Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
soninke
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Individu d’un poble sudanès de llengua del grup mande que viu al N de Mali i a la república del Volta.
Anomenats “homes blancs” per la seva pell marró, són ramaders i, esporàdicament comerciants el conreu dels camps és habitualment feina d’esclaus
pomac
Etnologia
Individu d’un poble de Bulgària, de religió musulmana, que en nombre d’uns 150 000 viu a les muntanyes del Ròdope.
Decendents d’esclaus anteriors a la invasió búlgara, els pomacs es veieren obligats al s XVII a convertir-se en massa a l’islam Llurs costums i parla en fan avui una minoria netament diferenciada
mulat | mulata
Etnologia
Fill d’una persona blanca i d’una altra de negra.
A Amèrica els mulats foren anomenats també morenos , i hom els considerà esclaus, com els negres No constitueixen cap ètnia precisa Intervingueren activament en les lluites de la independència, especialment al Brasil 1789 i a Haití 1804
nupe
Etnologia
Individu d’un antic regne islamitzat de tipus feudal del centre de Nigèria, situat entre els rius Níger i Kaduna.
El 1975 eren uns 500 000 individus La societat, molt jerarquitzada, es divideix per especialitats artesanals ferrers, teixidors, cistellaires, barbers, etc, i formen tres classes socials nobles, plebeus i esclaus En majoria musulmans, segueixen, però, pràctiques paganes
mangbetu
Etnologia
Individu d’un poble que habita majoritàriament a les ribes del Uelé, afluent del Congo, a la República Democràtica del Congo, i també a Uganda.
El 1985 eren uns 650 000 individus Es dediquen a l’agricultura, treballen la fusta, el coure i el vori, i són també comerciants Al s XIX establiren un regne que fou enderrocat el 1880 per traficants d’esclaus sudanesos i àrabs Llur organització social és molt complexa i força jerarquitzada Parlen una llengua del grup xarinilòtic
lunda
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de la República Democràtica del Congo, al NW de Zàmbia i al NE d’Angola.
Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda anomenada també chilunda
wòlof
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental, de raça sudànida, que habita al Senegal (més de 3 milions el 1990) i a Gàmbia (uns 100 000).
La societat wòlof és ben estratificada, amb aristocràcia descendents de famílies reials, la massa, dedicada a l’agricultura, les castes baixes, dedicades a arts i oficis teixidors, argenters, sastres, comerciants, mestres, etc, i els esclaus o llurs descendents, sense organització social ni drets polítics Des d’antic practiquen l’islam, la qual cosa no obsta perquè mantinguin una doble descendència, materna i paterna La població agrícola —la majoria— habita en comunitats rurals que no sobrepassen el centenar de membres Tenen un sistema de numeració quinari
yao
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de Tanzània, a Moçambic (entre els rius Rowuma i Lugenda) i al S de Malawi.
En contacte amb tribus de l’interior i amb els àrabs de la costa s XVIII, establiren un comerç d’esclaus, que els colonitzadors suprimiren encetat el s XIX Conreadors de cotó, blat de moro i melca, a Malawi han iniciat el conreu del tabac Habiten en pobles de 75 o 100 persones, sota l’autoritat d’un cap —normalment el primogènit de la germana més gran en línia materna—, que n'és el responsable moral i material Actualment els yaos —entre 750 000 i un milió— són pràcticament islamitzats
merina
Etnologia
Individu d’un poble malgaix, que habita a l’altiplà central de Madagascar.
Racialment, els merines presenten trets predominants de la raça indonèsica i una lleugera aportació melanoafricana En nombre d’uns dos milions, des del s XV constituïren un reialme i són encara l’ètnia políticament dominant a Madagascar Organitzats en clans patrilineals, estan dividits en castes, les inferiors de les quals palesen trets negroides més accentuats, per tal com són descendents d’esclaus africans Llur economia gira entorn del comerç, l’agricultura i la indústria Són cristians, però subsisteix entre ells el culte als avantpassats Parlen un dialecte malgaix que ha…
guanxe
Etnologia
Individu d’un poble que vivia a les illes Canàries abans del segle XIV.
Els guanxes no formaven una població homogènia, sinó un complex ètnic format per diverses aportacions, i que encara avui dia, i per sota de les fortes contribucions hispàniques, és possible de distingir l’home de Cromanyó prehistòric, descendent dels grups d’aquest tipus del nord d’Àfrica, els paleomediterranis, del tipus també prehistòric de Comba-Capèla, els mediterranis, els armènids, procedents de l’Orient, els nòrdics prehistòrics i els negres, descendents probablement d’esclaus africans A l’arribada dels colonitzadors es dedicaven ja al conreu de la terra i a la ramaderia,…