Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
gramàtica categòrica
Gramàtica
Gramàtica originada en l’obra del lògic polonès Adjukiewicz (que seguia Leśniewski) i desenvolupada per Bar-Hillel i d’altres lògics i lingüistes contemporanis.
Segons aquesta gramàtica, en un sistema categòric només hi ha dues categories gramaticals fonamentals l’oració Σ i el nom n Tots els elements lèxics que no són noms reben en el lèxic una classificació categòrica derivada segons la capacitat que presenten per a combinar-se entre ells o amb una de les categories fonamentals en l’estructura de constituents de les oracions Les categories derivades són complexes, en el sentit que especifiquen alhora amb quina altra categoria es pot combinar l’element en qüestió per formar un constituent d’oració i la classificació categòrica del constituent que…
gramàtica
Gramàtica
Ciència del llenguatge o estudi del sistema d’una llengua determinada.
La gramàtica grecollatina es fonamentà bàsicament en les categories de la lògica, sobretot aristotèlica, i tingué una orientació predominantment normativa Aquest caràcter lògic i normatiu persistí al llarg de les edats mitjana i moderna, fins a l’aparició de la nova lingüística, al s XIX filologia, Grammaire générale et raisonnée, lingüística A més, el terme gramàtica ha estat usat també tradicionalment en un sentit ampli que comprenia tots els aspectes de la lingüística moderna fonologia, morfologia, sintaxi, lexicologia Aquest sentit ampli, amb un nou contingut, és també el propi d’aquest…
gramàtic | gramàtica
grafema
Gramàtica
Unitat ortogràfica mínima en qualsevol sistema: c, m, ω, etc.
No ho són, doncs, aquelles representacions gràfiques de tipus tx, ll , etc
gerundi
Gramàtica
Mode verbal propi de les llengües antigues d’Itàlia, de les romàniques i de l’anglès.
En anglès acaba en ing i pot tenir, entre altres, funció nominal writing is easy, 'escriure és fàcil’ En llatí era una forma supletòria de la declinació de l’infinitiu, i en ablatiu tenia la funció adverbial instrumental hominis mens discendo alitur , ‘la intelligència de l’home es desenvolupa estudiant’, de la qual derivà una de modal quis talia fando temperet a lacrimis, 'Qui, tot contant-ho, retindria les llàgrimes', que designa una acció secundària acomplerta pel subjecte simultàniament amb l’acció principal i afecta alhora el subjecte i el verb principal, funció abans pròpia del…
freqüentatiu | freqüentativa
exhortatiu | exhortativa
Les oracions exhortatives solen formar part dels cartells de prohibició. En el cas de l’exemple, és negativa
© Fototeca.cat-Corel
Gramàtica
Dit de l’entitat gramatical que significa exhortació a fer alguna cosa o a no fer-la.
essiu
Gramàtica
Dit del cas utilitzat en algunes llengües, com les finoúgriques, per a indicar el lloc o el moment en què transcorre una cosa.
locatiu
Gramàtica
Cas de la declinació que en algunes llengües indica el lloc on es realitza l’acció del verb.
En llatí, per exemple, solia ésser l’ablatiu En català s’expressa per mitjà de preposicions treballa a casa, resideix a Barcelona