Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
serer | serera
Etnologia
Individu d’un poble sudanès de l’Àfrica occidental.
Al Senegal n'hi ha 304 000 individus 1974 Pagesos i ramaders, conreen mill i cacauets Malgrat la islamització, llur sistema social és matrilineal
malinke
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental, del grup mandé, que habita a l’alt Senegal, la Costa d’Ivori, Mali i Gàmbia.
Els malinkes, una cinquena part dels quals són musulmans, són sedentaris, crien bestiar i conreen mill Formaven tot de petits regnes independents, un dels quals, el de Kangaba Mali, té una dinastia que prové del segle VII
sara
Etnologia
Individu de les estepes situades a les terres tropicals humides i a la zona seca de la plana del Txad.
Conreen mill, blat de moro, maní i tabac i es dediquen a la cria de bestiar i de cavalls Viuen en cabanes fetes amb fibres vegetals Els homes porten una pell a manera de davantal, mentre que les dones van nues
mosso
Etnologia
Individu del SW de la Xina que habita a les valls dels rius Nag Chhu, Ya-lung i Mekong; hom també els denomina nakhis.
El 1953 els mossos eren uns 140000 individus Conreen blat i sègol i tenen ramats de iacs Són seguidors del dalai-lama i practiquen una certa mena de màgia lectura d’escriptures jeroglífiques per allunyar els mals esperits Parlen una llengua mosso o nakhi del grup birmà
senufo
Màscara senufo de fusta tallada procedent de Casamance
© Fototeca.cat
Etnologia
Individu d’un poble sudanès que viu a la Costa d’Ivori i al SE de Mali.
Conreen tota mena de gramínies, sobretot blat de moro i mill Llur sistema social es basa en la família extensa Molt bons músics, utilitzen una gran varietat d’instruments maraques, tambors, bidons buits, flautes, etc En escultura solen representar avantpassats femenins colorats en negre i vermell
nuba
Etnologia
Individu del grup de tribus que habiten a la zona muntanyosa del Kurdufan (Sudan).
Desplaçats pels àrabs als territoris actuals des del s XVI, els anys noranta eren prop d’1,5 milions d’individus Conreen mill, sèsam i blat de moro Algunes tribus mantenen el matriarcat com a sistema social Llurs llengües pertanyen al grup nubià Parcialment islamitzats, són famoses les seves lluites rituals
txam
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida que viu al centre del Vietnam i a Cambodja descendent de les tribus malaiopolinèsies, molt influïdes per la civilització índia, que fundaren el regne de Txampa
.
Al Vietnam —n'hi ha uns 160 000, gairebé tots assimilats a la població autòctona—, conreen arròs i practiquen el comerç A Cambodja —n'hi ha uns 100 000— han adoptat l’islamisme dels malais, bé que conserven trets originals, com el predomini de l’oncle matern La llengua txam pertany al grup de llengües monkhmer
banda
Etnologia
Individu d’un poble de llengua sudànica que habita la part central de la República Centreafricana, des del nord-est, i penetra en territori de la República Democràtica del Congo dellà l’Ubangui.
Els bandes uns 250 000 individus són de cultura paleonègrida, i conreen la melca i el moresc practiquen també la caça, i desconeixen el teixit, en lloc del qual empren encara l’escorça Habiten en cabanes còniques La família és polígina i de residència patrilocal s’agrupen en clans totèmics exogàmics patriarcals Practiquen el culte a un ésser suprem i a diverses categories d’esperits
uràon
Etnologia
Individu d’un poble dravídic que habita a l’altiplà del Chota Nagpur (Bihar, Índia).
Agricultors primitius, conreen arròs i mill Practiquen el matrimoni exogàmic i normalment monogàmic Conserven una institució d’un gran interès antropològic, la dhūmkuria ‘dormitori dels nois’, on els joves passen dos o tres anys d’educació abans de contreure matrimoni L’estructura social es basa en el clan totèmic La llengua uràon, coneguda també per kurukh , parlada per un milió de persones, pertany al grup dravídic, bé que és molt influïda per les llengües munda i, sobretot, per l’indoari
quítxua
Dones joves quítxues peruanes amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Història
Individu de diversos pobles (arauac, carib, pano, aimara, etc.), sotmesos als inques i obligats a parlar el quítxua com a llengua oficial de l’imperi.
Sotmesos després als castellans i concentrats en encomiendas , foren obligats a aprendre el castellà i a convertir-se al catolicisme Actualment, constitueixen una població de 5 a 7 milions d’individus que viuen, en grups aïllats i tancats, als altiplans dels Andes des de Colòmbia fins a Bolívia i Xile Practiquen una agricultura senzilla amb aixada i rec Conreen diverses varietats de blat de moro i es dediquen a certs tipus d’artesania cordes, teixits de cotó i llana, etc que venen als mercats