Resultats de la cerca

Nebot de Pío Baroja, fou director del museu del Pueblo Español de Madrid 1944-54 i autor de nombrosos estudis d’etnologia, història i lingüística, i, especialment, dels costums i folklore bascs En el camp de la teoria de l’etnologia, el seu llibre bàsic és Análisis de la cultura 1949, resultat d’un curs professat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona En el camp de la història antiga destaquen Los pueblos de España 1946 i Los pueblos del norte de la Península Ibérica 1943 Treballà problemes de l’escriptura i la llengua ibèriques Epigrafía y Numismática dins la Historia de España…

Comprèn diverses fases la de basket maker segle I aC-segle V, basket maker modificada segles V-VII, pueblo formativa segles VII-XI, pueblo clàssica segles XI-XIV, pueblo decadent segles XIV-XVIII i pueblo recent segles XVIII-XX

Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…

Professor a les universitats d’Oslo 1953-61 i 1973-86 i Bergen 1961-72, i professor visitant en nombroses universitats dels EUA, s’especialitzà en l’estudi de la identitat ètnica a partir, sobretot, del treball de camp que dugué a terme entre els paixtus La seva recerca, d’acusat caràcter formalista, se centra en la noció de frontera entre identitats i grups, que no concep de manera rígida sinó dinàmica i canviant, a partir de la concurrència de factors diversos El contacte entre grups activa processos d’inclusió i exclusió essencials en la seva teoria de l’adscripció ètnica i també d’…

Coronel d’enginyers a Algèria, es dedicà a l’estudi de la música àrab Fou president de la Société Historique Algérienne 1956-62 Publicà treballs en la Revue Africaine i Annales de l’Institut d’Études Orientales de la Faculté des Lettres d’Alger S'establí el 1964 a Perpinyà, on féu recerques sobre Joseph Bodin de Boismortier Com a compositor escriví un centenar d’obres, inspirades en temes nord-africans, com Soir sur la baie d’Alger i Carnet de Médéa , i hispànics, com Trois esquisses d’Andalousie Seduït per la música catalana, el 1968 escriví Trois aquarelles de la Costa Brava Riells de Mar…

Professor a la Sorbona 1956 i professor honorari del Collège de France, estudià especialment els processos seguits per al desenvolupament de les tècniques humanes Escriví Évolution et techniques 1943, Hommes de la préhistoire 1955, La geste et la parole 1964-65 i La préhistoire 1966 El 1964 obrí el jaciment de Pincevent Fontainebleau, la investigació del qual li permeté d’editar Fouilles de Pincevent Essai d’analyse ethnographique d’un habitat magdalénien 1972 Publicà encara Les racines du monde 1982, Le fil du temps 1982 i Mécanique vivante 1983, entre altres

Després d’una primera etapa surrealista Simulacre , 1925 Le point cardinal , 1927, trencà amb aquest moviment i a partir del 1930 féu una sèrie de viatges Àfrica, les Antilles, la Xina per estudis etnològics La seva producció amalgama la poesia, la confessió psicoanalítica i els records onírics, el fragments autobiogràfics i els treballs de la seva especialitat L’Afrique fantôme 1934, L’âge d’homme 1939, Haut-Mal 1943, Aurora 1946, Cinq Études d’ethnologie 1969, La règle du jeu, títol general de quatre volums Biffures 1948, Fourbis 1955, Fibrilles 1966 i Frêle bruit 1976 i Le ruban au cou d’…

Gaudí d’un gran prestigi, no només com a compositor sinó també com a estudiós de la música popular Es formà a l’Acadèmia de Música de Budapest, on estudià composició amb V Herzfeld i piano amb A Szendy Al mateix temps cursà dret a la universitat, on es graduà el 1913 Fins al 1914 feu diverses estades a París, on fou alumne del compositor Vincent d’Indy A partir del 1910 collaborà amb B Bartók i Z Kodály en les seves expedicions per cercar música popular, que després continuà pel seu compte Parallelament a totes aquestes activitats, es dedicà també a la composició i el 1929 guanyà el Premi…

Fou un dels principals iniciadors de l’etnologia als EUA Exercí també la medicina Estudià la vida dels pobles primitius d’Amèrica del Nord i d’Amèrica Central, principalment les llengües i les literatures indígenes Publicà nombroses obres, entre les quals cal remarcar The Maya Chronicles 1882