Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
vuitanta
Gramàtica
El nombre vuitanta, 80.
Els numerals cardinals compresos entre el vuitanta i el noranta són vuitanta-un, vuitanta-una, 81 vuitanta-dos, vuitanta-dues , 82 vuitanta-tres , 83 vuitanta-quatre , 84 vuitanta-cinc , 85 vuitanta-sis , 86 vuitanta-set , 87 vuitanta-vuit , 88 vuitanta-nou , 89 Els mateixos numerals usats com a ordinals i com a substantius són vuitanta-u, vuitanta-dos, vuitanta-tres , etc
vocatiu
Gramàtica
En les llengües que tenen declinació (com el grec i el llatí), cas que expressa la interpel·lació directa d’una persona o cosa.
Analògicament, també es pot anomenar vocatiu tota forma d’interpellació en les llengües que no tenen formes especials de declinació Mira, noi, no m'amoïnis Joan, afanya't
veu
Gramàtica
Accident o morfema del verb que indica la relació gramatical entre aquest, el subjecte i l’objecte, en virtut de la qual el procés verbal és atribuït al subjecte considerat com a agent o com a pacient.
Si el subjecte del verb és l’agent de l’acció del verb que recau sobre un objecte, el verb és en veu activa , i l’oració que en resulta és una oració activa La mare estima els fills Si el subjecte del verb construït amb l’auxiliar ésser el participi passat d’un verb transitiu és, de fet, l’objecte de l’acció del verb és a dir, que ho seria, si el verb fos en veu activa, el verb és en veu passiva , i l’oració que en resulta és una oració passiva Els fills són estimats per la mare La veu passiva pot donar-se sense explicitar-ne l’agent els fills són estimats El grec té una altra modalitat de…
definit | definida
Gramàtica
Concepte gramatical oposat al d’indefinit i aplicat sobretot a l’article (el, la, els, les, definits, enfront d’un, una, uns unes, indefinits).
Normalment, hom fa coincidir aquest concepte amb el de determinat , evidenciant com a definit tot allò que, d’una manera o altra, és completat Igualment, l’oposició definit-indefinit és establerta per a algunes formes pronominals Ara, aquesta oposició es reserva per a l’article tanmateix, cal assenyalar que molts gramàtics no se sotmeten a aquesta oposició perquè només admeten l’existència d’una sola classe d’article l’anomenat definit les formes de l’article anomenat indefinit passen, aleshores, a ésser incloses dins la categoria de pronom indefinit Segons Trubetskoj, és anomenada també…
conjunció disjuntiva
Gramàtica
En una relació de disjunció, forma gramatical que serveix de nexe entre els elements de la disjunció.
Així, a la frase Vindré o telefonaré , el contingut disjuntiu és manifestat per la unitat o , que és una conjunció disjuntiva
disjunció
Gramàtica
Interrelació de dues o més unitats una de les quals exclou l’altra i en rsulta, doncs, una incompatibilitat.
determinant
Gramàtica
Element que, en la determinació, funciona com a complement d’una altra unitat.
Des del punt de vista de la significació, el determinant aporta sempre alguna nota nova al determinat
determinació
Gramàtica
En glossemàtica, dependència entre dos termes, l’un dels quals pressuposa l’altre, però no pas a l’invers; així, en català, l’article exigeix un substantiu, però el substantiu no exigeix necessàriament la presència de l’article.
coordinació
Gramàtica
Construcció obtinguda enllaçant dos o més elements d’un mateix nivell gramatical, de tal manera que la construcció resultant sigui del mateix nivell que els elements inicials i cap d’aquests elements no predomini sobre els altres.
En català, el procediment de coordinació més important és enllaç mitjançant la conjunció copulativa i en Joan és a París i en Pere no sé on para coordinació de frases, el llibre és bo i m’ha divertit de constituents, dones i homes de mots Però aquest conjuntiu pot ésser omès, com a les enumeracions homes, dones, criatures , o bé inversament, pot ésser reforçat per uns altres procediments a la frase l’un hi va i l’altre en torna la referència recíproca de les parelles l’un/l’altre i hi/en suporta el lligam Bé que la coordinació és un dels procediments gramaticals més simples, de fet és…
proposició consecutiva
Gramàtica
De dues proposicions encadenades, la que assevera un fet presentat com a resultat o inferència del fet asseverat per l’altra.
En No em vol escoltar i doncs no insisteixo, la segona proposició és la consecutiva Però molts gramàtics parlen en aquest cas de proposició illativa i reserven el terme de consecutiva per a les construccions que contenen un element adverbial de manera, però bàsicament intensiu o quantificador van carregar tant, que es va trencar el cable i que pot restar implícit, mentre que la conjunció que apareix sempre estava nerviós que li tremolaven les mans Construïda amb el subjuntiu, una consecutiva d’aquest tipus s’aproxima molt a una proposició final sempre parla de manera que tothom quedi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina