Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
huron
Etnologia
Individu d’un tribu indígena dels EUA que actualment habita a les reserves de l’estat d’Oklahoma.
És una de les tribus més importants del poble iroquès de la família lingüística sioux , que fins al segle XVIII habità a la vora esquerra del riu San Lorenzo i a la regió dels Grans Llacs L’expansió dels blancs obligà els hurons a lluitar, sovint durament, fins que foren conduïts a les reserves actuals
herero
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà, de raça congolesa barrejada amb elements nilòtics, que parla una llengua bantú.
Els hereros viuen de la ramaderia i habiten el N de l’Àfrica del sud-oest i a Betxuanalàndia
haussa
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà de raça sudanesa que habita a les repúbliques de Nigèria i Níger.
Per contacte amb els fulbes i amb els pobles musulmans de raça blanca, del nord, els hausses han estat islamitzats Agricultors sedentaris, es dediquen als treballs artesans Excellents marroquiners, treballen el lleutó, les perles de vidre i els teixits, brodats amb gran habilitat Es dediquen, a més, al comerç de llurs productes per tota l’Àfrica negra
ḫatti
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble no indoeuropeu que habità l’àrea nord-central d’Anatòlia, entre els rius Çekerek i Delice.
Els ḫattis parlaven una llengua que sembla no pertànyer a cap dels grups lingüístics existents
guineà | guineana
Etnologia
Individu d’una subraça africana que s’estén pel golf de Guinea i el Camerun.
Els guineans, dolicocèfals, es caracteritzen per una alçada mitjana, pell d’un to bronzejat fosc, nas ample i poc prognatisme, i llavis gruixuts Alguns dels pobles guineans han desenvolupat interessants cultures ioruba, aixanti, baule, etc i tots aquests pobles parlen llengües de la família lingüística sudanesa
enterrament
Etnologia
Religió
Cerimònia de sepultura d’un mort.
El diferent tractament que cada poble ha donat als morts mort està íntimament lligat a les seves concepcions religioses La convicció, per exemple, que la mort comporta un element d’impuresa provocà l’allunyament del cadàver dels llocs habitats, àdhuc amb el seu abandó a les forces de la natura la mar o els rius, els ocells de rapinya, etc, o retirant-los a grutes naturals alguns pobles antics de les illes del Pacífic o d’Amèrica i Àfrica o artificials Egipte L’enterrament pròpiament dit es relaciona sovint amb la convicció que l’esperit del difunt no pot reposar fins que el seu cos no ha…
ékoi
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de raça melanoafricana que viu a Nigèria i al Camerun.
Llur organització social, basada essencialment en el llinatge, és controlada, com en altres pobles de la mateixa regió, per grups secrets Parlen una llengua bantú
dogon

Un poblat de persones dogons
Corel
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que ocupa la regió muntanyenca dels penya-segats de Bandiagara, a la part sud-occidental de l’alt Níger.
La base econòmica dels dogons reposa en l’agricultura, principalment mill i melca, i en l’aviram El caràcter accidentat del terreny els ha obligat a una preparació acurada de la terra, i la seva escassa proporció conreable, a una utilització intensiva en petites parcelles Llur cultura és rica en tècniques artesanes, en innovacions arquitectòniques i en ritus El nucli de la societat dogon, de parentiu patrilineal, és la família, agrupada sota l’autoritat del patriarca
dinka
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que habita la conca central del Nil i que amb els alts xíl·luks, els nuers, els manais i d’altres formen els pobles de cultura nilòtica.
Poble ramader, practica també la pesca i la caça, i l’organització econòmica és determinada per l’existència de dues estacions, la plujosa maig-octubre i la seca novembre-març Agrupats en tribus políticament independents i en clans exogàmics i patrilineals, creuen en un ésser suprem i reten culte als avantpassats i als tòtems
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina