Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
sedentarisme
Etnologia
Sociologia
Sistema de vida de molts grups humans que, en oposició als nòmades, fixen llur residència en un lloc, si no per sempre, almenys durant llargues temporades.
S'inicià amb el descobriment del conreu de la terra El pas del nomadisme al sedentarisme caracteritza el principi d’un desenvolupament cultural
lacandó | lacandona
Etnologia
Dit de l’individu d’una tribu indígena de l’Amèrica Central, de la família maia, que habita al NW de Guatemala i a l’E de l’estat mexicà de Chiapas, a la regió muntanyosa de l’alt riu Usamacinta.
La selva tropical d’aquesta zona hi fa difícil l’accés, i per això els lacandons han viscut aïllats dels altres grups maies i la seva cultura ha conservat molts dels costums i ritus dels antics maies
Salvador Palomar Abadia
Esport general
Etnologia
Etnòleg.
Fou autor de molts articles científics i tècnics sobre cultura popular i autor d’exposicions sobre jocs tradicionals i bitlles Va ser un dels promotors de la recuperació del joc de bitlles durant la dècada de 1990 a la Catalunya meridional
fanti
Etnologia
Individu d’un poble melanoafricà que habita a la costa de Ghana, on s’establí al s XVII procedent dels territoris del nord-oest d’aquest mateix estat, i on formà una confederació de regnes autònoms.
La seva economia es basa en l’agricultura itinerant i de guaret i en la pesca El sistema de parentiu és bilineal i a cadascun dels dos llinatges li correspon funcions clarament delimitades Originàriament politeistes, en l’actualitat molts d’ells han estat cristianitzats
tenda
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental establert a la part alta del riu Senegal i al NE de Guinea.
Conreadors sedentaris de tipus paleonègrid, conserven molts aspectes arcaics en llur cultura alguns, però, han adoptat l’islamisme i la cria de bous Juntament amb els bassaris i els konos, constitueixen una illa lingüística semibantú enmig d’una població de llengua malinke i fulbe
bosnià | bosniana
Etnologia
Individu d’un poble eslau del sud (uns dos milions d’individus, aproximadament) que viu sobretot a la part central de Bòsnia, i que es diferencia dels seus veïns, serbis ortodoxos i croats catòlics, principalment per l’arrelament històric en la religió musulmana.
Modernament molts bosnians han adoptat la religió catòlica Parlen una variant de vocalització en i del dialecte žtokavački del serbocroat Tant en l’arquitectura, en la tècnica del teixit i dels ornaments, com en moltes de llurs manifestacions culturals, són evidents les influències d’origen turc
pueblo
Etnologia
Individu d’un grup de pobles indígenes de l’Amèrica del Nord (EUA), que pertanyen a famílies lingüístiques diferents, però tenen una cultura comuna.
Els pobles pueblos són els hopis hopi de la família xoixon, que viuen al NW de l’estat d’Arizona, entre els rius San Juan i el petit Colorado els queres, que són de la família hokasioux i viuen a l’W de Rio Grande, a l’estat de Nou Mèxic els tanos tano, de la família utoasteca, que viuen a la vall del Rio Grande, a Nou Mèxic i els zunis, de llengua independent, que viuen a la vall del riu Zuni, afluent del petit Colorado Aquests quatre pobles són els que havien desenvolupat una cultura més elevada quan els europeus arribaren al territori dels actuals EUA Coneixien l’agricultura, i conreaven…
votiac | votiaca
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent al grup finès oriental, establert a les terres de l’actual República dels Udmurts.
Caçadors i agricultors, fins al principi del s XX practicaven el conreu altern molts camps romanien anys en guaret, vivien en cabanes de terra actualment en blocs d’edificis de dues o més peces, amb teulada punxeguda i utilitzaven eines agrícoles de fusta Les dones fan gerres de fang sense torn
otomí
Etnologia
Individu d’un poble indígena de Mèxic, un dels primers que s’establí a l’altiplà de Mèxic, potser al mateix temps que els olmeques.
A l’època precolombina els otomís s’estenien pels actuals estats de Puebla i Tlaxcala, a Mèxic, i a l’època colonial ho feren també pels estats de Guanajuato i Querétaro Actualment són uns 200 000 individus, d’una cultura molt primitiva Parlen una llengua de la família otopamé i hi ha molts grups que no coneixen el castellà