Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
totemisme

Detall de la part superior d’un tòtem indi a Ketchikan, Alaska.
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Religió
Sociologia
Conjunt de normes socials, obligacions i prohibicions, creences, usos, etc., difosos en nombroses civilitzacions anomenades ‘‘primitives’’, sobretot en cultures basades en la caça i l’agricultura.
Es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural o un individu i el tòtem Considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, el tòtem té sempre la funció d’estructurar la vida social i és font d’obligacions i prohibicions hom estableix l'endogàmia i múltiples tabús, sobretot alimentaris hom no pot matar ni menjar-se, sota pena de mort, l’animal totèmic i rituals cal prendre nombroses precaucions per tal d’evitar-ne el contacte, perquè és carregat d’una força perillosa o mana, etc Fenomen molt…
tupí
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.
Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals…
lesguià | lesguiana
Etnologia
Individu d’un poble caucasià de cultura anatòlica i llengua caucàsica que habita al vessant septentrional de la serralada del Caucas.
El poble lesguià és integrat per nombroses tribus musulmanes i cristianes, que viuen del conreu de la terra i de la cria de cavalls
tribu
Etnologia
Sociologia
Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.
Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats Quasi tots se'n serveixen per a…
guaicurú
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Argentina que habita a la zona del Chaco.
Els guaicurús comprenen nombroses tribus mbayá, caduveo, payaguá, aguaz i toba , amb un total d’uns 7 000 individus Bons guerrers, lluitaren sense treva contra els colonitzadors blancs
Daniel Garrison Brinton
Etnologia
Etnòleg nord-americà.
Fou un dels principals iniciadors de l’etnologia als EUA Exercí també la medicina Estudià la vida dels pobles primitius d’Amèrica del Nord i d’Amèrica Central, principalment les llengües i les literatures indígenes Publicà nombroses obres, entre les quals cal remarcar The Maya Chronicles 1882
balutxi
Etnologia
Individu d’un poble de llengua irànica occidental que habita des dels segles XII-XIII el Balutxistan (especialment la part oriental que pertany al Pakistan) i la zona sud de l’Afganistan.
Els balutxis aproximadament uns 5 milions d’individus a mitjan anys noranta són de raça índida, amb influències àrabs i turques Llur activitat principal és la ramaderia transhumant, bé que algunes tribus practiquen l’agricultura Són dividits en nombroses tribus patriarcals, i són de religió musulmana, majoritàriament sunnites, amb importants restes de creences preislàmiques Habiten en típiques cabanes en forma de mitja bota
edo
Etnologia
Individu d’un poble de raça melanoafricana, també anomenat bini, estès pel sud de Nigèria.
Els edos, eminentment agrícoles, es dediquen també a la ramaderia i la pesca Molts d’ells han adoptat l’islamisme i el cristianisme, per bé que subsisteixen nombroses pràctiques i creences animistes Practiquen la poligínia, mentre entre les dones no hi hagi germanes Actualment hom estima la seva població en uns dos milions d’individus Crearen el regne de Benín
Leo Frobenius
Etnologia
Etnòleg alemany.
Féu, des del 1897, nombroses expedicions etnològiques a Àfrica A Frankfurt fou professor d’antropologia 1932 i director del museu etnogràfic 1934 Escriví Atlantis Volksmärchen und Volksdichtungen Afrikas ‘Atlàntida contes i poemes populars d’Àfrica’, 1922, Atlas Afrikanus 1922-31, Vom Völkerstudium zur Philosophie ‘De l’estudi dels pobles a la filosofia’, 1925 i Kulturgeschichte Afrikas ‘Història cultural d’Àfrica’, 1933
tsonga
Etnologia
Individu d’un conjunt de pobles de llengua bantú i de cultura similar que ocupen la regió costanera meridional de Moçambic i alguns territoris de Sud-àfrica i Eswatini.
Hom calcula la seva població en un milió i mig d’individus Conquerits pels ngunis a l’inici del segle XIX, comprenen diverses tribus que són compostes de diversos clans patrilineals, organització que s’ha mantingut fins avui Llur economia tradicional es basa en el conreu del mill, la melca i el blat de moro i en la ramaderia Actualment, molts d’ells treballen com a assalariats a Zimbàbue i a Sud-àfrica, on emigren periòdicament Tot i estar teòricament cristianitzats, perviuen entre ells nombroses pràctiques animistes