Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
tsonga
Etnologia
Individu d’un conjunt de pobles de llengua bantú i de cultura similar que ocupen la regió costanera meridional de Moçambic i alguns territoris de Sud-àfrica i Eswatini.
Hom calcula la seva població en un milió i mig d’individus Conquerits pels ngunis a l’inici del segle XIX, comprenen diverses tribus que són compostes de diversos clans patrilineals, organització que s’ha mantingut fins avui Llur economia tradicional es basa en el conreu del mill, la melca i el blat de moro i en la ramaderia Actualment, molts d’ells treballen com a assalariats a Zimbàbue i a Sud-àfrica, on emigren periòdicament Tot i estar teòricament cristianitzats, perviuen entre ells nombroses pràctiques animistes
col·lateralitat
Etnologia
Sociologia
Dret
Parentiu de consanguinitat que uneix els descendents d’un antecessor comú no relacionats entre ells per línia directa.
La collateralitat existeix entre membres d’una mateixa o de diferent generació entre germans, entre cosins, entre oncle i nebot, entre nets, etc, i és graduada segons la llunyania del parentiu Té importància per a determinar l’ordre de successió hereditària i, quant al matrimoni, pot constituir-ne un impediment
luo
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica oriental, que habita a les vores del llac Victòria (Kenya).
És una de les ètnies numèricament més importants de Kenya uns 2,5 milions Basen la seva subsistència en l’agricultura i la ramaderia La majoria d’ells són cristians
fanti
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que habita a la costa de Ghana, on s’establí al s XVII procedent dels territoris del nord-oest d’aquest mateix estat, i on formà una confederació de regnes autònoms.
La seva economia es basa en l’agricultura itinerant i de guaret i en la pesca El sistema de parentiu és bilineal i a cadascun dels dos llinatges li correspon funcions clarament delimitades Originàriament politeistes, en l’actualitat molts d’ells han estat cristianitzats
edo
Etnologia
Individu d’un poble de raça melanoafricana, també anomenat bini, estès pel sud de Nigèria.
Els edos, eminentment agrícoles, es dediquen també a la ramaderia i la pesca Molts d’ells han adoptat l’islamisme i el cristianisme, per bé que subsisteixen nombroses pràctiques i creences animistes Practiquen la poligínia, mentre entre les dones no hi hagi germanes Actualment hom estima la seva població en uns dos milions d’individus Crearen el regne de Benín
lunda
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de la República Democràtica del Congo, al NW de Zàmbia i al NE d’Angola.
Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda anomenada també chilunda
navaho
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Nord que parla una llengua de la família atapascana i constitueix un dels grups indígenes més nombrosos (uns 100.000 individus) i dinàmics dels EUA.
Els navahos habiten en grans reserves als estats de Nou Mèxic i Arizona i conserven molts dels costums i de les velles tradicions, que en gran part adquiriren de llurs antics veïns, els indis pueblos Són agricultors sedentaris i ramaders, i entre ells les dones gaudeixen d’una forta consideració social, fins al punt que la successió és regulada per via materna matrilinealisme i els homes, quan es casen, han d’anar a viure a casa de la sogra matrilocalisme
assiri | assíria
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble que parla una variant oriental del neoarameu (neosiríac).
Els assiris, que es donaren aquest nom ells mateixos, es trobaven localitzats al començament del s XIX damunt la frontera entre l’Iraq i l’Iran, prop del llac d’Urmia eren en llur majoria nestorians, amb una minoria d’uniats, i reivindicaren un autonomia territorial En 1827-28, una part de la població emigrà especialment a Armènia on foren anomenats aisor El 1918 començà un fort corrent emigratori cap a l’antigal’URSS El dialecte principal, el de la regió de l’Urmia, fou codificat a la fi del s XIX, i ha esdevingut llengua literària
merina
Etnologia
Individu d’un poble malgaix, que habita a l’altiplà central de Madagascar.
Racialment, els merines presenten trets predominants de la raça indonèsica i una lleugera aportació melanoafricana En nombre d’uns dos milions, des del s XV constituïren un reialme i són encara l’ètnia políticament dominant a Madagascar Organitzats en clans patrilineals, estan dividits en castes, les inferiors de les quals palesen trets negroides més accentuats, per tal com són descendents d’esclaus africans Llur economia gira entorn del comerç, l’agricultura i la indústria Són cristians, però subsisteix entre ells el culte als avantpassats Parlen un dialecte malgaix que ha…
tekrur
Etnologia
Individu d’un poble africà que viu a la conca inferior del Senegal, en algunes zones de Guinea (al Fouta Djalon) i, en grups més dispersos, al Sudan centreoriental i fins a la regió eritreoetiòpica.
El seu origen sembla lligat a unes tribus paleonègrides i sudaneses disseminades al llarg dels itineraris musulmans del pelegrinatge a la Meca i que es barrejaren aviat amb altres nombroses tribus negres serere, wòlof, etc, amb mauritans i, sobretot, amb fulbes d’aquesta diversitat deriva la interpretació francesa toucouleurs —'de tots colors’— de llur nom, tekrur i que a mitjan s IX constituïren el regne de Tekrur Convertits a l’islam s XI, adoptaren la llengua i, en part, els costums dels fulbes per això ells mateixos s’anomenaren halpularen , ‘els qui parlen pul’ Llur migració vers…