Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
clan
Etnologia
Sociologia
Grup social de base, intermedi entre la família i l’estructura tribal, a la qual pertany.
Originàriament aquest terme designava els agrupaments existents entre els pobles celtes, especialment a Irlanda i a Escòcia on ha tingut un paper destacat al llarg de la història, i era definit com a grup de parentiu dels descendents per línia paterna d’un progenitor comú, de qui prenien el nom, i que generalment reconeixien l’autoritat d’un cap hereditari Les troballes de l’etnografia ampliaren el concepte originari, i a la segona meitat del s XIX el terme clan s’estengué per a designar grups definits per característiques molt diverses que poc sovint es manifestaven totes conjuntament la…
tribu
Etnologia
Sociologia
Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.
Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats Quasi tots se'n serveixen per a…
unilinealisme
Etnologia
Sistema d’organització d’un grup social per descendència unilineal
.
matriarcat
Etnologia
Forma d’organització social que dóna la màxima importància política i jurídica a la dona.
L’existència del matriarcat ha estat afirmada pels teòrics de l’evolucionisme del s XIX, els quals pressuposaven que a les societats on els llaços genealògics segueixen el llinatge matern matrilineal l’autoritat, el dret i la riquesa eren a les mans de les dones, les quals transmetien aquesta autoritat, aquest dret i aquesta riquesa a les filles i no pas als fills Segons aquesta teoria, en el matriarcat els homes estaven sotmesos a les dones, que per llur descobriment dels mitjans per a obtenir els productes vegetals de la terra degueren aconseguir una posició de privilegi sobre aquells…
swazi
Etnologia
Individu d’un poble bantú del grup nguni.
Poble pastor i agricultor, el conreu de les terres és encomanat a les dones, mentre que els homes es dediquen a la caça i a la pesca La seva organització social, provinent segurament del règim feudal instaurat per Dlamini al segle XVIII, és notòriament estratificada L’autoritat suprema és compartida entre un rei determinat hereditàriament i la seva mare o un substitut d’aquesta Els clans reials constitueixen la classe dirigent del regne i són distribuïts per tot el territori Patrilineals i patrilocals, els swazis consideren la poligínia com un distintiu de condició social…
australià | australiana
Etnologia
Individu d’un poble establert a Austràlia pertanyent a la raça austràlida.
Els australians probablement arribaren a l’illa provinents de l’Àsia meridional el 40 000 aC Hom estima que en el moment de l’arribada dels europeus el seu nombre oscillava entre els 300 000 i 1 000 000 d’individus Actualment només una minoria manté les formes de vida tradicional d’una manera més o menys intacta Habitaven sobretot a la zona costanera de l’illa i comprenien un gran nombre de grups lingüístics i territorials, però amb límits molt fluids entre un i altre L’habitatge consistia generalment en cabanes de contrucció senzilla fetes amb branques o escorça No coneixien ni l’agricultura…
semang
Etnologia
Individu d’un poble negrito de la península de Malaca.
Són uns 2000 individus Nòmades, viuen de la caça i la pesca El seu sistema social és monogàmic
yàmana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Amerindi de la Terra del Foc, pràcticament extingit (al segle XIX els yàmanes eren uns 2 500 o 3 000).
Parlaven una llengua pròpia Poble nòmada i caçador, la família monògama era la base social de llur organització política
polinesi | polinèsia
Etnologia
Individu pertanyent a algun dels pobles de raça polinèsida que s’estenen a l’est del Pacífic en el triangle que formen l’estat de Hawaii al N, Nova Zelanda al S i l’illa de Pasqua a l’E.
Llur subsistència gira entorn del conreu de l’arbre del pa, les bananes i alguns tubercles tropicals i, sobretot, de la pesca Per aquest motiu els polinesis han desenvolupat una gran habilitat en les arts de navegació, com ara la construcció d’embarcacions o el desenvolupament de sistemes d’orientació Desconeixedors dels metalls, tota llur tecnologia es desenvolupà a partir de la fusta i de les fibres vegetals L’organització social és constituïda per una estructura piramidal que va dels grups locals als capitosts d’una illa o d’una vall Hi ha una diferenciació social…
Marcel Mauss
Etnologia
Etnòleg francès.
Deixeble i nebot de Durkheim, és considerat el veritable fundador de l’etnologia a França, com a introductor a l’escola sociològica francesa d’una concepció alhora funcionalista i estructuralista, caracteritzada pel que anomenà “fenomen social total”, que no considera les diverses manifestacions socials separadament i des d’una perspectiva única econòmica, jurídica, religiosa, etc, sinó com a parts d’un tot indivisible Director des del 1898 de L’Anné sociologique , fou catedràtic d’història de les religions a L’École pratique d’hautes études 1901-31, i posteriorment professor al…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina