Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
matriarcat
Etnologia
Forma d’organització social que dóna la màxima importància política i jurídica a la dona.
L’existència del matriarcat ha estat afirmada pels teòrics de l’evolucionisme del s XIX, els quals pressuposaven que a les societats on els llaços genealògics segueixen el llinatge matern matrilineal l’autoritat, el dret i la riquesa eren a les mans de les dones, les quals transmetien aquesta autoritat, aquest dret i aquesta riquesa a les filles i no pas als fills Segons aquesta teoria, en el matriarcat els homes estaven sotmesos a les dones, que per llur descobriment dels mitjans per a obtenir els productes vegetals de la terra degueren aconseguir una posició de…
ona
Etnologia
Individu d’un poble de la Terra del Foc, a l’Amèrica meridional, del qual l’any 1960 només restaven 50 individus.
Desconeixedor de l’agricultura, vivia exclusivament de la cacera del guanac i de la recollecció de glans i mariscs La societat ona comprenia 39 grups exogàmics patrilineals No hi havia un cap polític i reconeixien l’autoritat dels ancians
samoiede | samoiedea
Etnologia
Individu d’un poble uraloaltaic, amb caràcters físics mongòlids (xantoderm), dispers per la tundra occidental, des del riu Pečora (a Europa) fins al riu Khatanga, a Sibèria.
Molt russificats culturalment i religiosament, conserven, amb tot, moltes de les pràctiques xamàniques Són nòmades i practiquen la ramaderia de rens Viuen en tendes còniques cobertes de pells La família és de tipus patriarcal i s’agrupen en tribus regides per un cap i per l’autoritat espiritual del xaman
avunculat
Etnologia
Relació social peculiar mantinguda entre el germà d’una dona i el fill o els fills d’aquesta, típica de les societats basades en el parentiu per línia materna.
Es tracta de relacions centrades, en principi, en el parentiu enclouen l’autoritat i la tutela del germà de la mare sobre els fills d’aquesta Generalment la posició del germà de la mare respecte als fills d’aquesta és semblant a la que té el pare en la societat occidental
dogon

Un poblat de persones dogons
Corel
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que ocupa la regió muntanyenca dels penya-segats de Bandiagara, a la part sud-occidental de l’alt Níger.
La base econòmica dels dogons reposa en l’agricultura, principalment mill i melca, i en l’aviram El caràcter accidentat del terreny els ha obligat a una preparació acurada de la terra, i la seva escassa proporció conreable, a una utilització intensiva en petites parcelles Llur cultura és rica en tècniques artesanes, en innovacions arquitectòniques i en ritus El nucli de la societat dogon, de parentiu patrilineal, és la família, agrupada sota l’autoritat del patriarca
yao
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de Tanzània, a Moçambic (entre els rius Rowuma i Lugenda) i al S de Malawi.
En contacte amb tribus de l’interior i amb els àrabs de la costa s XVIII, establiren un comerç d’esclaus, que els colonitzadors suprimiren encetat el s XIX Conreadors de cotó, blat de moro i melca, a Malawi han iniciat el conreu del tabac Habiten en pobles de 75 o 100 persones, sota l’autoritat d’un cap —normalment el primogènit de la germana més gran en línia materna—, que n'és el responsable moral i material Actualment els yaos —entre 750 000 i un milió— són pràcticament islamitzats
mossi
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental que ocupa la conca de l’alt Volta.
Els mossis formen una societat molt jerarquitzada, amb professionals ben diferenciats forjadors, joiers, ceramistes Les dones s’ocupen de l’agricultura, mentre que, del bestiar, se n'ocupen els fulbes fulbe A partir del s XII, i gràcies a llur organització i a una ben exercitada cavalleria, estengueren llurs dominis vers el nord Formaven petites regnes Teukodogo, Zandoma, etc sota l’autoritat del regne central d’Ouagdougou El rei morho-naba era un emperador auxilitat per 393 nabas Al principi del s XVI l’imperi dels mossis s’esfondrà a causa de les lluites amb els regnes de…
amitat
Etnologia
Relació especial, sobretot d’autoritat, exercida per una dona sobre els fills del seu germà.
Entre alguns pobles, per exemple, entre els haides de la Colúmbia Britànica, els hopis del SW dels EUA i els canela del Brasil, la germana del pare fa un paper molt important en l’educació de les filles d’aquest i en molts aspectes és la persona amb la qual les noies solteres realitzen les identificacions de personalitat
papú

Els papús, aborígens de Nova Guinea, tenen creences religioses animistes i conserven un tipus de vida tribal. Fins l’arribada dels colons europeus practicaven el canibalisme
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu pertanyent a una de les ètnies que habiten a Nova Guinea, la part occidental de Nova Bretanya i les illes adjacents.
Parlen llengües de la família austronèsica i llengües papús i són de raça melanèsida Hom estima llur nombre en uns 5 milions d’individus Les ètnies papús presenten una diversitat considerable, però la majoria d’elles basen la seva subsistència en l’agricultura, generalment de tala i crema El taro, el nyam, el plàtan i el sagú són els productes bàsics El porc és l’únic animal domèstic comestible i té una gran importància ritual Complementen aquestes activitats amb la cacera i la pesca Viuen en poblats d’uns quants centenars d’habitants i l’organització social, considerablement igualitària, es…
swazi
Etnologia
Individu d’un poble bantú del grup nguni.
Poble pastor i agricultor, el conreu de les terres és encomanat a les dones, mentre que els homes es dediquen a la caça i a la pesca La seva organització social, provinent segurament del règim feudal instaurat per Dlamini al segle XVIII, és notòriament estratificada L’autoritat suprema és compartida entre un rei determinat hereditàriament i la seva mare o un substitut d’aquesta Els clans reials constitueixen la classe dirigent del regne i són distribuïts per tot el territori Patrilineals i patrilocals, els swazis consideren la poligínia com un distintiu de condició social…