Resultats de la cerca

A l’exterior, sotmeté Meša del regne de Moab i mantingué bones relacions amb Ithbaal de Tir la filla del qual, Jezabel, es casà amb el seu fill Acab i amb el regne de Judà, però hagué de cedir algunes viles a l’arameu Bar-Hadad I de Damasc A l’interior, traslladà la capital de Tirsah a Samaria, fundada per ell 881 aC, i afavorí el sincretisme religiós practicat per Jeroboam

Net d’Acab d’Israel, s’alià amb el seu oncle Joram, sobirà del regne del Nord o Israel, per combatre l’arameu Hazael, rei de Damasc Ferit, però, a Jezrael per Jehú, el qual s’havia rebellat contra el seu sobirà Joram, que assassinà, morí poc després a Samaria

No volgué unir-se a la coalició d’israelites i sirians contra el rei assiri Tiglet-Piléser III, de qui Acaz esdevingué més tard vassall, sense fer cas de la profecia d’Emmanuel d’Isaïes

Després d’unir en un sol reialme totes les tribus d’Israel, gràcies a diversos fets d’armes contra els ammonites, els amalecites i els filisteus, morí, amb els seus fills Jonatàs i Abinadab, derrotat pels filisteus a la muntanya de Gelboè La seva dinastia s’extingí amb el seu fill Isbaal L’intent de Saül d’organitzar l’exèrcit d’Israel sota un comandament unificat preparà el camí a la monarquia de David i Salomó

Profetitzà l’any de la mort del rei Ozies 739 aC, i les seves principals intervencions foren a Jerusalem, durant el regnat d’Acaz 735-728 aC, en ocasió de l’atac siroefraïmita, i en temps d’Ezequies 728-699 aC, durant els conflictes amb Sennàquerib, rei d’Assíria llibre d'Isaïes

Segons les fonts extrabíbliques, sembla que era fill de Nabonid i corregent seu des del 541 aC morí el 539 aC quan Ciros prengué Babilònia

És considerat l’autor del llibre d’Habacuc , redactat probablement als voltants del 600 aC, on planteja el problema del triomf del mal possiblement la invasió dels caldeus, però proclama alhora el triomf final de la justícia

Nomenat com a tal, juntament amb Ebiatar, pel rei David, fou partidari de Salomó durant la lluita per la successió al tron, després de la qual restà com a únic gran sacerdot del nou temple Aquesta funció passà als seus descendents fins que, amb les lluites macabees ~170 aC, fou transferida a d’altres famílies sacerdotals

Contemporani d’Isaïes, degué predicar durant el regnat d’Ezequies 728-699 aC En el llibre que porta el seu nom alternen dos reculls d’amenaces contra els abusos religiosos i socials amb dos reculls de promeses Dels quatre reculls, tots d’una gran vivacitat, el segon d’amenaces deu ésser d’una altra mà, bé que d’un contemporani de Miquees, i el segon de promeses és certament posterior

Home de confiança de l’emperador persa ArtaxerxesI, fou autoritzat oficialment per a reconstruir les muralles de Jerusalem Repoblà la ciutat 445-433 aC i consolidà després la seva obra en una segona missió La restauració de Nehemies, corroborada per l’obra jurídica d’Esdres, donà a la Judea una fesomia administrativa i espiritual que no s’esborrà sota la dominació grega Nehemies deixà escrites unes interessants memòries de la seva actuació personal, conservades, al costat d’altres documents, en l’obra bíblica coneguda com a llibre de Nehemies