Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
comanxe
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu d’indis de l’Amèrica del Nord, del grup lingüístic xoixon
, originària de la regió del riu Yellowstone.
Als s XVII-XVIII els comanxes foren empesos vers el sud per les migracions Agrupats en bandes bilaterals autònomes, posseïen els trets generals de la cultura de les praderies Amèrica Feien expedicions guerreres vers el Sud, i lluitaren contra la colonització de Texas L’any 1867 foren confinats, juntament amb els kiowes i els kiowa-apatxes, en una reserva de l’actual estat d’Oklahoma Actualment n'hi viuen uns 2 500
winnebago
Etnologia
Individu d’un poble amerindi establert fins al segle XVII a l’E de l’actual estat de Wisconsin, sobretot a les vores del llac de Winnebago.
A causa de llur participació en la guerra dels sioux Black Hawk contra els colons blancs 1831, foren foragitats cap a Iowa, i després cap a Nebraska 1865 Poble sedentari, es dedicava principalment a l’agricultura i a la collita de l’arròs silvestre Participaven en la caça comunitària del bisó a les praderies S'organitzaven en clans exogàmics, agrupats en dues grans divisions l’aire divisió alta i la terra divisió baixa L’any 1990 eren uns 6 500 individus, repartits entre les reserves de Nebraska i Wisconsin
shona
Etnologia
Individu d’una tribu de llengua algonquina que visqué, fins al segle XVII, al centre de la vall d’Ohio, d’on foren desplaçats pels iroquesos.
Installats, després, a Illinois, a la vall de Cumberland i al riu Savannah, es reagruparen 1725 a l’estat d’Ohio, on feren cara d’una manera violenta a les onades de colons Semblants als indis de les praderies, a l’estiu vivien en grups de cabanes Les dones conreaven blat de moro, carbasses, fesols, etc, i els homes practicaven la cacera Cada poble posseïa una casa del consell, utilitzada també per a cerimònies religioses i de purificació L’any 1960 hi havia uns 2 250 individus a la reserva d’Oklahoma
poligínia
Etnologia
Sistema matrimonial poligàmic segons el qual un home pot unir-se legalment amb més d’una dona.
En les societats que mantenen aquesta pràctica generalment pobles musulmans, només la poden seguir aquells homes de bona posició social que es poden permetre de mantenir més d’una dona El cas de pobles d’agricultura primitiva i ramaders és diferent, car, d’una banda, són necessàries moltes dones per a conrear la terra, i de l’altra, són necessaris molts fills que tinguin cura del bestiar Per contra, és pràcticament desconeguda en societats primitives de tipus recollector-caçador, en què les feines es troben més repartides Una forma particular de poligínia és la que practicaven els indis de…
atsina
Etnologia
Individu d’un poble de parla algonquina de l’Amèrica del Nord conegut també pel nom de gros ventre
de les Praderies.
A mitjan sXIX, els atsines eren establerts prop del riu Milk, entre el Saskatchewan del Sud i l’alt Missouri, i vivien entre els blackfeet ‘peus negres’, amb els quals es trobaven confederats Actualment romanen en reserves de l’estat de Montana, EUA
blackfoot
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble algonquí de les Praderies compost de tres tribus federades que parlen una mateixa llengua: els blackfeet
pròpiament dits o siksika
, els piegans
i els bloods
.
Ocupaven les regions al peu de les muntanyes Rocalloses, al voltant del curs superior del riu Saskatchewan Cada tribu estava dividida en diversos clans que se separaven i s’unien de manera intermitent La forma de vida tradicional es basava en la cacera del bisó americà, principal recurs alimentari, i en la guerra contra les tribus veïnes A mitjan s XVIII domesticaren el cavall, que esdevingué un element essencial de llur cultura Resistiren la penetració dels blancs fins a mitjan segle XIX però l’extinció del bisó americà acabà de precipitar-ne el declivi demogràfic Posteriorment, molts d’ells…
arapaho
Etnologia
Individu d’un poble de parla algonquina d’Amèrica del Nord que habitava la part occidental de l’àrea dels boscs orientals, al nord del Missouri, on practicava l’agricultura; més tard passà a l’àrea de les praderies (al curs superior dels rius Platte i Arkansas), on es convertí en caçador de bisó.
Actualment són uns 3 000 individus i viuen confinats a les reserves d’indis d’Oklahoma i Wyoming Reserva de Wind River
tipi

Tipi
© Lanae Christenson | Dreamstime.com
Etnologia
Tenda de forma cònica, formada per una carcassa de pals de fusta (de 4 a 6 m d’alçària) clavats a terra al voltant d’un punt central i lligats gairebé a la part superior, coberts de pells de búfal pintades amb motius animalístics, usada per algunes tribus índies de les grans praderies centrals dels EUA.
Hom ha cregut que era l’habitatge tradicional de tots els indis nord-americans, bé que només fou adoptat per unes quantes tribus, que, arran de la introducció del cavall al principi del segle XVIII, abandonaren la vida sedentària per a dedicar-se al nomadisme rere els búfals