Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
balante
Etnologia
Individu d’un poble que habita l’interior del país de Bissau, entre els rius Casamance (Senegal) i Geba (Guinea-Bissau).
Els balantes uns 160000, de cultura atlàntica occidental, estan dividits en diverses tribus bellicoses d’agricultors i ramaders constituïdes per famílies polígames Parlen una llengua pertanyent al grup atlàntic segons la classificació de Greenberg
baixkir | baixkira
Etnologia
Història
Individu d’un poble de llengua turca anomenat pròpiament baškunt, que habita principalment la República Federal de Baixkíria (on constitueix el 40,3% de la població i és majoritari a la capital, Ufa).
El nombre de la població baixkira, que s’estén també per les oblasti d’Orenburg, Čel’abinsk, Saratov i Kujbyšev i la República Autònoma dels Tàtars, és de prop d’1500000 1993 Els baixkirs practiquen tradicionalment l’agricultura i la ramaderia, bé que ja en temps moderns el comerç i la indústria s’han desenvolupat considerablement Són esmentats per primera vegada al segle X per Ibn Fadlan Llur origen es remunta a la fundació de l’imperi de l’Horda d’Or Esdevingueren musulmans sunnites entre els segles XIII i XIV Després de la divisió de l’Horda d’Or pertangueren al kanat de Kazan…
baining
Etnologia
Individu d’unes tribus agrícoles seminòmades de Nova Bretanya, de llengua no melanèsica, classificades sovint entre les pigmoides de Malàisia a causa de la baixa estatura (159 cm de mitjana) de llurs individus.
Són característiques llurs màscares d’escorça i de cistelleria, proveïdes d’uns llavis de grans dimensions Els bainings sofriren greus pèrdues durant l’ocupació japonesa de l’illa en la Segona Guerra Mundial
bai

Dona bai
© Corel / Fototeca.cat
Etnologia
Individu d’un poble que parla una llengua del grup tibetobirmà i que habita principalment a l’est de Yunnan.
El poble bai comprèn uns 700 000 individus
bahnar
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu de la part central de la serralada annamita, la llengua de la qual, el bahnar,
pertany al grup monkhmer
.
Ensems amb d’altres tribus primitives, els bahnars són compresos dins la designació genèrica de moi ' salvatge ', en annamita
baguirmi
Etnologia
Individu d’un poble islamitzat del Txad meridional, compost per agricultors i ramaders sedentaris..
Els baguirmis, anomenats també barmes , juntament amb d’altres pobles sudanesos, formaren part de l’antic regne de Baguirmi
baga
Etnologia
Individu d’un poble islamitzat de la costa de Guinea, al nord de Conakry.
És possible que el mot vingui de ba kae , ‘els habitants de la mar’ en llengua susu lingua franca de la costa guineana Els bagues no tenen una unitat lingüística, sinó que hi ha tres llengües bagues mútuament inintelligibles, una d’elles amb sis dialectes força diferents Els bagues tenen una unitat ocupacional Conreen l’arròs de manglar amb una tècnica i unes eines que els són peculiars també els són pròpies les tècniques d’extracció de sal marina i del vi de les palmeres d’oli Al llarg del s XX, la majoria dels grups bagues abandonaren les seves pràctiques culturals, es convertiren a l’…
àvar | àvara
Etnologia
Individu d’un poble del Caucas (uns 600.000 h el 1990), que viu en la seva major part al Daguestan (Rússia) i també al nord-oest de l’Azerbaidjan.
Els àvars reberen la influència musulmana sobretot d’ençà de la constitució de llur antic kanat segle X
culte dels avantpassats
Etnologia
Religió
Conjunt de ritus o cerimònies celebrades en molts pobles i religions, en honor dels antecessors familiars morts: formes especials d’enterrament, lloc i disposició de les sepultures, ofrenes, sacrificis, festes familiars de difunts i participació dels avantpassats en les festes i esdeveniments familiars, etc.
El culte dels avantpassats és una part essencial del confucianisme i hom pot dir que forma part del patrimoni cultural xinès apareix també a la Roma antiga, al Japó i en moltes religions primitives de l’Àfrica Central, Amèrica i la Polinèsia Els avantpassats eren considerats sovint protectors de la família o de la seva prosperitat Sovint es troba lligat a la fe en la inmortalitat de l’home, bè que a vegades és basat només en la creença en una supervivència temporal, i d’altres en un pur sentiment de pietat envers els parents morts
iberoinsular
Etnologia
Individu d’una raça euròpida mediterrània.
Es caracteritza per una curta alçada d’1,63 a 1,65 m, un cos esvelt i ben format, cap dolicocèfal, amb cara allargada i oval, nas prim i recte i de punta fina, ulls grossos i negres, llavis lleugerament gruixuts, pell blanca bé que sovint també bruna i cabells negres, sovint molt arrissats Aquests tipus humà s’estén pel sud de Rússia i per totes les illes de la Mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina