Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
peiot
Etnologia
Botànica
Planta suculenta, globosa, petita, glauca, amb rebrots laterals, de la família de les cactàcies, que fa flors roses o blanques.
És nadiua de Mèxic i del SW dels EUA Té propietats narcòtiques, a causa del seu contingut en mescalina, i és ingerit, i àdhuc venerat, per diversos pobles indígenes, en ritus religiosos
matabele
Etnologia
Individu d’un poble zulú de llengua bantú que descendeix del grup, que, vers l’any 1820, s’instal·là entre els rius Limpopo i Zambezi (Rhodèsia) i absorbí la població autòctona.
Cap al 1840 fundaren el regne de Matabele Els britànics, que s’havien fet aliats 1887 dels matabeles quan els alemanys s’installaren a l’Àfrica del SW, els sotmeteren 1893, després d’una guerra de quatre anys
lenca
Etnologia
Dit de l’individu d’una família de pobles indígenes de l’Amèrica Central.
Habita les regions central i occidental d’Hondures i s’estén per la costa del Pacífic, des del golf de Fonseca fins al riu Lempa tribus guajiquero, opatoro i similitón , al NE del Salvador tribu chilanga i el SW de Guatemala tribu popoloca
amitat
Etnologia
Relació especial, sobretot d’autoritat, exercida per una dona sobre els fills del seu germà.
Entre alguns pobles, per exemple, entre els haides de la Colúmbia Britànica, els hopis del SW dels EUA i els canela del Brasil, la germana del pare fa un paper molt important en l’educació de les filles d’aquest i en molts aspectes és la persona amb la qual les noies solteres realitzen les identificacions de personalitat
xeiene
Etnologia
Individu d’una tribu de llengua algonquina.
Al segle XVII els xeienes poblaven la zona central de l’actual Minnesota, i al segle XVIII foren desplaçats cap a l’oest pels europeus fins a l’alt Missouri, on adoptaren l’horticultura Al final del mateix segle, empesos pels dakotes, hagueren d’emigrar cap al SW, al peu de les muntanyes Rocalloses Wyoming i Colorado, on esdevingueren caçadors del bisó Vers la meitat del segle XIX es dividiren en dos grups els xeienes del nord uns 2000 individus el 1970, que habiten actualment una reserva de Montana, i els del sud uns 3000 el 1970, que, amb els arapahos, ocupen un territori d’…
laka
Etnologia
Individu d’un poble negre de raça sudànica que habita al SW del Sudan.
La seva cultura és del tipus més primitiu de l’Àfrica negra
ovambo
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica del SW, establert principalment al S d’Angola.
El 1960 eren uns 150 000 individus Llur economia es fonamenta en el conreu melça i mill, amb l’ajut de la pesca, la caça i la recollecció De vegades crien bestiar boví per a la producció de mantega i llet Fabriquen ceràmica i cistelleria i treballen el ferro L’organització social és de tipus matrilineal i matrilocal, bé que la installació del marit a la família de la dona no sempre s’acompleix
mosso
Etnologia
Individu del SW de la Xina que habita a les valls dels rius Nag Chhu, Ya-lung i Mekong; hom també els denomina nakhis.
El 1953 els mossos eren uns 140000 individus Conreen blat i sègol i tenen ramats de iacs Són seguidors del dalai-lama i practiquen una certa mena de màgia lectura d’escriptures jeroglífiques per allunyar els mals esperits Parlen una llengua mosso o nakhi del grup birmà
cinet | cineta
Etnologia
Individu d’un poble antic, establert, cap a la meitat del primer mil·lenni aC, al SW de la península Ibèrica, per terres de l’Algarve i de l’Alentejo.
Segons Heròdot els cinets eren els pobladors més occidentals d’Europa Hom en desconeix l’ètnia, però sembla que eren d’arrel indígena Les fonts tardanes els anomenen conis donaren nom a les ciutats de Conimbriga Coïmbra i Conistorgis