Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
raça
Biologia
Antropologia física
Etnologia
Conjunt d’individus que tenen una ascendència comuna i es diferencien de la resta d’individus de llur espècie per la freqüència més gran de determinats grups de caràcters hereditaris (morfològics, anatòmics, serològics, hematològics o patològics, etc).
Les races s’originen a partir de les poblacions on predomina l’endogàmia sobre l’exogàmia a causa de qualsevol forma d’aïllament total o parcial que permet la conservació de determinats mutants Les races d’animals i vegetals domèstics races artificials s’obtenen per selecció i posterior encreuament de diversos mutants fins a fixar uns caràcters determinats
pueltxe
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de raça pàmpida, que vivia a les pampes de l’actual República Argentina.
Fins al s XVIII els pueltxes parlaven la llengua het, però després adoptaren la llengua araucana Quan conegueren el cavall, introduït a la pampa pels castellans, llur vida de caçadors nòmades s’enriquí moltíssim, car pogueren caçar tot cavalcant, i amb l’ajut de les boleadoras , els ràpids animals de la Pampa, els estruços i els guanacs Les persecucions a què els sotmeteren primer els castellans i després els argentins els obligaren a anar cap al S Actualment només en resten uns cinc-cents individus, que viuen a la regió al S del Río Negro
nomadisme
Etnologia
Sociologia
Sistema de vida d’alguns grups humans que es desplacen periòdicament o constantment d’un lloc a un altre cercant condicions de vida millors.
És practicat pels grups humans d’economia caçadora-recollectora com els australians, els sans i altres pobles molt primitius, els caçadors de l’Àrtic com els esquimals i els pobles d’agricultura primitiva els quals, a mesura que les terres s’empobreixen per manca d’adob, han de cercar nous camps de conreu Però la vida nòmada per excellència és la dels pobles d’economia ramadera, que han d’anar amb els ramats per cercar les pastures millors i els dipòsits d’aigua o de sal que convenen als animals La societat dels pobles nòmades ramaders és sempre patriarcal, amb una forta divisió…
mochica
Ceràmica mochica , cultura precolombina del nord de l’àrea andina (300 aC-500 dC)
© X. Pintanel
Etnologia
Individu pertanyent a la cultura precolombina del nord de l’àrea andina (300 aC — 500 dC), que s’estenia per les valls costaneres de Moche, Pacasmayo, Chicama, Virú, Santa, Casma i Nepeña.
La majoria de les dades que hom té d’aquesta cultura provenen de la ceràmica, que ha estat trobada en grans quantitats a l’interior de les tombes, al costat dels cadàvers Són vasos fets amb motlle, de pasta i parets molt fines, amb una gran varietat de formes, que inclouen des dels vasos retrat, gràcies als quals hom coneix el tipus físic dels mochica , fins a complicades escenes de la vida quotidiana, que permeten de conèixer els vegetals que conreaven, els animals que pescaven o caçaven, els oficis, les cases, els costums, les malalties, la religió amb els seus déus, els seus…
araucà | araucana
Etnologia
Història
Individu del grup de pobles de llengua araucana que habiten el centre de Xile, entre els 30 i els 43° de latitud sud.
La població actual consta d’uns 250000 individus al moment de la conquesta espanyola eren 1000000 o 1500000 individus Hom distingeix entre araucans septentrionals i meridionals Els primers són anomenats picuntxe i els altres maputxe —els més nombrosos— i huilitxe També hi ha araucans a l’Argentina, des de la serralada andina fins al riu Salado L’ocupació castellana del territori araucà fou iniciada, l’any 1541, per Pedro de Valdivia La guerra contra els araucans durà uns 20 anys, bé que fou mantinguda en forma intermitent fins a la segona meitat del segle XVIII Els araucans foren totalment…
san
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica sud-occidental de la raça khoisànida, que constitueix l’element més primitiu de la regió.
Eren difosos probablement, en èpoques anteriors, per tot el sud d’Àfrica actualment resten reduïts a un petit nombre d’individus arraconats —per l’extensió successiva dels khoikhois i dels bòers— a les zones més inhospitalàries, principalment a l’àrea compresa entre els aiguamolls del riu Okavango i del llac Ngami, i de les terres àrides del Kaukauveld i de l’Omaheke, i, amb menys importància, per altres zones del Kalahari i al Namib Són, en total, uns 50 000 individus 1960, dels quals 30 000 a Botswana i 20 000 a l’Àfrica del Sud-oest Alguns grups de sans sotmesos a d’altres pobles…
màgia
Etnologia
Història
Ciència oculta que pretén de produir efectes amb l’ajut d’éssers sobrenaturals o de forces secretes de la natura i que pot ésser utilitzada per tothom qui en conegui les pràctiques.
Això la diferencia de la bruixeria Cal distingir la màgia blanca , anomenada també illusionisme, que té com a finalitat de fer fugir els mals esperits o de guarir les persones que n'han estat víctimes, i la màgia negra , que pretén de sotmetre els mals esperits i les forces sobrenaturals malèfiques per tal de fer-ne els instruments d’empreses homicides Al món antic hom considera que Pèrsia era el centre principal de les pràctiques de màgia L’Església considerà la màgia un producte del dimoni i prohibí als cristians que la practiquessin alguns però, ho continuaren fent A la Itàlia…
esquimal

Dona esquimal
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu d’un poble de la raça esquímida que habita les regions àrtiques, dispers pels sectors més septentrionals de l’Amèrica del Nord i per l’oest de Grenlàndia.
Els esquimals s’anomemenen a ells mateixos inuits , denominació que actualment tendeix a substituir el mot ‘esquimal’, per tal com aquest prové de la designació pejorativa en llengua cree, i que significa ‘menjadors de carn crua’ La població dels esquimals a mitjan dècada de 1990 constava d’uns 80000 individus, distribuïts en 17 grups, alguns dels quals menen una vida sedentària En la forma de vida tradicional, però, predominava el nomadisme, que és en retrocés a l’estiu les comunitats segueixen per terra els ramats de caribús a l’hivern es traslladen a la vora de la mar glaçada i cacen l’os…
australià | australiana
Etnologia
Individu d’un poble establert a Austràlia pertanyent a la raça austràlida.
Els australians probablement arribaren a l’illa provinents de l’Àsia meridional el 40 000 aC Hom estima que en el moment de l’arribada dels europeus el seu nombre oscillava entre els 300 000 i 1 000 000 d’individus Actualment només una minoria manté les formes de vida tradicional d’una manera més o menys intacta Habitaven sobretot a la zona costanera de l’illa i comprenien un gran nombre de grups lingüístics i territorials, però amb límits molt fluids entre un i altre L’habitatge consistia generalment en cabanes de contrucció senzilla fetes amb branques o escorça No coneixien ni l’agricultura…
símbol
Etnologia
Art
Religió
Tipus de signe que no es limita a mostrar ni a recordar cap altra cosa, sinó que, representant-la i imitant-la, la revela.
Es caracteritza per una major accentuació de l’element subjectiu imprescindible per a la seva comprensió i alhora per una pretensió de major transcendència significativa en oposició al simple signe o a l’allegoria, sol ésser expressió de realitats inaccessibles teorèticament, conceptualment, objectivament És per això que els símbols han assolit una major importància en l’àmbit de les religions igual que en el de les arts que en l’estrictament filosòfic En les cultures més primitives hom no solia distingir entre símbol i realitat, com a les imatges de caceres del Paleolític i com a la plàstica…