Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Anasazi

Ruïnes de cases llargues Anasazi a Mesa Verde, Colorado
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Cultura del sud-oest dels EUA que s’estén des del s. I aC fins als nostres dies.
Comprèn diverses fases la de basket maker s I aC-s V, basket maker modificada s V-VII, pueblo formativa s VII-XI, pueblo clàssica s XI-XIV, pueblo decadent s XIV-XVIII i pueblo recent s XVIII-XX
mohave
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de la Califòrnia meridional que habitava en el curs inferior del Colorado i no lluny del desert de Mojave (o Mohave).
Els mohave coneixien l’agricultura i la ceràmica i habitaven en cases quadrangulars Al s XVII eren uns 80 000 L’any 1940 en restaven uns 850
taïno | taïna
Etnologia
Individu d’un poble extingit de les Antilles, de la família lingüística arauac, que a l’època de la conquesta espanyola habitava, sotmès als caribs, a l’E de Puerto Rico, a Haití, a Cuba i a Jamaica.
Vivien del conreu de la terra, de la caça i la pesca, agrupats en grans cases comunals bohío i en barraques caney Poble guerrer, donava culte a imatges de fusta zemi
bobo
Etnologia
Individu d’un poble estès en una zona compresa entre Djenné (Mali) i la regió de Bobo-Dioulasso, al sud-oest de Burkina Faso (300 000 individus aproximadament).
Representen l’element ètnic mes antic de la zona Principalment agricultors, dominen el treball dels metalls Són organitzats en famílies patriarcals agrupades en clans units per un antecessor comú, i habiten en característiques cases fetes d’argila
macú
Etnologia
Individu del poble amerindi de llengua puinave de l’Amazònia occidental.
N'hi ha tres grups els del riu Caiori-Uraupés, nòmades, que viuen de la caça i de la pesca els que habiten entre els rius Negro i Japira, bons agricultors, aplegats en cases comunals i els macús del riu Curicuriari, que són caçadors
grup nilòtid
Etnologia
Un dels grans grups ètnics de l’Àfrica negra.
Els pobles més importants són els dink, els nuer i els massais Practiquen una economia mixta són pastors nòmades, pagesos, pescadors i caçadors A l’estació humida romanen als pobles, on habiten en cases circulars, i tenen cura dels conreus a l’estació seca guarden el bestiar als pasturatges d’alta muntanya i practiquen la caça i la pesca
hopi
Etnologia
Individu d’un poble amerindi pertanyent al grup dels indis pueblo, que habita al nord-est de l’estat d’Arizona.
Parlen una llengua xoixon de la família lingüística utoasteca Són dividits en clans matrilineals, agrupats, al seu torn, en fratries Agricultors i ramaders sedentaris, viuen en cases de pedra i fang característiques La seva artesania és molt rica, especialment la ceràmica La religió hopi presenta rituals i cerimonials de gran complicació Actualment són uns 6 000 individus
cabilenc | cabilenca
Etnologia
Els cabilencs són agricultors i pastors sedentaris que habiten en pobles formats de cases apinyades d’un sol sostre, i resten dividits en clans rivals ṣoffs , evolució de primitives meitats matrilineals En èpoques passades estigueren associats en confederacions de tribus, el nom de les quals designà la regió Taqbailit Malgrat la forta influència àrab, els cabilencs de la Gran Cabília són actualment de llengua amaziga
bamileké
Etnologia
Individu d’un poble de llengua bantúida dels altiplans del Camerun Occidental, que formen el País Bamileké, amb capital a Dschong.
Són d’origen i de cultura comuns Els bamilekés uns 500 000 individus es dediquen principalment a l’agricultura mill, blat de moro, cacauets en petits camps encerclats Treballen els metalls i coneixen els teixits i la fabricació de terrissa Habiten en petits poblats d’altes cases quadrangulars de coberta piramidal La família és patriarcal polígina, i són de religió musulmana Constitueixen un dels pobles més importants del Camerun, i es dediquen principalment al comerç en diverses regions de l’estat, fora de llur país d’origen
zuni
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi pertanyent al grup dels indis pueblo de la família lingüística utoasteca que habita al centre-oest de Nou Mèxic (EUA).
Al s XVI habitaven les “set ciutats de Cíbola”, que la imaginació de Coronado i d’altres exploradors feia suposar com un imperi daurat La forma de vida tradicional era sedentària, i el conreu del blat de moro l’activitat econòmica bàsica Habitaven en pobles formats per cases de pedra que construïen en diversos nivells Organitzats en tretze clans matrilineals, destacaren per la seva activitat artesanal, especialment en el treball de l’argent, les turqueses i la ceràmica Els cerimonials religiosos eren molt elaborats Actualment viuen majoritàriament en reserves i conserven parcialment les…