Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
papú
Els papús, aborígens de Nova Guinea, tenen creences religioses animistes i conserven un tipus de vida tribal. Fins l’arribada dels colons europeus practicaven el canibalisme
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu pertanyent a una de les ètnies que habiten a Nova Guinea, la part occidental de Nova Bretanya i les illes adjacents.
Parlen llengües de la família austronèsica i llengües papús i són de raça melanèsida Hom estima llur nombre en uns 5 milions d’individus Les ètnies papús presenten una diversitat considerable, però la majoria d’elles basen la seva subsistència en l’agricultura, generalment de tala i crema El taro, el nyam, el plàtan i el sagú són els productes bàsics El porc és l’únic animal domèstic comestible i té una gran importància ritual Complementen aquestes activitats amb la cacera i la pesca Viuen en poblats d’uns quants centenars d’habitants i l’organització social, considerablement igualitària, es…
tungús
Etnologia
Individu d’un poble de raça mongòlida disseminat per un ample territori comprès entre els Urals i l’oceà Pacífic, la mar Àrtica i la frontera de la Xina.
Essencialment caçadors, es dediquen a la cria de rens algunes tribus meridionals crien també cavalls i gossos per als trineus Alguns han esdevingut sedentaris i es dediquen a l’agricultura Habiten generalment en tendes còniques, i entre llurs armes són usades encara la llança per a caçar ossos i les fletxes La societat, rígidament patriarcal, es reparteix en clans exogàmics alguns practiquen la poligínia, altres el levirat i uns altres pocs els orotxos practiquen sovint el matrimoni collectiu El cristianisme ortodox, acceptat oficialment, no n’ha esborrat les creences i…
bororo
Etnologia
Individu d’un grup de pastors nòmades fulbes (40 000 individus aproximadament) que practiquen la ramaderia de bovins en una extensa àrea compresa entre l’Adamaua, l’alt Benue i el llac Txad.
Són de raça etiòpida i de religió musulmana, amb restes importants de creences anteriors a l’islam
uru
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, de llengua uru-pukina de la família arauac, que habita en petits grups disseminats enmig dels aimares a la regió del llac Titicaca, a la conca del Desaguadero, a l’illa de Panza, al llac Poopó i al poble de Chipaya (al llac de Coipasa).
Els poblats són construïts sovint sobre illes artificials fetes de feixos de totora canya especial i cobertes de terra La unitat social bàsica és l' ayllu Cristianitzats, conserven moltes creences precristianes
vepse | vepsa
Etnologia
Individu d’un poble del grup finès que habita entre la riba occidental del llac Onega i els rius Svir’ i Ojat’, al SW del llac Ladoga, a la República de Carèlia (Rússia).
Hom estima la seva població en uns 200000 individus Tot i que conserven en el folklore i en les creences reminiscències de l’antiga cultura finesa, han adoptat el sistema de vida de llurs veïns russos
mordovià | mordoviana
Etnologia
Individu d’un grup de tribus fineses establertes a les ribes del Volga mitjà.
Els mordovians, agricultors, són cristians ortodoxos, bé que conserven creences paganes Aliats dels khàzars i, després, de l’Horda d’Or, foren sotmesos per Ivan IV de Rússia el 1552 Actualment llur territori forma part de la república de Mordòvia
tonga
Etnologia
Individu d’un poble bantú que, en nombre aproximat d’1.500.000 (1973), viu majoritàriament a Moçambic, però també n’hi ha a Eswatini i a la República de Sud-àfrica.
Malgrat llur conversió al catolicisme, tenen molt arrelades les seves creences tradicionals hi subsisteixen la poligàmia i les estructures familiars i tribals La manca de terres i de recursos fa que emigrin cap a Zimbàbue Participaren activament en la guerrilla contra els portuguesos
balutxi
Etnologia
Individu d’un poble de llengua irànica occidental que habita des dels segles XII-XIII el Balutxistan (especialment la part oriental que pertany al Pakistan) i la zona sud de l’Afganistan.
Els balutxis aproximadament uns 5 milions d’individus a mitjan anys noranta són de raça índida, amb influències àrabs i turques Llur activitat principal és la ramaderia transhumant, bé que algunes tribus practiquen l’agricultura Són dividits en nombroses tribus patriarcals, i són de religió musulmana, majoritàriament sunnites, amb importants restes de creences preislàmiques Habiten en típiques cabanes en forma de mitja bota
edo
Etnologia
Individu d’un poble de raça melanoafricana, també anomenat bini, estès pel sud de Nigèria.
Els edos, eminentment agrícoles, es dediquen també a la ramaderia i la pesca Molts d’ells han adoptat l’islamisme i el cristianisme, per bé que subsisteixen nombroses pràctiques i creences animistes Practiquen la poligínia, mentre entre les dones no hi hagi germanes Actualment hom estima la seva població en uns dos milions d’individus Crearen el regne de Benín
tiv
Etnologia
Individu d’un poble de raça melanoafricana, de la família lingüística nigerokurdufaniana, que ocupa quasi tota la vall del riu Benue, a la regió sudanesa (Àfrica occidental).
La seva subsistència gira entorn del cultiu rotatiu de batates, mill, soia i altres conreus tropicals L’organització social, considerablement igualitària, es basa en el parentiu patrilineal, i les decisions importants són preses per un consell d’ancians La penetració de l’islam i el cristianisme ha estat profunda, però subsisteixen les creences i pràctiques animistes tradicionals Hom estima la seva població en 1 milió d’individus