Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
asteca
Àrea cerimonial del Templo Mayor de les ruïnes asteques de Tenochtitlán, a l’actual Ciutat de Mèxic, Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble de parla nàhuatl que habitava l’altiplà central de Mèxic.
Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc…
ucraïnès | ucraïnesa
Etnologia
Història
Individu d’un poble eslau que viu majoritàriament a l’actual estat d’Ucraïna i que parla una llengua eslava del grup oriental.
Fora d'aquest país destaquen, en primer lloc, les comunitats ucraïneses als diversos estats sorgits de l’antiga URSS, especialment a Rússia prop de 2 milions, Moldàvia 370000, el Kazakhstan 330000, Bielorússia 130000, els països bàltics 130000 i l’Uzbekistan 100000 Hi ha també ucraïnesos en zones de Polònia 230000, Romania 63000 i Eslovàquia 32000 frontereres amb l’actual estat d’Ucraïna De la diàspora, destaquen sobretot les comunitats del Canadà 250000 i dels EUA 150000 Els ucraïnesos pertanyen a l’Església ortodoxa ucraïnesa dependent del patriarcat de Moscou o són catòlics de…
somali
Etnologia
Individu d’un poble de raça etiòpida que viu a l’actual república de Somàlia.
Són ramaders nòmades de camells, bous i bens Són islamitzats
adja
Etnologia
Individu d’un poble africà originat per un clan sorgit dels fundadors d’Ife.
Al principi del segle XIV s’installà a Kétou Al segle XV els adja crearen el regne d’Allada, i al XVI els de Jakin a l’actual Porto-Novo i de Denhomé, a l’antic regne d’Abomey o Dahomey, l’actual Benín
festa
Etnologia
Solemnitat amb què hom commemora un esdeveniment important del passat o subratlla la transcendència d’una escaiença actual.
A part, generalment, el fet de no treballar, la festa comporta estructuralment tres elements un esdeveniment —present o commemorat—, una reunió expressament convocada i unes accions típiques que constitueixen la festa en la seva manifestació més pròpia L’esdeveniment pot ésser d’ordre familiar naixement, matrimoni, econòmic festes agràries, sensiblement disminuïdes els anys de mala collita, religiós festes d’iniciació, repetició de mites o polític commemoració d’una acció bèllica El lloc de festa és variable les societats evolucionades celebren les festes familiars a casa, i les festes…
votiac | votiaca
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent al grup finès oriental, establert a les terres de l’actual República dels Udmurts.
Caçadors i agricultors, fins al principi del s XX practicaven el conreu altern molts camps romanien anys en guaret, vivien en cabanes de terra actualment en blocs d’edificis de dues o més peces, amb teulada punxeguda i utilitzaven eines agrícoles de fusta Les dones fan gerres de fang sense torn
seneca
Etnologia
Individu d’un poble de la família lingüística iroquesa que formava part de la confederació de les ‘‘cinc nacions’’.
Vivien a l’actual estat de Nova York actualment viuen en algunes reserves d’Oklahoma
tarahumara
Etnologia
Individu d’un poble amerindi que habita a la zona muntanyosa dels estats de Chihuahua, Sonora i Durango (Mèxic).
La població actual —uns 40 000 individus— conserva moltes de les antigues tradicions socials i religioses
mohicà | mohicana
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del grup algonquí que ocupà fins al segle XVII l’actual estat de Nova York (EUA).
Més tard, a causa de la pressió dels mohawk dels colons blancs, els mohicans emigraren cap al sud i es confongueren amb d’altres tribus Aquest poble és conegut per la novella El darrer dels mohicans , de JFCooper
tarasca
Etnologia
Individu d’un poble amerindi que habita al NW de l’estat de Michoacán (Mèxic), a la regió dels llacs, prop de Pátzcuaro.
La seva cultura —reflectida en la Relación de Michoacán , crònica del s XVI— és mantinguda en gran part per la població actual uns 50 000 individus Són excellents artesans treballen l’os, la fusta i la laca