Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
andamanès | andamanesa
Etnologia
Individu d’un poble negrito de les illes Andaman, de pell fosca, cabell cresp i alçada reduïda (1,45 m).
La forma de vida tradicional era basada en la cacera especialment del porc salvatge, la pesca i la recollecció Era proverbial la seva ferocitat amb els estrangers i el seu baix nivell tecnològic no coneixien cap conreu ni la manera de fer foc Els del litoral construeixen piragües Per a la caça i la pesca empren l’arc Bàsicament, la unitat social és la família Bé que visqueren aïllats fins a mitjan s XIX, actualment la majoria es troben assimilats als colonitzadors vinguts del continent
orang-laut
Etnologia
Nom genèric que designa els individus d’un grup de pobles protoindonesis que habiten a les costes de la Birmània meridional i a les illes veïnes, a la península de Malaca i a la Sumatra oriental.
Viuen exclusivament de la pesca Parlen dialectes malais
mundurucú
Etnologia
Individu d’un poble de l’Amazònia brasilera, establert entre Madeira i Tapajoz.
Viuen de la caça i de la pesca Llur llengua pertany al grup tupí-guaraní
bozo
Etnologia
Individu d’un poble de Mali, a les ribes del Níger i del Bani (140 000 individus, aproximadament).
Practiquen la pesca i l’agricultura Juntament amb els dogons, són els habitants més antics del país
semang
Etnologia
Individu d’un poble negrito de la península de Malaca.
Són uns 2000 individus Nòmades, viuen de la caça i la pesca El seu sistema social és monogàmic
kwakiutl
Etnologia
Dit de l’individu d’una tribu indígena de l’Amèrica del Nord, del poble wakash, de la raça pacífida, que habita a la costa de l’illa de Vancouver i en algunes illes de l’arxipèlag de la Reina Carlota, a la costa del Pacífic del Canadà.
Els kwakiutl viuen principalment de la pesca i de l’explotació de la fusta, amb la qual construeixen cabanes, barques amb les proes ornades i pals totèmics
taïno | taïna
Etnologia
Individu d’un poble extingit de les Antilles, de la família lingüística arauac, que a l’època de la conquesta espanyola habitava, sotmès als caribs, a l’E de Puerto Rico, a Haití, a Cuba i a Jamaica.
Vivien del conreu de la terra, de la caça i la pesca, agrupats en grans cases comunals bohío i en barraques caney Poble guerrer, donava culte a imatges de fusta zemi
banyun
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de Guinea-Bissau i del Senegal, entre els rius Casamance i Cacheu.
Els banyuns uns 18000 h practiquen principalment l’agricultura arròs, mill, moresc, mandioca, la pesca i la cria del bestiar porcí Posseeixen una organització familiar patrilineal i parlen una llengua del grup atlàntic, segons la classificació de Greenberg
buduma
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble africà de les ribes i de les illes del llac Txad.
Els budumes uns 20 000 individus es dediquen principalment a la pesca i la ramaderia i són de religió musulmana Llur llengua ha estat emparentada amb el haussa per MDelafosse, i JH Greenberg l’inclou en el grup txedià