Resultats de la cerca

Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats Quasi tots se'n serveixen…

El nom d' indi , aplicat originàriament per error dels descobridors, que cregueren haver arribat a l’Índia, és rebutjat avui pels antropòlegs, els quals prefereixen utilitzar el d'amerindi Tanmateix, el terme s’ha mantingut i àdhuc s’ha difós extraordinàriament, gràcies al cinema i a les novelles sobre el far west

És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia cultural

Bé que la majoria dels antropòlegs inclouen la raça indonèsia en el tronc de les races grogues, de fet és una raça primitiva, en la qual es barregen les característiques dels blancs, dels negres i dels grocs, la qual cosa els situa molt prop del tronc comú de la humanitat Els indonesis són de petita alçada 1,52 a 1,55 m, de pell d’un groc rogenc, cap mesocèfal, cara ampla i rodona, pòmuls molt prominents, nas curt i ample, llavis gruixuts, ulls rectes, no tenen el plec mongòlic, i llurs cabells són negres i llisos Els pobles indonesis habiten les regions marginals zones…

La denominació ‘lapó’ tendeix a ser substituïda per ‘sami’, que és com aquest poble s’autodenomina El mot ‘lapó’ prové de lapp ‘pedac’ en diverses llengües escandinaves, i alludeix de manera originàriament despectiva a la indumentària tradicional d’aquest poble Han estat considerats per alguns antropòlegs com a pertanyents a una branca isolada de la raça àlpida, i per d’altres com una raça absolutament diferent de qualsevol altra d’Europa, amb trets preeuròpids, anomenada raça lapònida Són braquicèfals, amb la cara ampla i els pòmuls prominents, el nas curt i arremangat, els…

El parentiu atorga a l’individu l’adscripció al grup i, mitjançant la relació que estableix amb els seus membres, determina els seus drets i les seves obligacions Per bé que el parentiu reposa en dos fets biològics com són la copulació i la reproducció, les relacions de parentiu no es limiten a legitimar aquestes funcions biològiques, sinó que són assignades als individus en virtut de l’estatut social que en resulta, moltes vegades al marge de si acompleixen o reflecteixen aquestes funcions biològiques o no En la nostra societat, l’exemple més comú d’aquesta manca de correspondència entre…

Es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural o un individu i el tòtem Considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, el tòtem té sempre la funció d’estructurar la vida social i és font d’obligacions i prohibicions hom estableix l'endogàmia i múltiples tabús, sobretot alimentaris hom no pot matar ni menjar-se, sota pena de mort, l’animal totèmic i rituals cal prendre nombroses precaucions per tal d’evitar-ne el contacte, perquè és carregat d’una força perillosa o mana, etc Fenomen molt…