Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
formes abstractes
Gramàtica
Segons Bloomfield, formes d’idèntica significació lèxica que són usades en posicions sintàctiques diferents.
construcció absoluta
Gramàtica
Construcció formada per un substantiu i un participi que hi concorda, com un incís, deslligada gramaticalment de la resta de la frase, a la qual cal afegir generalment determinacions de tipus temporal, instrumental, etc.
La construcció llatina per excellència és l' ablatiu absolut també hi ha en aquesta llengua construccions de nominatiu absolut i d' acusatiu absolut Hi ha també una construcció de genitiu absolut , pròpia del grec
ablatiu absolut
Gramàtica
En la gramàtica llatina, construcció absoluta constituïda essencialment per un substantiu en ablatiu amb el qual concorda un participi (expressat o sobreentès), que funciona dins el període com una oració subordinada circumstancial.
aberrant
Gramàtica
Dit de les formes que s’aparten d’un paradigma sentit com a normal dins un mateix sistema lingüístic; per exemple, sec, primera persona del present d’indicatiu del verb seure, que presenta una c estranya a la resta del paradigma.
a
Gramàtica
Preposició.
Usos d’ a Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten L’indret on és o s’esdevé alguna cosa Tenir botiga a la ciutat Viure a València La direcció devers un punt sovint en correlació amb la preposició de Anar a veure una pellícula Els vols diaris a París Anar de Barcelona a Perpinyà El terme final d’un moviment, propi o figurat Arribar al riu Aquest negoci va al desastre En correlació amb de , el terme final d’una distància De banda a banda del carrer 2 Expressa relacions circumstancials de temps que denoten El moment o el temps en què és o s’esdevé alguna cosa Som…
aglutinatiu | aglutinativa
afix
Gramàtica
Partícula afegida a un mot a fi de compondre’n un altre de significació diferent.
Els afixos poden anar collocats al començament prefix, al mig infix, o bé al final sufix o desinència d’un mot i són usats en la formació de paraules derivades, com p ex forner, del mot primitiu forn amb el sufix -er extraordinari, del mot primitiu ordinari amb el prefix extra - adobassar, d' adobar amb l’infix -ass-
proposició afirmativa
Gramàtica
Proposició o frase que anuncia alguna cosa afirmativa.
Aquest tipus de proposició entra, pel seu caràcter, dins les enunciatives La proposició afirmativa és anomenada també asseverativa, enunciativa i declarativa Gramaticalment, no porta cap indicació especial, enfront de la proposició negativa, que ha de portar un adverbi