Resultats de la cerca

Féu, des del 1897, nombroses expedicions etnològiques a Àfrica A Frankfurt fou professor d’antropologia 1932 i director del museu etnogràfic 1934 Escriví Atlantis Volksmärchen und Volksdichtungen Afrikas ‘Atlàntida contes i poemes populars d’Àfrica’, 1922, Atlas Afrikanus 1922-31, Vom Völkerstudium zur Philosophie ‘De l’estudi dels pobles a la filosofia’, 1925 i Kulturgeschichte Afrikas ‘Història cultural d’Àfrica’, 1933

Fou un dels principals iniciadors de l’etnologia als EUA Exercí també la medicina Estudià la vida dels pobles primitius d’Amèrica del Nord i d’Amèrica Central, principalment les llengües i les literatures indígenes Publicà nombroses obres, entre les quals cal remarcar The Maya Chronicles 1882

La seva poesia inicià la tendència cancioneirista o neotrovadoresca , que incorporà el tractament avantguardista de la imatge La seva obra lírica dispersa fou recollida en els llibres Nao senlleira 1932 i Seitura 1955

Professor a les universitats d’Oslo 1953-61 i 1973-86 i Bergen 1961-72, i professor visitant en nombroses universitats dels EUA, s’especialitzà en l’estudi de la identitat ètnica a partir, sobretot, del treball de camp que dugué a terme entre els paixtus La seva recerca, d’acusat caràcter formalista, se centra en la noció de frontera entre identitats i grups, que no concep de manera rígida sinó dinàmica i canviant, a partir de la concurrència de factors diversos El contacte entre grups activa processos d’inclusió i exclusió essencials en la seva teoria de l’adscripció ètnica i també d’…

Coronel d’enginyers a Algèria, es dedicà a l’estudi de la música àrab Fou president de la Société Historique Algérienne 1956-62 Publicà treballs en la Revue Africaine i Annales de l’Institut d’Études Orientales de la Faculté des Lettres d’Alger S'establí el 1964 a Perpinyà, on féu recerques sobre Joseph Bodin de Boismortier Com a compositor escriví un centenar d’obres, inspirades en temes nord-africans, com Soir sur la baie d’Alger i Carnet de Médéa , i hispànics, com Trois esquisses d’Andalousie Seduït per la música catalana, el 1968 escriví Trois aquarelles de la Costa Brava Riells de Mar…

Fou el tercer prefecte apostòlic 1890 i el primer bisbe-vicari apostòlic 1904 de Fernando Poo Hi impulsà l’agricultura i els estudis etnològics, lingüístics i geogràfics Fundà “La Guinea Española”, única publicació periòdica d’aquells territoris Inventà una eclofolladora de cacau i una desfibradora d’abacà La seva obra principal és la Segunda memoria de las misiones de Fernando Poo y sus dependencias 1899

Viatjà pel Missouri i per Texas des del 1830, i posteriorment, per Amèrica del Sud Publicà Letters and Notes of the Manners, Customs and Condition of the North-american Indians Londres, 1841 Les seves pintures, de gran interès etnològic, són un exemple cabdal del Romanticisme americà, tant per l’atenció que demostren per les cultures exòtiques com pel nacionalisme que les inspirà Hi ha una bona collecció d’obres seves al National Museum de Washington DC

Nebot de Pío Baroja, fou director del museu del Pueblo Español de Madrid 1944-54 i autor de nombrosos estudis d’etnologia, història i lingüística, i, especialment, dels costums i folklore bascs En el camp de la teoria de l’etnologia, el seu llibre bàsic és Análisis de la cultura 1949, resultat d’un curs professat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona En el camp de la història antiga destaquen Los pueblos de España 1946 i Los pueblos del norte de la Península Ibérica 1943 Treballà problemes de l’escriptura i la llengua ibèriques Epigrafía y Numismática dins la Historia de España…

Llicenciat en lletres a la Universitat de París 1932, es traslladà a Califòrnia on es doctorà en antropologia 1935 Són notables els seus estudis de camp dels indis hopis Arizona i mohaves Califòrnia i dels sedang mot Vietnam, que es caracteritzen per l’aplicació de la teoria psicoanalítica a l’estudi etnològic És considerat un dels fundadors de l’etnopsiquiatria Les seves obres més importants són Reality and Dream The Psychotherapy of a Plains Indian ‘Realitat i somni la psicoteràpia d’un indi de les planúries’, 1951, Essais d’ethnopsychiatrie générale 1970, Ethnopsychanalyse complémentariste…

Professor a les universitats de Yale i Pittsburgh, fundà la revista Ethnology 1962 En lloc dels habituals estudis etnològics monogràfics, defensà i practicà els estudis comparatius de la cultura dels diversos pobles i societats, als quals féu objecte d’un tractament estadístic Producte d’aquesta metodologia és Ethnographic Atlas 1967, considerada la seva aportació més rellevant, concebut i dirigit per ell Exposà també els seus punts de vista en Our Primitive Contemporaries 1934, On Social Structure 1949, Outline of World Cultures 1949 i altres treballs