Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
volitiu | volitiva
Gramàtica
Dit de la forma o construcció verbal que expressa la voluntat del subjecte: Faci’s la vostra voluntat, anem!, som-hi!.
oració temporal
Gramàtica
Modalitat d’oració subordinada que té la mateixa funció que exerceix un adverbi de temps en l’oració simple (Així que puguis, avisa’m. No s’ho creia fins que el va veure).
Les oracions temporals poden indicar simultaneïtat, anterioritat, posterioritat o reiteració d’accions respecte a les que expressa el verb de l’oració principal Són introduïdes mitjançant les conjuncions o locucions conjuntives temporals quan, així que, mentre, mentre que, llavors que, tan aviat com, tot seguit que, des que, d’ençà que, cada vegada que, sempre que, abans que, després que, fins que
plural
Gramàtica
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.
El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú,…
subjecte
Gramàtica
Element sintàctic essencial de tota oració que designa tot allò de què hom pot dir alguna cosa, anomenada predicat, l’altre element sintàctic també essencial de l’oració.
El subjecte fa o suporta l’acció del verb, nucli del predicat El nucli del subjecte pot ésser un nom substantiu, un mot substantivat o un pronom, que poden dur complements o no, i concerta amb el verb mitjançant els morfemes verbals de persona i nombre El subjecte pot no ésser explícit en una oració impersonal i en aquelles oracions en què fàcilment se sobreentengui predicat En gramàtica moderna el subjecte és anomenat també sintagma nominal
variable
Gramàtica
Dit de la part de l’oració que admet flexió, és a dir, la desinència de la qual varia segons el gènere, el nombre, la persona.
Les parts variables de l’oració són el substantiu, l’adjectiu, el pronom, l’article i el verb
gramàtica psicològica
Gramàtica
Gramàtica que té en compte els fenòmens lingüístics de base psicològica que tenen un sentit comunicatiu inherent o bé ocasional.
Gramàtica que té en compte els fenòmens lingüístics de base psicològica que tenen un sentit comunicatiu inherent o bé ocasional Intenta de compensar amb fets de parla implícits tot allò que el missatge explícit no mostra, per tal d’aconseguir el concepte lògic d’oració És molt influïda pel psicologisme del s XIX, especialment de WWundt
gramàtica generativa
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Tendència de la lingüística iniciada per N. Chomsky el 1957 (Syntactic Structures) i entesa com a reacció enfront de l’estructuralisme de l’escola de Bloomfield.
Segons Chomsky, que denomina els termes saussurians parole i langue amb els termes actuació performance i competència competence , respectivament, l’estudi de l’actuació —l’anàlisi del corpus lingüístic— no permet el coneixement del sistema en el qual aquella es basa Per això afegeix a l’estudi del corpus lingüístic la introspecció que l’escola de Bloomfield rebutjava i en la qual el lingüista és el seu mateix informant Chomsky parteix de la frase com la màxima unitat lingüística La gramàtica d’una llengua conté un sistema de regles que permet de formar — generar — el conjunt de totes les…