Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
complex cultural
Etnologia
Agrupació integrada de trets culturals, durable, difusible interculturalment i restringida a un sol aspecte dins una àrea cultural.
difusió
Etnologia
Geografia
Procés de canvi cultural mitjançant el qual diferents elements d’una cultura passen en una altra.
És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia cultural
etnologia
Etnologia
Ciència que estudia les ètnies, els pobles i llurs cultures.
L’etnologia empra les dades que li forneix l'etnografia i intenta d’establir les lleis que determinen la conducta, les realitzacions i l’evolució d’un grup humà o d’una àrea cultural L’estudi d’un conjunt de grups o d’àrees culturals pot conduir a l’establiment de síntesis de més amplitud, les quals intenten d’explicar, dins una visió global, la diversitat de les cultures creades per l’home L’etnologia considera la tecnologia, els mètodes econòmics, les institucions socials i polítiques, les creences religioses, les creacions artístiques i el folklore com a parts del sistema…
tòtem
Etnologia
Religió
Sociologia
Mot d’origen ojibwa acceptat pels etnòlegs per a significar l’animal o la planta (rarament un objecte o un fenomen natural) amb el qual un grup humà o clan es considera en relació de parentiu o de concordança mítica.
Aquesta relació, en les seves múltiples formes, constitueix el fenomen cultural del totemisme
sedentarisme
Etnologia
Sociologia
Sistema de vida de molts grups humans que, en oposició als nòmades, fixen llur residència en un lloc, si no per sempre, almenys durant llargues temporades.
S'inicià amb el descobriment del conreu de la terra El pas del nomadisme al sedentarisme caracteritza el principi d’un desenvolupament cultural
subcultura
Etnologia
Sociologia
Cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major.
La cultura d’un imperi, d’un estat modern, etc, és en realitat un conglomerat de subcultures En una tribu o en una civilització preindustrial les subcultures corresponen als distints grups socials dirigents, sacerdots, guerrers, etc més o menys permanents dins la societat Més extensament hom pot aplicar el mot a les classes socials subcultura del proletariat, de la burgesia, de l’aristocràcia, etc Cada subcultura difereix de les restants, i la cultura major comprèn la suma de les subcultures més llur interacció Bé que hom pot conèixer diverses subcultures, difícilment es comporta segons els…
siríac | siríaca
Etnologia
Habitant de l’antiga Síria i els seus descendents, que mantenen llur caràcter ètnic i cultural.
En aquest sentit, un siríac pot ésser de nacionalitat siriana, libanesa, iraquiana o turca
singalès | singalesa
Etnologia
Individu d’un poble de llengua indoària, majoritari a Sri Lanka (82% de la població), on ocupa sobretot la part central i meridional, i amb una colònia important a les Maldives (15 milions en total el 1996).
Alts i dolicocèfals, tenen influències racials dels veddes a les terres altes de Kandy A les terres baixes practiquen l’agricultura, el comerç i la pesca Posseeixen un considerable desenvolupament cultural Són de religió budista hīnayāna a Sri Lanka i musulmans a les Maldives
canac | canaca
Etnologia
Individu d’un poble melanesi que viu a Nova Caledònia i a les illes Loyauté, on constitueix prop del 50% del total de la població.
Els canacs uns 82 000 individus viuen de l’agricultura i la pesca La colonització francesa ha menat a l’aparició d’un sentiment d’unitat cultural i social, malgrat la diversitat lingüística, ja que parlen una trentena de llengües o dialectes de la família austronèsica
camita
Etnologia
Terme aplicat originàriament a les poblacions nord-africanes no semites.
Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles txadians, fulbes, nilòtids i àdhuc hotentots, i s’estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam llengües camítiques