Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
abipon
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de la família guaicurú, que habita la riba septentrional del riu Bermejo (ara territori argentí, bolivià i paraguaià).
Al s XVIII migrà vers el sud travessant el Chaco, i s’installà en territori de les províncies actuals de Sant a Fe i Córdoba Argentina Alguns arribaren fins a Corrientes el 1770 Foren evangelitzats pels jesuïtes, i actualment són totalment mestissats
mordovià | mordoviana
Etnologia
Individu d’un grup de tribus fineses establertes a les ribes del Volga mitjà.
Els mordovians, agricultors, són cristians ortodoxos, bé que conserven creences paganes Aliats dels khàzars i, després, de l’Horda d’Or, foren sotmesos per Ivan IV de Rússia el 1552 Actualment llur territori forma part de la república de Mordòvia
manxú
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent a la branca meridional dels tungús que habita principalment a la part sud-oriental de la península de Manxúria.
N'hi ha algun grup en territori soviètic, a la conca de l’Amur Originàriament els manxús eren un poble caçador i guerrer A partir del s XVIII s’integrà a la cultura xinesa la darrera dinastia imperial fou manxú
txerquès | txerquessa
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Denominació (procedent del turc) amb què hom coneix també els adiguesos, coneguts, a més, amb el nom de circassians.
De fet, hom distingeix el txerkès superior o kabardí i el txerkès inferior o adigué El territori d’aquesta població correspon a l’antiga regió de Circàssia i comprèn, doncs, l' oblast’ del Karatxais i dels Txerkessos, la República d'Adiguèsia i la República dels Kabardins i dels Balkars La llengua pertany al grup nord-occidental de les llengües caucàsiques, o llengües abkhazoadigués
calmuc | calmuca
Etnologia
Individu d’un poble mongol del grup occidental o oirat.
A mitjan anys noranta eren uns 150 000 Són de religió lamaista i d’ençà del s XVII habiten el territori ocupat actualment per la República dels Calmucs, al curs baix del Volga Dos altres petits grups habiten a les ribes del Don són anomenats buzava i al Kirguizistan, prop de la frontera xinesa els anomenats sart , convertits a l’islamisme
oneida
Etnologia
Individu d’un poble de la lliga iroquesa que vivia al sud del llac de Nova York, a l’actual estat homònim.
El 1960 hom calculava en 3 000 el nombre dels seus descendents Fou un grup molt bellicós que s’enfrontà amb els francesos i amb els jesuïtes, establerts allí des del 1669 Es posaren, però, al costat de la causa americana colonialista, influïts per un missioner anglès, i cediren llur territori a canvi d’uns terrenys als estats de Wisconsin i Ontario
jaminawá
Etnologia
Poble aborigen amb comunitats a l’estat d’Acre (Brasil) i als departaments de Pando (Bolívia) i Ucayali i Madre de Dios (Perú).
En formen part al voltant de 800 individus, que parlen la llengua jaminawá, pertanyent a la família de les llengües pano Originaris de la zona del naixement del riu peruà Yurua, es desplaçaren per la part alta del riu Purus, tant en territori peruà com brasiler, i dels seus tributaris a Bolívia Al segle XIX, amb l'explotació del cautxú pràcticament foren extingits
venda
Etnologia
Individu d’un poble de llengua bantu que habita a la vall del Limpopo, al N del Transvaal (República de Sud-àfrica) i al S de Zimbàbue.
Probablement emigraren de l’Àfrica central vers la fi del segle XVII Practiquen la cria del bestiar i l’agricultura i coneixen la fosa de metalls Són també comerciants i caçadors Tenen una religió monoteista, amb un ritual de purificacions molt elaborat Als anys noranta eren uns 750000, la major part dels quals habitaven al territori sud-africà de l’antic bantustan de Venda
balkar
Etnologia
Individu d’un poble turc del Caucas septentrional establert a la República dels Kabardins i dels Balkars, a les valls altes del Baksan, del Čegem i del Terek.
Els balkars uns 61 000 individus el 1979 són pastors muntanyencs de religió musulmana sunnites El nombre de balkars era de 42 666 el 1939 Acusats de collaborar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 foren parcialment deportats a l’Àsia central, una part de llur territori fou cedit a Geòrgia i el seu nom desapparegué de la república El 1957 la república dels Kabardins recobrà el nom primitiu i fou permès als balkars de tornar de l’exili
buriat | buriata
Etnologia
Individu de la branca septentrional dels mongols que habita prop del llac Baikal, a la República Federal dels Buriats, als okrugi autònoms buriats d’Ust’-Orda i Aga, al nord de la república de Mongòlia (Selenge) i a l’extrem nord de la regió autònoma de la Mongòlia Interior (oest de Khajlar).
El nombre total de buriats era d’uns 400 000 a primers anys noranta a la República dels Buriats representen el 23% de la població i a Mongòlia el 2,4% Originàriament caçadors i pescadors xamanistes, esdevingueren ramaders i agricultors nòmades i adoptaren el lamaisme com a religió Habiten en iurtes, que han substituït progressivament per cases de fusta, de planta quadrangular i octagonal, i estan organitzats en famílies patrilineals, clans i confederacions de clands Al s XIII eren establerts al llac Baikal, d’on foren expulsats per pobles d’origen turc i mongòlic Al s XVII els russos els…