Resultats de la cerca

Cridat el 1359 a Barcelona pel rei Pere el Cerimoniós, amb el seu mestre Pere Gilbert , per tal de fixar la posició i moviment exacte dels planetes, el 1361 construí una esfera armillar i el 1366 acabà de redactar, mort ja Pere Gilbert, un almanac, en llatí, i unes taules astronòmiques segons el meridià de Barcelona, taules que més tard adequà el jueu Jacob Corsuno texts editats el 1962 El 1379 redactà per a l’infant Joan una obra sobre els eclipsis i el 1381 encara una altra obra major d’astrologia

El 1361 compongué en hebreu unes taules astronòmiques que poc després foren traduïdes al llatí i al català

Fou ciutadà de Barcelona És autor d’un Llunari e repertori del temps , amb taules cronològiques a partir del 1485, que fou imprès en català i en llatí el 1485 i en castellà el 1488 i que, profusament illustrat i reeditat possiblement cada any, obtingué una gran popularitat

Procedent de Sevilla, on el 1376 havia compost un tractat en àrab sobre l’ús de l’astrolabi, traduït a l’hebreu per ell mateix a Barcelona dos anys després, cap al 1381 intervingué en la redacció de les taules astronòmiques publicades per aquell rei, en les seves recensions hebrea i catalana

Confeccionà taules astronòmiques d’efemèrides 1630-1700, basades en les de Tycho Brahe A l’obra Astronomicorum libri tres 1629, inclosa dins Novae coelestium motuum ephemerides , proposà un sistema geocèntric semblant al de Marcià Capella Mercuri i Venus orbitant al voltant del Sol i Mart, Júpiter i Saturn orbitant al voltant de la Terra