells són negres i llisos Els pobles indonesis habiten les regions marginals zones…
guaraní
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que, amb els tupís (tupí, tupí-guaraní) forma una família ètnica i lingüística.
A l’arribada dels europeus a Amèrica, s’estenien des de la costa atlàntica fins als rius Paraná, Uruguai i Paraguai La forma de vida tradicional, actualment residual, es basava en l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Organitzats en clans patrilineals, vivien en poblats d’unes cinquanta famílies La guerra era una activitat central, i practicaven els sacrificis humans L’autoritat residia en els cabdills i en els bruixots o xamans Al s XVI els guaranís dels voltants d’Asunción foren sotmesos al règim d' encomienda , mentre que a l’alt Paraná i al riu Uruguai, a través de les…
gitano | gitana
Etnologia
Individu d’una de les tribus del NW de l’Índia, amb una llengua pròpia, que vers l’any 900 dC iniciaren un èxode cap a Occident (als Balcans, hom en troba al segle XIV).
Adoptaven superficialment la religió dels països on residien eren excellents músics, dansarins i cantadors, i es dedicaven a la metallisteria o al bescanvi de bestiar, principalment de cavalls Les dones exercien la quiromància i la mendicitat Cap al principi del segle XV, en una nova diàspora, molts s’encaminaren a l’Europa central i occidental, pretextant, en molts casos, que complien una penitència per tal d’obtenir lletres de trànsit que els legalitzessin els viatges Hom els anomenava sarraïns, moros, nubis, etíops, tàrtars o indis i atribuïa títols nobiliaris altisonants als caps ducs i…
luo
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica oriental, que habita a les vores del llac Victòria (Kenya).
És una de les ètnies numèricament més importants de Kenya uns 2,5 milions Basen la seva subsistència en l’agricultura i la ramaderia La majoria d’ells són cristians
filiació civil
Etnologia
Dret civil
Filiació que tenen els adoptats respecte dels adoptants.
filiació
Etnologia
Dret civil
Lligam de parentiu que uneix un fill als seus pares.
Aquest lligam pot ésser per descendència patrilineal, és a dir, per línia masculina, o bé per descendència uterina o matrilineal, regulada per línia femenina En la primera, que és la més estesa en les diverses civilitzacions, els béns passen de pares a fills En la segona, pròpia de certs pobles primitius, el fill pertany a la mare i a la família d’aquesta, però els béns, que són sempre patrimoni de l’home, no els rep d’ella, sinó de l’oncle matern Hom distingeix la filiació natural de l’adoptiva i la matrimonial de la no matrimonial La legislació sobre filiació s’ha recollit totalment en el…
finès | finesa
Etnologia
Individu pertanyent a qualsevol dels pobles que parlen llengües del grup baltofinès i que ocupen l’àrea corresponent a la costa bàltica oriental, Finlàndia i Carèlia.
Entre aquests pobles hom inclou finlandesos, carelians, estonians, livonians, vepses i votiacs Hom situa llur origen als territoris centrals de la Rússia actual, i llur establiment en l’àrea que ocupen avui data aproximadament del 4000 aC Des de llavors, els finesos han estat en contacte principalment amb escandinaus, russos i alemanys Només els finlandesos i els estonians disposen d’estat propi des del 1917 i el 1991, respectivament, i són els únics la llengua i la cultura dels quals manifesten vitalitat La resta han estat russificats
esquimal

Dona esquimal
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu d’un poble de la raça esquímida que habita les regions àrtiques, dispers pels sectors més septentrionals de l’Amèrica del Nord i per l’oest de Grenlàndia.
Els esquimals s’anomemenen a ells mateixos inuits , denominació que actualment tendeix a substituir el mot ‘esquimal’, per tal com aquest prové de la designació pejorativa en llengua cree, i que significa ‘menjadors de carn crua’ La població dels esquimals a mitjan dècada de 1990 constava d’uns 80000 individus, distribuïts en 17 grups, alguns dels quals menen una vida sedentària En la forma de vida tradicional, però, predominava el nomadisme, que és en retrocés a l’estiu les comunitats segueixen per terra els ramats de caribús a l’hivern es traslladen a la vora de la mar glaçada i cacen l’…
circassià | circassiana
haima
Etnologia
Tenda rectangular feta de pell o de faixes de llana teixida, de color negre, que reposen sobre dues o més files de pals verticals, utilitzada pels beduïns.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina